Poc puc contar d'avui, ja que el viatge amb tren han sigut 8 hores... i damunt a eixit amb dos hores de retras.
M'entre esperava al tren, me n'he anat a fer fotos per els voltants i he trobat un lloc un esmorsar. Dos sucs de pinya natural bonisima.
La veritat es que ja era hora d'abandonar la bombolla de seguretat i bon viure que m'ha proporcionat la Fundacio Vicente Ferrer , ja m'estava malacostumant...
Com sempre pasa quan vaig en tren, no he menjat res... Continuament, en cada parada en les estacions, pujen venedors amb menjar hindi, pero jo no tinc ni idea de que es, i sempre que he dit, va, vaig a probar-ho, mai m'ha agradat...
Avui m'he vullgut fer el matxote. Comprar algo i menjar-m'ho... Mision fallida..
Aixina que vaig en la panxa buida. Esperare a l'hora de sopar...
Com sempre pasa en aquestos viatges en tren tan llargs per la India, el paisatge ha anat canviant, pero esta vegada tambe, la climatologia. Recordeu que Anantapur es la segona regio mes seca de la India. Els 5 dies que he estat alli, no ha caigut ni una gota. Els jornalers del camp estaven molt preocupats perque el monzon semblava haver-se oblidat aquest anys de banyar minimament els camps.
L'estepa quasi africana ha anat donant pas de nou a camps de panis, cacauets i canya de sucre, i hores d'espres, a camps d'arros i cocoters quasi inundats. Tambe ha estat ploguent la major part del viatge.
Algo curios que ha pasat al tren, ha sigut la visita de tres travestis hindus, molt jovenets. Ja m'havien parlat d'aquestos personatges. Van demanant diners, aparentment perque si, a la gent. Ha estat divertit vore com una societat aparentment tan recatada en els temes sexuals i d'exibicionisme en general, veu normal aquestes coses (jo no tinc res en contra).
Al baixar del tren, un jefe de rickshaws m'ha pillat per banda, i sorprenentment el preu que m'ha demanat ha sigut el correcte, aixi que m'he deixat dur. He anat a un hotel recomanat per la guia que tinc de India. 250 rp la nit. Super be. Hem quedare dos nits.
Dema he quedat amb el mateix conductor de rickshaws que hem fara una ruta per la ciutat.
Espere que no ploga...
NAMASTE!
BENVINGUTS
Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich).
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest.
Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!
Busca en aquest bloc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Enri.
Muy relajante la foto, tendre que irme a pasar una temporadita por ahi, ¿tu crees que aguantaria?.
Namaste
Enri, eres increible, he estat fent la boda de Andes i Silvia, el video increible. tots plorant, ejejej xulisim. Ja tinc ganes de voret per aci.
NAMASTE
ay kiket!!
l´altre dia vaig estar amb Su a la filmo, un documental molt bé...
que te vaig a dir, veig les imatges i te llig i se me cau la babeta...tens un don, un don de algodón...
jejeje
molts titos
jo ja tinc vacances, les primeres des de fa un any!!!
Publica un comentari a l'entrada