BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimecres, 28 de desembre de 2011

Bicis i bona fotografia, un cocktail exel·lent

Aquest vídeo, a més de tindre un recull de bons momets (i rècords de distància) en bmx amb modalitat dirt jump, també te una bona fotografia, amb uns timelapses mocturns molt bonics.
Està carregat d'adrenalina, gràcies també a la càmera incorporada en el casc i la perspectiva aéria amb elicòpter.
I es que quan s'ajunten creativitat, bon gust... i dinerets, no pot eixir res malament. :-)

Disfruteu-lo!

dimarts, 27 de desembre de 2011

Faroles i astronautes.


L'altre dia li comentava jo a Susanna mentre passejaven pels carrers de Llutxent, que les faroles, podrien tindre algun sensor de moviment que les encenguera i les apagara quan passara la gent, els cotxes... algú que les necessitara...
Després, pensant, em vaig adonar de la tonteria...
El primer que vaig pensar és que la gent no podria "prendre la fresca". En tan punt pararen de moure's, es quedarien a fosques!
I els dragons? Ja no tindríem dragons adornant les nostres façanes emblanquinades. No tindríem palometes ni cap insecte què caçar, hipnotitzats per la llum incandescent...
Aixina i tot, es tanta la llum innecessària al meu parer, que es desperdicia en milers... milions de faroles!
Tal vegada la solució no siga eixa mateix, però si alguna barreja no tant radical, com per exemple un regulador d'intensitat conectat a un sensor de moviment. Si hi ha poc de moviment, intensitat mínima, si no, normal...

Be, tota aquesta història m'ha vingut de nou al cap al veure aquesta foto de la península ibèrica.

Foto portada de la NASA. Font: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Las-luces-de-la-Peninsula-Iberica-foto-del-dia-de-la-NASA



I com, la majoría dels que ací em llegiu, sou del Vallada.
També vos vull ensenyar un parell de fotos del nostre poble il·luminat per les llums de tungsté.



divendres, 23 de desembre de 2011

Mestres de la fotografia: Joan Colom.

Fa un parell d'anys vaig anar a veure una exposició seua a la beneficiència de València i em va agradar molt aquest fotògrafs dels carrers i la gent de la Barcelona dels anys 50.
Ací teniu una presentació del seu treball en forma de vídeo.

Bones festes!

dilluns, 19 de desembre de 2011

Resultats fotogràfics del cumple a Olba

Feia temps que volia processar les fotografies que més em varen agradar i que vaig realitzar durant la nostra estança a Olba, un poble de Terol, per celebrar el meu cumple.
La veritat és que varen ser poques, molt poques les oportunitats de fer fotos, però no em va importar, perquè el moment i la gent ho requerien i gaudir de la seua companyia era el més important. La inesperada matança del porc, el comboi del fred i la nit, els originals regals i per suposat, la representació de "L'últim dinar", varen ser moments molt màgics.


Aixina i tot, estic content amb el resultat de les poques fotos que vaig fer, sobre tot amb el tríptic format pel gebre adherit a la broça després de la nit baix cero.
S'han quedat unes fotos en blanc i negre, al meu parer, molt boniques.

Gràcies a totes i tots els que vareu fer possible aquest inoblidable cap de setmana.











dimarts, 6 de desembre de 2011

Vallada i la seua gent

Aquestes són les últimes fotografies què he realitzat durant les meues eixides pel poble.
Espere que vos agraden.

Recordeu visitar-me i afegir-me als vostres cercles picant ací damunt. Gràcies!








dijous, 1 de desembre de 2011

Per què conformar-se amb una afició no més?

... podent tindre tres alhora?

Sense faltar al respecte, un poc d'humor sempre és benvingut.
Personalment, em quede amb les bicis...





dilluns, 28 de novembre de 2011

Però què lluny estem...

... d'aconseguir la igualtat i la no discriminació.

M'heu obert els ulls i heu fet que m'avergonyisca de mi mateix, però gràcies a vosaltres sóc més sensible i millor persona de la que era abans.
Sou dignes d'una gran ovació... d'un gran reconeixement per suportar el que suporteu en aquesta societat que s'idolatra de ser tan lliure i democràtica com diu ser.

Gràcies. Vos estime.

diumenge, 20 de novembre de 2011

I believe I can fly

Aquestes coses em toquen la fibra sensible.
Esport alternatiu a la natura i risc... una barreja irresistible.
Disfruteu d'aquesta premiere d'un documental francés que promet.

Silvia i Andrés

Avui m'he posat mans en l'obra amb la meua 4ª parella de "compraors".
Felicitats Silvia i Andrés!


Aprenentatges: Contact improvisation

Avui, arrel d'aquest vídeo, he conegut el que és el Contact improvisation (contacte improvisat).
M'ha agradat.


El segon vídeo és un exemple més ilustratiu.

divendres, 4 de novembre de 2011

Victoria a La Victoriosa

La Victoriosa és el nom que pren el repte que Víctor Cerdà, veí de Vallada, ha realitzat per tal de donar a conèixer el Síndrome de Rett.
El Síndrome de Rett és una enfermetat catalogada com a rara que afecta a un de cada 10.000 naixements. Principalment al sexe femení.
Les investigacions existents al respecte per tal de paliar-la o de minimitzar els seus efectes són quasi inexistents a dia d'avui (tal i com passa amb totes les enfermetats rares que no reben el suport i interés de les multinacionals farmacèutiques).
El repte de Víctor, va ser recòrrer la província de València de Nord a Sud travessant el GR-7, amb un total de 330 km acumulats (4 maratons seguides) en 3 dies
Víctor va eixir d'Andilla el divendres 21 d'octubre a les 9:30 h. i va arribar a Bocairent el diumenge 23 a les20:30 h.
Durant tot aquest trajecte el va acompanyar un equip de suport (cazarettos.org) que li va proporcionar ajuda, descans i alimentació, alhora que s'encarregava d'aprofitar les parades a les diverses poblacions per donar a conèixer aquesta enfermetat i recaptar diners per a iniciar una investigació seriosa.



La qualitat de les images no és molt bona al vídeo. És millor veure-les a la meua web (www.hein-rich.com)

Com a fotògraf, vaig tindre l'oportunitat d'acompanyar-lo per documentar aquest trajecte, les vivències dels seus integrants i deixar constància de les sensacions vixcudes. No estic molt content amb el resultat... ho haguera pogut fer millor, però les poques hores de desans i les dificultats per accedir en moltes ocasions on es trobava Víctor, varen dificultar molt la meua tasca.
Aixina i tot, ha sigut una experiència molt enriquidora que no dubtaria en repetir.

dijous, 3 de novembre de 2011

Murmuracions

Aquest vídeo, deurien penjar-lo Xavi i Mayra, però la força de les imatges i les sensacions què transmet fan que es mereixca un lloc al meu recull d'audiovisuals foto-sensibles.
Fiqueu a pantalla completa i pujeu-li la veu... la Natura, com sempre, supera el límits de qualsevol imaginació.



(Un gran grup d'estornells al vol, és anomenat en l'anglés "Murmuration")

Un vídeo de Sophie Windsor Clive

dimarts, 1 de novembre de 2011

Estic bé


Caldrien 83 anys per explicar aquesta frase i entendre la totalitat del seu significat...

dijous, 20 d’octubre de 2011

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Resultats del 1r. Concurs de Fotografia Vila de Vallada 2011.

Pasejar per un lloc amb una càmera al coll per intentar retindre en una instantània allò que sembla diferent, original, únic, i en definitiva allò que no es veu a simple vista, és una activitat (al menys per a mi) molt entretinguda que t'ajuda a valorar cada trocet d'allò que t'envolta. Si a més a més, ho fem al nostre propi poble, la sensació és doblement màgica perquè te n'adones de certs detalls i situacions, que t'havien passat desapercebuts per complet tots aquestos darrers anys... El poble, les festes, la gent, serien conceptes que fotografiats amb gràcia, podrien resumir prou be la forma de vida d'un poble...

Aquells que heu presentat les vostres fotografies, vos haureu adonat de la diferència existent entre eixir a pasejar pel poble i eixir a "observar" el poble.

Així doncs, el veredicte del jurat, del 1r. Concurs de Fotografia Vila de Vallada, ja és públic.
Per a qui vullga recordar la presentació i les bases, es poden veure picant ací damunt. També podeu consultar picant ací damunt totes les fotografies presentades a concurs.
Malgrat que la participació no ha sigut molt gran, sí que ha estat per damunt de les expectatives inicials, és per això que per l'any que ve, ja puc dir que hi haurà un segon concurs de fotografia (més seriós) i esperem que amb més participants i premis més motivadors.

Doncs be, deixem-nos de romanços i passem al que ens interessa:
Després de que el jurat deliberara detingudament cadascuna de les fotografies presentades a concurs, la decisió inapel·lable d'aquest, ha sigut la següent:

Secció GENT (4 fotografies presentades)

Guanyadora absoluta del jurat:



60 persones

Espai requerit (i contaminació, diners i temps) per a transportar 60 persones per la ciutat.
Sobren les paraules.

(Gràcies Ginés pel link)


dijous, 13 d’octubre de 2011

La peça perduda coneix "la gran O"

Magnífica història contada a través d'una simple animació i una música sense grans arreglos però molt emotiva.
Jo m'he sentit moltes vegades com aquesta peça, amb la diferència de que sabia rodar, però no tenia amb qui fer-ho.
Afortunadament això ja és aigua passada.
(t'encantarà, Su... gràcies Isa pel link)

divendres, 7 d’octubre de 2011

Presentació de les fotografies presentades al 1r. Concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011.

Ja s'han fet públiques al Google Plus de VALLADA City les fotografies enviades per al 1r. Concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011.
El 17 d'Octubre es coneixeran els guanyadors, tant de la votació popular, com de la votació per part del jurat.
Teniu tota la informació sobre les bases i els premis ací.
Moltíssimes gràcies a tots i totes els que heu participat. Ara ja puc dir això de: "L'any que ve més, i millor".

Es prega la màxima participació a les votacions populars.

Molta sort als participants!
GENT (Piqueu damunt per fer-la més gran)

EL POBLE (piqueu damunt per fer-la més gran)

FESTES (piqueu damunt per fer-la més gran)

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Haití, país ocupat. Un text d'Eduardo Galeano.



Consulte usted cualquier enciclopedia. Pregunte cuál fue el primer país libre en América. Recibirá siempre la misma respuesta: Estados Unidos. Pero Estados Unidos declaró su independencia cuando era una nación con 650 mil esclavos, que siguieron siendo esclavos durante un siglo, y en su primera Constitución estableció que un negro equivalía a las tres quintas partes de una persona.

Y si a cualquier enciclopedia pregunta usted cuál fue el primer país que abolió la esclavitud, recibirá siempre la misma respuesta: Inglaterra. Pero el primer país que abolió la esclavitud no fue Inglaterra sino Haití, que todavía sigue expiando el pecado de su dignidad.

Los negros esclavos de Haití habían derrotado al glorioso ejército de Napoleón Bonaparte, y Europa nunca perdonó esa humillación. Haití pagó a Francia, durante un siglo y medio, una indemnización gigantesca, por ser culpable de su libertad, pero ni eso alcanzó. Aquella insolencia negra sigue doliendo a los blancos amos del mundo.

***

De todo eso sabemos poco o nada.

Haití es un país invisible.

Sólo cobró fama cuando el terremoto del año 2010 mató más de 200 mil haitianos.

La tragedia hizo que el país ocupara, fugazmente, el primer plano de los medios de comunicación.

Haití no se conoce por el talento de sus artistas, magos de la chatarra capaces de convertir la basura en hermosura, ni por sus hazañas históricas en la guerra contra la esclavitud y la opresión colonial.

Vale la pena repetirlo una vez más, para que los sordos escuchen: Haití fue el país fundador de la independencia de América y el primero que derrotó a la esclavitud en el mundo.

Merece mucho más que la notoriedad nacida de sus desgracias.

***

Actualmente, los ejércitos de varios países, incluyendo el mío, continúan ocupando Haití. ¿Cómo se justifica esta invasión militar? Pues alegando que Haití pone en peligro la seguridad internacional.

Nada de nuevo.

Todo a lo largo del siglo xix , el ejemplo de Haití constituyó una amenaza para la seguridad de los países que continuaban practicando la esclavitud. Ya lo había dicho Thomas Jefferson: de Haití provenía la peste de la rebelión. En Carolina del Sur, por ejemplo, la ley permitía encarcelar a cualquier marinero negro, mientras su barco estuviera en puerto, por el riesgo de que pudiera contagiar la peste antiesclavista. Y en Brasil, esa peste se llamaba

dijous, 29 de setembre de 2011

L'home que volia una càmera "per fer fotos com les d'abans".


(un article de espaifotografic.cat)

Avui fa un dia esplèndid i el nostre home s’ha decidit a anar a la ciutat a comprar una màquina de retratar, que és com en deien abans de les càmeres fotogràfiques.
  • Bon dia, en què el puc servir?
  • Bon dia. Voldria una màquina de retratar.
  • Això està fet. Té alguna idea del que vol. Una compacta potser? O millor una reflex? Té coneixements de fotografia vostè?
  • No, d’això. El que jo vull no és una càmera convencional, sap?
  • Ah no? I doncs, què vol exactament?
  • Jo voldria, com li diria? Veurà, no vull fer les fotografies que fa tothom: mosques, flors, paisatges, res d’això no m’interessa. No vull fer res que s’assembli als milions de fotografies que es fan avui dia. No m’interessa fer fotos d’allò que passa, d’allò que qualsevol pot veure i retratar.
  • Ah caram! Però, a veure… Em sembla que no l’entenc, la veritat.
  • No, és clar. És que sóc una mica especial, sap?
  • Sí, a mi també m’ho sembla, la veritat.
  • Sí, sóc una mica especial, i per això necessito una màquina especial. Una màquina amb la que pugui fer les fotos que a mi m’interessen. No vull haver de fotografiar sempre, necessàriament, el què hi ha davant la càmera. Això ja ho fa tothom!
  • A veure, bon home, vostè m’acollona o em vol fer l’amor?
  • Com ho sap?, Vull dir per què ho diu això? Com s’atreveix?
  • A vostè què li sembla?
  • Escolti, jo he entrat aquí a comprar una

diumenge, 25 de setembre de 2011

Tardor a la BBC

Ja ha arribat la tardor a la BBC i amb ella he descobert que hi ha parelles que es casen sense estar enamorades.



diumenge, 18 de setembre de 2011

De camí a l'ermita.

Pujar a l'ermita del meu poble no és tan sols pujar una llarga costera empinada, sinó trobar-te amb gent que, a banda d'aigua, carrega amb històries tristes, emotives, somriures i mirades sinceres.








dijous, 15 de setembre de 2011

Jo avale

Jo avale EQUO, i tu, malgrat la merda que estem vegent i xafant, i la que ens ve damunt, segueixes girant a dreta i esquerra com si no hi hagueren altres camins...

Aquestes eleccions generals, donem-li l'oportunitat a EQUO avalant-lo picant ací damunt.
Si vols llegir el seu manifest, pica ací damunt.
Si vols saber-ne més, ací trobaràs més coses.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Sol

La jornada se iniciaba plácidamente con la salida del Sol. Para las gentes del campo; para las gallinas, conejos y vacas; y para las niñas y niños, que entonces salían a jugar. Y finalizaba cuando el astro desordenado y tímido decidía retirarse, a veces antes, a veces después.

El Sol era el alimento básico –junto con la tierra abonada- de los vegetales, que a su vez daban de comer a las personas. Y a las mulas y a los caballos que ayudaban en las tareas agrícolas.

El Sol evaporaba el agua que después sería lluvia; y deshelaba glaciares que serían riego. La energía nutritiva y motora era gratis, común e infinita.

Como el Sol, en el campo predominaba el amarillo del trigo o el maíz, con diferentes matices según la estación o el clima, matices que algunas personas sabían interpretar.

Los rayos de Sol calentaban los cuerpos y las almas humanas; y cuando se necesitaba una sobredosis, los abrazos ejercían la misma función

Quizás porque el Sol es redondo, quizás porque da vueltas sin parar, la vida giraba sobre sí misma y siempre volvía a empezar, sorprendiendo en su monotonía. Una civilización Sol-tenible y Sol-idaria, de personas de sangre caliente y corazón solar.

La jornada se inicia con el sobresalto de una alarma. No se mira el cielo sino la agenda y la televisión. Las gallinas ponen huevos sin cesar y los niños y niñas se acuestan de madrugada al agotarse la batería del ordenador.

El petróleo cría los vegetales bajo plásticos que les previene de la inSolación. Sus producciones dan de comer primero a los coches y aviones; después a las personas. No hay animales Soleándose en el campo, sólo friéndose en naves industriales.

La energía se compra en barriles. Y es motivo de guerras y muchas dependencias que se ignoran y disfrazan para adormilar las conciencias

Como el petróleo, en el campo predomina el negro del humo y el gris de los polígonos. Las tecnologías , engreídas, creen poder prescindir del Sol.

Los cuerpos se calientan con prendas térmicas mientras las almas agonizan heladas de frio. Las caricias y abrazos se anuncian en los periódicos.

De sólo mirar hacia delante, y nunca hacía arriba ni hacia abajo, la vida camina muy rápido precipitándose al vacío.

Una civilización que abandona al Sol es una civilización inSolente.

Font: Rebelión.

V-30 València 2007

divendres, 9 de setembre de 2011

Nova autopublicació: Hein Rich 2010. Volant a ras de terra.

Després de "Aprenent a volar 2005-2005" i "Alçant el vol 2009" he publicat aquest nou portfoli dels que han sigut, al meu parer, els meus millors treballs fotogràfics del 2010.
No m'ho tingueu en compte, però el llibre, encara que ja estem a Setembre, ha estat fet a preses i corregudes i NO ha sigut corregit (també és de veres que te poc de text...).
En fi, que espere que vos agrade.
Ací podeu veure una xicoteta mostra del seu contingut.
Gràcies a tots aquells que seguiu el meu treball.

dimecres, 7 de setembre de 2011

OPTIMIST

Ací vos deixe de nou una nova "obra gràfica".
Imatges impactants plenes de color, música colpidora i un tractament cinematogràfic que creen en conjunt un vídeo d'eixos per veure amb tranquilitat... tal vegada un dia d'aquestos en els que no ens sentim amb ànim per a res.
Recordeu, la pantalla "a full".
Espere que el disfruteu:


Optimist from Brian Thomson on Vimeo.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Drama familiar

Lo del fill drogadicte ja no es porta... ara és pitjor: El fill vol ser fotògraf!



M'agradaria transmetre a la gent que m'envolta, la importància que té per a mi la fotografia. És realment difícil quan ni tan sols els amics i familiars, que fa anys i anys que em veuen càmera en mà, amb la ment contínuament maquinant, enquadrant i processant, poden adonar-se'n del que suposa per a mi i ho veuen com una simple distracció que no va més enllà de captar records per a la posteritat, passar l'estona o guanyar diners.
Sóc incapaç de trobar una situació semblant a la sensació de satisfacció personal, de plenitud que em proporciona captar una gran imatge. L'instant preparació, l'instant de la toma, l'instant de visualització prèvia, d'imaginació prèvia al processament, del processament en sí, de visualització de l'art final a la pantalla de l'ordinador, i després impresa al paper... Són moments màgics que m'omplin i em fan sentir més realitzat que cap altra cosa.

dijous, 25 d’agost de 2011

Puc fer aquesta fotografia? El que podem fer i no podem fer els fotògrafs

Un article del bloc: fotografiaperfecta.



Para los fotógrafos aficionados, a veces nos surgen dudas sobre si es legal hacer tal o cual foto. En este texto se te explica con mucha claridad si puedes hacer fotos a aviones, aeropuertos, agentes de la autoridad, en centros comerciales, lugares públicos…
1.- ¿Pueden las fuerzas del orden hacernos borrar las imágenes de nuestra tarjeta de memoria o velar el carrete?
NO. Bajo ningún concepto. El único que puede ordenar la destrucción de lapropiedad decomisada es un juez. Y para eso antes tiene que ser decomisada y por tanto constar en un informe y existir una denuncia.
La tarjeta de memoria es propiedad privada así como lo es un carrete. El contenido de la tarjeta de memoria y las fotos de un carrete, además de ser de propiedad privada, están sujetas a la ley de propiedad intelectual.
¿Que hacer si nos pasa? Recordadle al agente que el contenido de la tarjeta o del carrete es de propiedad privada. Ordenar la destrucción de propiedad privada esilegal. Solo se pueden destruir los bienes decomisados y siempre por orden de un juez tras ser demostrado el delito penal y demostrada la peligrosidad oposible mal uso del bien decomisado. Esa función corresponde exclusivamente a un juez excepto en el caso de armas y explosivos. Eso quiere decir que el borrado de la tarjeta podría ser denunciable por el artículo 508 del código penal, “La autoridad o funcionario público que se arrogare atribuciones judiciales o impidiera ejecutar una resolución dictada por la autoridad judicial competente, será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año, multa de tres a ocho meses y suspensión de empleo o cargo público por tiempo de uno a tres años.”
Acto seguido, dadle vuestros datos, pedidle que os denuncie y que en caso de ser oportuno os detenga, ya que la “resistencia a la autoridad” es lo único que puede alegar y así tampoco podrá (y si lo hace será detención ilegal… ya que no hay delito).
Eso sí… en caso de que no veáis otra salida más que el borrado, dadles la cámara y que ellos pulsen el botón de borrado, porque de lo contrario, podrían decir que lo borrásteis voluntariamente y así cometen el delito contra la propiedad intelectual. Y siempre con testigos, porque un agente de la autoridad tiene presunción de veracidad, es decir, si es su palabra contra la tuya, él gana.
2.- Si estoy fuera del aeropuerto y hago fotos al interior… ¿es legal?
Si es legal. Cualquier prohibición de realizar fotografías en un recinto no es aplicable fuera del recinto, apuntes a donde apuntes la cámara. Si estoy fuera del aeropuerto, puedo hacer fotos a cualquier cosa que se vea desde fuera. Como ejemplo, los guardias civiles*(1) que vigilan el congreso de los diputados. Os invito a cualquiera que sea de madrid a ir y preguntarles.
3.- ¿Es legal hacer fotos a un guardia civil u otra fuerza de seguridad o a alguno de sus vehículos?
Si. Eso no quita que por cortesía, se les debería informar (no pedir permiso, informar). En el caso que estén en acto de servicio en un lugar público, sí que es lícito fotografiarles puesto que

