BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimarts, 21 de juliol de 2009

IV dia, Ratnagiri, 20/07/09

Em desperte, les 3 del mati, tot el tren esta en la mes absoluta calma, sols es sent el traquetetjar... despres de mitja horeta de pensar en els de Vallada, i en els de Valencia, em torne a dormir... Les 6 del mati, obrin la llum... l'hora del Te, Te angles amb llet... em torne a dormir... les 9, tornen a obrir la llum... truita! truita NO picant! yujuuuu!
Continue de xarreta amb el marimoni, que resulta ser tambe de Goa, concretament de Mapusa, prop de Panaji (el meu seguent desti despres de Ratnagiri). Em conten mes coses de la seua vida, i jo de la meua.. Hem estat 24 hores junts en 5 mt2 i aixo sembla mentida pero se nota... Em donen la seua direccio i telefons... Prome't avisar-los quan pase prop del seu poble..
Estic algo preocupat perque durant els tres dies que duc de viatge, apenes he pisat, i aixo que bec uns 3 litres d'aigua al dia... suponc que sue tant, que no pise... Mentre pense en estes coses, ve el cambrer que ens ha estat atenent durant tot el viatge i em demana propina. Sols tinc 1000 rupies, i li dic que me canvie. Em porta 10 billets de 100 rp i li done uno de 100rp per a que me torne a canviar i donar-li 10rp sols... mai torna a apareixer...
Se fan les 10:30 i arribe a Ratnagiri... em despedeixc de Marie i Danny amb un fins prompte.
Estacio de Ratnagiri, gent i mes gent, encara que no tanta miseria, de fet no hi ha gent per el terra... bueno, ara recorde que vaig llegir que al Sud no hi ha tanta pobresa...
Puje les escales fins a les taquilles mirant al terra, i asombrat, veig unes ranes diminutes que boten per tot arreu... son com la ungla del dit xicotet!! , i el primer que faig es comprar el billet per a l'endema anar a Panaji. Tambe pregunte quan me pot costar anar a Ratnagiri amb ricksaw (ja vaig aprenent).
Quan ixc de l'estacio, un mar de conductors de ricksaws es tira sobre mi i pose un preu fixe. El primer que accepte m'en vaig amb ell. Dit i fet. El monzo esclata de repent i ompli el cel d'aigua i vent, com si s'acabara el mon... just quan tanque la porta del ricksaw....
Li dic que em duga al hotel mes barat que conega i em du al Safari Asia Hotel, 420 rupies (6.3 euros). Llit de matrimoni, ventilador, tele i bany. Deixe els trastos i vaig en busca de menjar.. fruta com no. 2 platans, 1 pera i 1 poma, 45 centims. Pasetje per els carrers camera en una ma i platan en un altra.. faig alguna bona foto a una familia que es dutxa i canvia la roba aprofitant el corrent d'aigua que s'ha format en la vorera de la carretera principal del poble...
Em dutxe i ixc en busca de dinar hindu, i vaig a parar al bar d'un hotel que resulta ser mes barat que el que estic jo... merda!
Lo primer que fan es servir-me aigua freda dins d'una botella de whisky de plastic... Els demane (birslari water please), aigua embotellada per favor. M'aten el fill del cambrer, de 15 anys, l'unic que sap angles. Ens fem bons amics, tan bons amics que per la nit s'asenta en mi a sopar, em conta la seua vida i problemes amb els amics i em convida a sa casa... De nou una gran vivencia per a mi (i una gran sorpresa per a sa mare quan em va vore entrar...!)
Durant el dinar, em senc super observat... menje en silenci mentre el xiquet, son pare i el cambrer estan de peu al meu costat mirant-me. Em senc superacosat. Aci tot el mon et mira com si fores no se... de l'altra banda del mon! ;-) Encara que demane NO SPICY, de totes les formes posibles, el dinar pica de la ostia... i com no, amb els tres mirant-me a vore que faig...
Per la vesprada busque al xiquet per a que em mostre el poble i faja de guia a canvi d'unes rupies, pero el bar esta tancat... Recorrec el xicotet poble i em faig a este nou canvi que suposa estar al sud de India, la verdadera India segons dieuen, la mes autentica... tambe aprofite per fer-me a la gent, i vore com reacciona front a la camera...
Aci no coneixen Espanya, no han sentit parlar de la paella, no parlen quasi angles, i per supost, no hi han turistes ni tanta miseria... al menys aci, els mes pobres, tenen una teulada baix la que dormir, encara que siga feta de plastics o lona... Inclus aci existeixen les monedes!, ja que en Delhi no vaig vore cap, tot eren billets... i es que aci, al menys, el menjar, es mes barat... dine per 90 rupies, i sope per 75rp...
Ah! i quan arribe al hotel, faig una pisarra aixina de gran!
Publica un comentari a l'entrada