BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

diumenge, 26 de juliol de 2009

X dia, Anantapur, 26/07/09

He obert els ulls i m'he trobat amb una xiqueta rubia, d'ulls blaus i dos trenetes mirant-me... D'arrere d'ella, dos xiquets mes...
Els que dormien anit en l'habitacio, era una familia de canaries, de pare Litua i ella de Catalunya, viatjaven amb els seus tres fills de 9, 7 i 4 anys respectivament. Ell, profesional de la medicina homeopatica i ella cartera. Una familia molt agradable amb la que de seguida m'he acoplat... els he caigut molt be als xiquets... massa be... m'han estat agobiant durant tot el dia... pero no ho puc evitar...
Pel mati ens han donat la benvinguda. Estare aci 4 dies fent fotografies dels diversos projectes que hi tenen a Anantapur. A canvi, tindre lloc i menjar gratuit. Tambe les persones i socies poden disfrutar d'aquesta comoditat.
Tambe visitare a dos families que una persona de Vallada te apadrinades (a un fill de cada una).
Pel mati hem visitat l'hospital de maternitat con cada dia 35 dones son esterilitzades i hem vist tambe com llavaven als recen naixcuts. Ha estat molt be. Era una de les fotografies que he vullgut fer sempre... hi m'he fartat de donar-al al boto...



Despres hem anat a un col.legi de xiquets invidents (avui no hi havia clase, una llastima...).

La resta del dia, menjar, dormir i relax... bueno, m'ha passat d'una bona, pa variar...

Anit al tren me vaig constipar i em feia mal la gola. Li he dit a Andres, el Lituano, que si tenien medicaments (sense caure en el compte de que ell era homeopata, i no gastava medicaments), m'ha dit que si volia, podia fer-me acupuntura, i clar... Com anava a negar-me?
M'ha gitat al llit boca amunt, i m'ha punxat per mans, peus i gola, i m'ha dit que estiguera aixi mitja hora. Ha apagat el ventilador i la llum i m'ha dit que ara tornava.
I que ha passat? Doncs que he sentit: bsssssss, merda! mosquits! Soc un iman per als mosquits!! Estava fent-se de nit, i encara no m'havia ficat el repelent...
Lo demes ja pugueu imatginar-s'ho... Mitja hora despres, ha vingut Andres... i ma dit: Tienes un cuerno en la cabeza!
Que cabro...! Qui em conega, sabra que quan un mosquit em pica, se me unfla un munto... Total, 16 picades per tot el cos. Ho he passat prou mal... Era com una tortura de la Santa Inquisicio...
I bueno, res mes... anem a sopar, que ja toca... Aci el menjar esta molt bo!
Fins un altre dia.
NAMASTE!

En la foto: Tots els matins, Monica i Andres, fan estiraments i exercicis de Yoga...
Publica un comentari a l'entrada