dimarts, 23 d’agost de 2011

Solitud

"La solitud, la incomprensió, la falta de contacte humà en la societat modernitzada dels anys 60 en endavant va ser un tema objecte de molta inspiració. Tema recurrent per a l'art, l'humor, la vida en general… Mentre més ens acostem tecnològicament més ens allunyem humanament"
(Elena Gabriel) 




Carrers d'Olba, Terol.
Estiu de 2011

divendres, 19 d’agost de 2011

1r concurs fotogràfic Vila de Vallada 2011

Hola a tots i a totes;
Avui, 19 d'agost, és el dia mundial de la fotografia, des de que Niepce va realitzar a 1826 la que és considerada primera fotografia de la història.
El període en el que pot ser, la gent del poble realitze més fotografies, pot ser siga l'estiu, coincidint amb les festes patronals del poble i també, amb les festes de moros i cristians.
He pensat que seria una bona idea organitzar un concurs fotogràfic. No amb la temàtica de festes, si no amb la temàtica de "Vila de Vallada" en la seua totalitat. El fer-ho durant aquest període, seria per aprofitar el temps lliure que té la gent, i que, al estar en festes, hi han més oportunitats d'anar "amb la càmera penjada al coll".
Com a "Concurs en fase experimental", aquest primer any seria com una prova per veure com "cualla" la cosa.
Així i tot, les bases per participar serien les següents:
  • Temàtica: Vila de Vallada.
  • 3 Seccions: El poble, La gent i Les festes (no cal participar a totes elles).
  • Fotografies: Fins a 9 fotografies (màxim tres per secció) realitzades durant el 2011. Format jpeg. En color o Blanc i Negre. Sense restricció de tamanys. No s'admeten fotomuntatges.
  • Procediment per participar: Enviar-les a heinrichfotograf@gmail.com abans del 30 de Setembre. El títol de cada foto serà el següent: nomdelapersona_seccio_nº.jpeg (per exemple: kikeperezcolomer_elpoble_2.jpeg
  • Jurat: Les fotografies seran revisades per un jurat de reconegut presitigi format per David Pons Chaigneau, Marta Ortells Mulet, Ginés García Ramírez, Verónica Francés i Kike Pérez Colomer (El jurat no pot participar al concurs).
  • Premis: A l'espera de veure l'acceptació per part dels Valladins/nes, aquest any els premis es limitaran a:
    • Millor fotografia de cada secció: Un fort aplaudiment virtual i diploma.
    • Premi popular (fotografia més votada pel públic de cada secció): Un fort aplaudiment virtual i diploma.
    • Premi del jurat a la millor fotografia: Un reportatge (book) d'estudi (individual o en família-grup) entregat en digital (no cal dir que si alguna empresa del poble o l'Ajuntament vol participar als premis, que m'ho comunique).

Més avant es comunicarà el procediment per a les realitzar les votacions així com la forma en la que es presentarien les fotografies a la web.
Pregue a tots els valladins que vos agrade la fotografia (que en són més dels que sembla) que vos animeu a participar sense cap tipus de por ni vergonya. Si ho feu, a l'any que ve segur que hi han premis més substanciosos. Altres poblacions de La Costera, ja tenen el seu concurs anual de fotografia, per què Vallada no pot tindre'l?

I el més important: No cal ser un professional!
A participar!

dijous, 18 d’agost de 2011

Cita anual

Un any més, el cim del Benicadell ens ha cridat per la nit i ens ha abrigallat amb el seu llençol de núvols.

00h. de la nit. f/5.6 ISO 200 30" segons. Nikkor 20mm




Panoràmiques realitzades amb 14 fotografies verticals