Avui he anat a visitar al segon xiquet apadrinat, i esta vegada no ha sigut tan impactant i per lo tant, tan estresant. M’han tornat a rebre amb aplaudiments, cants, pintures i altres rituals i tot ha anat be. El poble estava a 90 km d’Anantapur, o siga, 2 hores de viatge.
Com estava menys nervios i millor de salud, m’he soltat prou i he jugat amb els xiquets a alguns jocs.
El xiquet apadrinat, m’ha fet un ball que m’ha deixat de pedra... M’he rist molt...
Al tornar, a Anantapur, hem fet una parada en l’estacio de tren per comprar el billet fins a Mysore. Eixire el 31 a les 7 del mati.
He tingut tan bona sort, que a l’estacio m’he topat amb la familia amb la que estat convivint aquestos 4 dies, i dels que no m’havia pogut despedir per el mati. Ha estat be vore als tres xiquets rubios vindre correguents cap a mi desde l’altra banda de l’estacio, entre tant d’hindi...
Foto de Suresh, el xiquet apadrinat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada