BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dijous, 20 d’octubre de 2011

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Resultats del 1r. Concurs de Fotografia Vila de Vallada 2011.

Pasejar per un lloc amb una càmera al coll per intentar retindre en una instantània allò que sembla diferent, original, únic, i en definitiva allò que no es veu a simple vista, és una activitat (al menys per a mi) molt entretinguda que t'ajuda a valorar cada trocet d'allò que t'envolta. Si a més a més, ho fem al nostre propi poble, la sensació és doblement màgica perquè te n'adones de certs detalls i situacions, que t'havien passat desapercebuts per complet tots aquestos darrers anys... El poble, les festes, la gent, serien conceptes que fotografiats amb gràcia, podrien resumir prou be la forma de vida d'un poble...

Aquells que heu presentat les vostres fotografies, vos haureu adonat de la diferència existent entre eixir a pasejar pel poble i eixir a "observar" el poble.

Així doncs, el veredicte del jurat, del 1r. Concurs de Fotografia Vila de Vallada, ja és públic.
Per a qui vullga recordar la presentació i les bases, es poden veure picant ací damunt. També podeu consultar picant ací damunt totes les fotografies presentades a concurs.
Malgrat que la participació no ha sigut molt gran, sí que ha estat per damunt de les expectatives inicials, és per això que per l'any que ve, ja puc dir que hi haurà un segon concurs de fotografia (més seriós) i esperem que amb més participants i premis més motivadors.

Doncs be, deixem-nos de romanços i passem al que ens interessa:
Després de que el jurat deliberara detingudament cadascuna de les fotografies presentades a concurs, la decisió inapel·lable d'aquest, ha sigut la següent:

Secció GENT (4 fotografies presentades)

Guanyadora absoluta del jurat:



60 persones

Espai requerit (i contaminació, diners i temps) per a transportar 60 persones per la ciutat.
Sobren les paraules.

(Gràcies Ginés pel link)


dijous, 13 d’octubre de 2011

La peça perduda coneix "la gran O"

Magnífica història contada a través d'una simple animació i una música sense grans arreglos però molt emotiva.
Jo m'he sentit moltes vegades com aquesta peça, amb la diferència de que sabia rodar, però no tenia amb qui fer-ho.
Afortunadament això ja és aigua passada.
(t'encantarà, Su... gràcies Isa pel link)

divendres, 7 d’octubre de 2011

Presentació de les fotografies presentades al 1r. Concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011.

Ja s'han fet públiques al Google Plus de VALLADA City les fotografies enviades per al 1r. Concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011.
El 17 d'Octubre es coneixeran els guanyadors, tant de la votació popular, com de la votació per part del jurat.
Teniu tota la informació sobre les bases i els premis ací.
Moltíssimes gràcies a tots i totes els que heu participat. Ara ja puc dir això de: "L'any que ve més, i millor".

Es prega la màxima participació a les votacions populars.

Molta sort als participants!
GENT (Piqueu damunt per fer-la més gran)

EL POBLE (piqueu damunt per fer-la més gran)

FESTES (piqueu damunt per fer-la més gran)

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Haití, país ocupat. Un text d'Eduardo Galeano.



Consulte usted cualquier enciclopedia. Pregunte cuál fue el primer país libre en América. Recibirá siempre la misma respuesta: Estados Unidos. Pero Estados Unidos declaró su independencia cuando era una nación con 650 mil esclavos, que siguieron siendo esclavos durante un siglo, y en su primera Constitución estableció que un negro equivalía a las tres quintas partes de una persona.

Y si a cualquier enciclopedia pregunta usted cuál fue el primer país que abolió la esclavitud, recibirá siempre la misma respuesta: Inglaterra. Pero el primer país que abolió la esclavitud no fue Inglaterra sino Haití, que todavía sigue expiando el pecado de su dignidad.

Los negros esclavos de Haití habían derrotado al glorioso ejército de Napoleón Bonaparte, y Europa nunca perdonó esa humillación. Haití pagó a Francia, durante un siglo y medio, una indemnización gigantesca, por ser culpable de su libertad, pero ni eso alcanzó. Aquella insolencia negra sigue doliendo a los blancos amos del mundo.

***

De todo eso sabemos poco o nada.

Haití es un país invisible.

Sólo cobró fama cuando el terremoto del año 2010 mató más de 200 mil haitianos.

La tragedia hizo que el país ocupara, fugazmente, el primer plano de los medios de comunicación.

Haití no se conoce por el talento de sus artistas, magos de la chatarra capaces de convertir la basura en hermosura, ni por sus hazañas históricas en la guerra contra la esclavitud y la opresión colonial.

Vale la pena repetirlo una vez más, para que los sordos escuchen: Haití fue el país fundador de la independencia de América y el primero que derrotó a la esclavitud en el mundo.

Merece mucho más que la notoriedad nacida de sus desgracias.

***

Actualmente, los ejércitos de varios países, incluyendo el mío, continúan ocupando Haití. ¿Cómo se justifica esta invasión militar? Pues alegando que Haití pone en peligro la seguridad internacional.

Nada de nuevo.

Todo a lo largo del siglo xix , el ejemplo de Haití constituyó una amenaza para la seguridad de los países que continuaban practicando la esclavitud. Ya lo había dicho Thomas Jefferson: de Haití provenía la peste de la rebelión. En Carolina del Sur, por ejemplo, la ley permitía encarcelar a cualquier marinero negro, mientras su barco estuviera en puerto, por el riesgo de que pudiera contagiar la peste antiesclavista. Y en Brasil, esa peste se llamaba