BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

diumenge, 19 de juliol del 2009

Segon dia, 18/07/09. Delhi II

Hola, ja estic aci;
Dema ja martxe en tren durant dos dies, cap al Sud, cap a Trivadrum, aixina que no se com estare de comunicat...

Ahir, despres de la siesta que va durar fins les 18:30, em vaig dutxar (la tercera volta del dia... bendita dutxa) i m'en vaig anar com si fora un buitre en cel, en busca d'algo conegut, o al menys, no picant, que menjar i... ooooh, un lloc de menjar conegut!!! pasta, pizza, ensalades... no m'ho podia creure... vaig arrasar... jeje. Una pizza bonisima i un Sprite pa beure. Em vaig quedar en la gloria i el somriure em va tornar a la cara. Alli vaig coneixer a dos xiques extremenyes.

Una volta en el hotel, i encara que era prompte (les 21h) em vaig dutxar de nou i em vaig gitar, i clar... a les 3 del mati ja estava despert... total que me ficat a vore la tele (54 canals en indhi, guauuuu!) i m'ha entrat la son de nou... de nou, fins les 12:30!!! Mare meua que tard... M'he alsat d'un bot, m'he dutxat, he llavat la roba i les fundes dels coixins (que donaven un asquet...) i he anat a esmorsar-dinar al mateix lloc d'anit, el Sam's bar (que sera habitual fins que m'en vaja d'aci....). Truita de tomaca i formatge amb pa indhi i un Sprite (90 rp/1'40 euros).

He alquilat un motoricksaw per 100rp (regatejaes de 200) i he comensat per visitar el temple hindu de SWAMINRAYAN AKSHARDHAM. El trajecte han sigut uns 10 km d'adrenalina pura entre les carreteres de Delhi. Al arribar, un fort control policial antibomba (en vehicles i en persones) m’ha deixat sorpres…
El temple m’ha agradat, encara que estava en obres. Era gratuity. Nobstant la calor era insoportable, com sempre…

Despres del temple, he anat a visitar el Red Fort, que tambe m’ha agrat molt.
Al eixir, he vist, en front un alter temple i tambe he entrat. El que hi havia dins ha sigut la sorpresa del dia: Un hospital d’aus! He deixat 50rp de propina, i he tornat a casa amb cicloricksaw, que encara no ho havia provat.
Per la nit, he sopat de nou, com no, a Sam’s Café, esta vegada en la terraza de dalt, molt agust. Un arros blanc amb pollastre i salseta i ensalada a part, i un 7Up (tot, 200rp).

Lo mes destacable del dia ha sigut:
- Durant el control de bombes, al temple hindu, he entes mal les instruccions del guardia, i m’he agatxat els pantalons davant dels guardies i de tota la gent... No sabeu la que s’ha armat... (rises)
- La perseverancia del conductor de cicloricksaw, que m’ha estat esperant desde la entrada a red fort fins a l’eixida (i recordava la meua cara, si....)
- Pujar al cicloricksaw...
- El soparet en la terraceta...
- L’hospital d’aus (surrealista...)
- Comprant-me roba hindi, i el problemeta de despres... (he tingut la fantastica idea de llavar-la abans de ficar-me-la, i com que la camisa era blanqueta i ho he llavat tot junt, doncs, ja sabeu com ha acabat la camiseta...)
- Els nivells de seguretat a l’entrada dels llocs publics... Molt de soldat, metralletes i escaners per tot arreu...

I bueno, lo que no m’haguera agradat vore... Tanta i tanta miseria... Tanta que al final t’acostumes a vore a gent i gent vixquent en les voreres dels carrers... son centenars i centenars... Molts d’ells tenen deformitats o inclus grans ferides plenes de sang i mosques... Indescriptible...
Tornant en cicloricksaw, he vist a un home en una parada de bus, fent-se talls al bras amb una fulleta d’afeitar. Estava rodedjat de sang...
Sentir a xiquets i xiquetes demanant, tampoc ha sigut molt agradable. No he donat res, ja que hi han mafies que utilitzen als xiquets per recaudar diners.

Bueno, i aixo es tot.
Fins... no se... ja vorem.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

jo....mare meua...quanta misèria hi haurà....
espere te vaja bé kiket...titos

Anita ha dit...

Hola Enri.

Termino de leer tu segundo dia en Delhi, ahora estas viendo todo lo que comentabamos de la India, y aunque me lo imagine no sera nada comparado con la realidad.

Espero que tambien hayan lugares normales y bonitos.

Estoy esperando tus escritos sobre el viaje en tren, hasta que no mandes el primero la imaginacion desde aqui ira que volara.

TEN MUCHO CUIDADO, BUSCA HOTELES CENTRICOS Y DISFRUTA.

Besos

Anita

marta ha dit...

Kike, et feia més aficionat a menjars exòtics... :)
La misèria... Difícil enfocar/digerir/posicionar-se bé davant de circumstàncies tan estranyes...

"Durant el control de bombes, al temple hindu, he entes mal les instruccions del guardia, i m’he agatxat els pantalons davant dels guardies i de tota la gent... No sabeu la que s’ha armat... (rises)"

Hehehehehhe.

Besets!!

Marta