BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimecres, 27 d’abril de 2011

Simetria

Un treball de Everyone.
Una gran idea, fàcil d'exemplificar i de dur a terme en qualsevol format gràfic, en aquest cas, amb vídeo.

Mel de Romer...


Symmetry from Everynone on Vimeo.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Pasqües sense estreles

Hem passat unes pasqües sense apenes gaudir del bon temps, del Sol, de les eixides a la muntanya i de la Mona... personalment també m'he quedat amb les ganes de fer el primer vivac de l'any baix les estreles d'abril.
És per això que m'agradaria compartir amb vosaltres aquest màgic time-lapse, malgrat la seua espectacularitat quasi extraterrestre, ha sigut creat molt prop de nostra casa, a les Illes Canàries, concretament al Teide.
Si no sabeu què és un time-lapse, feu click ací. Un time-lapse NO te trucs, NO és cap fotomuntatge, encara que moltes vegades (com aquesta mateix) ho parega.
Fa uns mesos que sent especial interés per la tècnica fotogràfica del time-lapse. Estic preparant un sobre el meu poble què em durà més o menys un any per finalitzar-lo del tot.
Fins aleshores, gaudiu d'aquest. Un dels millor que he vist mai. En aquest time-lapse, més que en altres, podem veure les meravelles que la mare natura ens te amagades gràcies a eixa cosa que es diut TEMPS i que gràcies a la tècnica del time-lapse, i la paciència de Terje Sorgjerdpodem descifrar.
Pugeu el volum i feu la pantalla completa!


The Mountain from Terje Sorgjerd on Vimeo.

dijous, 21 d’abril de 2011

No ho deixeu per a un altre dia...

Aquest últim més a Alacant, he tingut la sort de conéixer una persona que m'ha marcat molt en quant a que m'ha sensibilitzat sobre les infermetats inesperades, sobre com les enfrontem i sobre tot, perquè m'ha fet sentir ridículament feble front a la fortalesa què ha demostrat tindre ell.
A aquesta persona li diuen Mario. A Mario li van diagnosticar, quan estava en plena adolescència, Lupus, una enfermetat què ataca al sistema immunològic (autoinmunitària i crònica)  què pot afectar a qualsevol òrgan del cos humà indistintament... Mario tenia sols 24 anys i va començar a tindre problemes a articulacions, cor, ulls, etc... així com fortes febres contínues... 
A partir d'ací, Mario va haver de patir distintes malalties i operacions, anys de quimioteràpia i... després de perdre els ronyons, va arribar el torn del desesperant  tractament de diàlisi durant més de 4 anys...
La diàlisi és un tema que em toca de prop, i per això encara més les seues paraules i vivències, em van afectar de sobremanera. Mario, en aquells moments, amb quasi 30 anys, pesava tan sols 48 kg...

Finalment Mario es va decidir a apuntar-se a una llistat de trasplantaments de ronyons. I dic "es va decidir" perquè enfrontar-se a un trasplantament és, a la vegada, enfrontar-se a una operació a vida o mort.
Després d'un any d'espera, Mario va rebre LA CRIDADA. 

- Tenim uns ronyons esperant per a tu, Mario. Acceptes?

I clar que va acceptar, però al penjar el telèfon, Mario va començar a sentir un vertigen inexplicable, l'habitació li donava voltes i voltes... Eixiria tot be?

L'operació va anar be. En un principi el seu cos va acceptar els ronyons però inexplicablement, una hemorràgia interna no deixava que el seu cos s'estabilitzara. Sang i més sang eixint pels conductes de drenatge, 25 bosses de sang van ser transferides, un gran hematoma cobria part del seu cos... i la sang no parava d'eixir. Els metges ja no sabien què fer, així que van decidir, com a últim recurs, això mateix: No fer res.
Així va ser com el seu cos, miraculosament, va parar de sagnar i Mario va aconseguir eixir triomfador d'aquesta perillosa operació.
Mario és un SUPERVIVENT, en majúscules, amb una arma secreta: El seu humor, l'energia positiva què transmet contínuament, les seues ganes de viure, el seu somriure constant... Mario, de segur que eres un referent per a molta gent què et coneix. Eres gran.

Aquest vídeo el va penjar al seu mur de Facebook l'altre dia. Teniu que veure'l. Fer-se donant és tan fàcil com preguntar-ho en qualsevol hospital i firmar un paper. Ací teniu més informació. Els vostres familiars tenen que estar informats per si de cas. Mireu-lo, és molt emotiu. Que passeu unes bones pasqües.



Pennies HEART from phos pictures on Vimeo.

Rap contra el racisme. Una iniciativa de "Movimiento contra la intolerancia"

A moure l'esquelet, i que rule!

 


El Chojin, Locus y Nerviozzo de Dúo Kie, Gitano Antón y El Langui de La Excepción, Nach, Lírico, Kase O y Sho-Hai de Violadores del Verso, Xhelazz, Titó y El Santo de Falsalarma, Zatu de SFDK y Ose, todos juntos CONTRA EL RACISMO.

PROMOVIDO POR MOVIMIENTO CONTRA LA INTOLERANCIA: www.movimientocontralaintolerancia.com

PARTICIPA EN LA CAMPAÑA. contacta: rapcontraelracismo@gmail.com

dijous, 14 d’abril de 2011

Entre dues terres

L'altre dia vaig caure en el compte que des de que vaig començar a estudiar a l'universitat al 1999, no he deixat de viure a dos llocs diferents alhora fins ara... Motxilla cap amunt, motxilla cap abaix... 
Aquest any li ha tocat el torn a Sant Joan d'Alacant.
Sabrieu dir-me quines imatges corresponen al meu poble (Vallada) i quines a les platges de Sant Joan? ;-)

Sí, soc creient, que quede ben clar
Aprofitant les últimes hores de Sol al carrer
Lost in Playeison
Una imatge molt cinematogràfica

dimarts, 12 d’abril de 2011

La Costera Sona 2011: Final del circuit a Moixent. Dissabte 9 d'abril.

Actuacions dels grups guanyadors d'aquesta primera edició que, després d'alguns problemes "burocràtics", es va celebrar a l'IES Sant Pere Apòstol de Moixent.
Actuaren:
  • Enderrocks.
  • Mugroman.
Varem arrivar tard i no vaig fer fotografies del grup Enderrocks.
Ho sent molt.

Podeu veure més fotografies fetes pel col·lectiu de fotògrafs voluntaris: MÚSICS SENSE FOTÒGRAF al flickr

 

dissabte, 9 d’abril de 2011

El Canal nou no te prou amb els que podem escoltar...

La televisió pública que tots els valencians paguem de les nostres butxaques no te prou amb el seu treball de promoció, manipulació i censura sempre al servici del govern valencià, ni tampoc amb el desprestigi de la nostra llengua, o amb la seua pobra programació. La falta de professionalitat de RTV arriba fins i tot, a les persones sordes o d'audició reduïda que volen veure aquest canal.
Ma uelo és una d'aquestes persones, veu la televisió sempre amb subtítols per no poder escoltar-la be.


No és la primera vegada (ni la segona) que a l'observar de casualitat el que està veient ma uelo al canal 9, observe com els subtítols no quadren amb les imatges que hi veig. Aquest cas l'he observat inclús als dibuixos que fan a migdia els caps de setmana (amb subtítols corresponents a pel·lícules amb continguts violents...).
Aquest cap de setmana passat ja va ser massa: Julio Tormo li deia a una fallera si estaba borracha i ella li contestaba que sí i que havia matat a son pare....


Fart d'aquesta situació m'he decidit a gravar-ho amb el mòbil i penjar-ho a la xarxa.
Aprofite també per penjar un altre vídeo que tampoc veureu a Canal 9 sobre el nou hospital La Fe, de València.
Que passeu un bon cap de setmana, i ja sabeu, compartiu aquesta notícia amb els vostres.




Copie i pegue del youtube:
Esta es una pequeña parte de la verdad sobre la Nueva Fe que se intenta silenciar desde el PP valenciano y su televisón "pública" C9. El vídeo está grabado por una trabajadora del nuevo centro en la zona de quirófanos.

divendres, 1 d’abril de 2011

Roger Watters, The Wall Tour 2010-2011

Dissabte varem estar al concert de Roger Waters a Madrid. Més abaix he penjat un vídeo-documental per a que es feu una lleugera idea de l'espectacle que va començar al 79 amb el disc del grup Pink Floyd: The Wall, i que no es celebrava des de fa 30 anys.

Amb aquest Tour 2010-2011, Roger Waters porta de nou als escenaris aquesta obra conceptual (el grup Pink Floyd es va separar al 85), acompanyada d'espectaculars efectes de so, marionetes gegants i imatges projectades sobre un mur de més de 50 metros de llarg i 15 d'alçada, què es construeix i s'enderoca finalment durant l'espectacle.

Per a qui no conega aquest grup, i en particular, aquest àlbum, The Wall és, a data d'avui l'àlbum doble més venut de la història, el tercer més venut del món, i el més venut dels anys 70.

Per damunt de tot, el que més em va sorprendre d'aquesta nova posta en escena, va ser la forta càrrega de crítiques contra el sistema capitalista, contra les multinacionals, contra la guerra, etc... tot acompanyat de vídeos, imatges actuals i textos què anaven projectant-se contínuament sobre el mur (wikileaks, guerra d'Irak, etc...). 

D'entre tots els textos que hi projectaren al mur, em quede amb aquest:

"La por construeix murs"

 Ací baix, el vídeo del què vos parlava al principi: pantalla gran i altaveus conectats!