BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

diumenge, 26 de juliol de 2009

IX dia, 25/07/09, Hampi-Hospe-Anantapur

El despertar d'avui ha estat molt be. Anit no hem vaig donar compte, pero desde la finestra de la Guest House, es veu de ple una de les torres mes grans de les ruines de Hampi. Ha estat be... de vegades m'alce com desorientat i crec que estic a Valencia o a Vallada, i avui ha sigut un dia d'estos... vore la torre ahi ben plantada ha sigut com un, yeehhh, que estas a 10.000 km de casa! Espabila!
Al final no m'he alsat a les 5 del mati per fotografiar l'eixida del Sol desde el lloc que m'havien recomanat, perque esta nit no se molt be la que m'espera i com a les 9 em tiren d'aci i no pudre fer siesta, he preferit dormir be.
De totes formes a les 7:30 ja estava en peu (aci no saben lo que es una persiana...) i he anat, com sempre a perdrem per els carrers...
He seguit una senda que bordejaba el riu (que per cert habia baixat uns 5 metres i ja deixava vore les teulades dels temples que fa 4 dies havien quedat sumergits per les fortes plutjes de Goa) i esta senda m'ha dut fins a un Restaurant ocult entre els bananers i d'estils Chill Out, el Mango Tree, amb terracetes i banquets que baixaven fins al riu. Tot molt ben montaet. M'he demanat una... adivineu-ho... truita! jaja, pero amb formatge i una batut de llet i banana, tot servit embolicat dins de fulles de bananeres... curios i exotic. I res, he esmorsat com un rey, a la vora del riu amb musiqueta i sombreta, res a vore amb el restaurant d'anit... Per cert, el batut estava de mort... Tot, 45 rupies, 80 centims d'euro.
He tornat a agafar la senda i he vist a una xiqueta tirant pedres amb una fona als monos, no se per quina rao exacta, pero crec que perque no estaven on tocava, i m'entre feia fotos he sentit un esclafit descomunal i el cel s'ha tornat blanc per un segon (com en la serie LOST ;-)). Jo ja sabia el que havia passat... he sentit un altre soroll sec al meu costat. Un mono acabana d'electrocutar-se amb els cables de la llum. La xiqueta, histerica, m'ha demanat la botella d'aigua, i ella i altra gent que ha vingut de seguida, han estat intentant reanimar al mono. Jo li he fet un massatge cardiac... el mono ha estat respirant durant 10 minuts, pero al final ha mort. La xiqueta estava molt afectada...
He seguit caminant i m'he endinsat per les grans extensions de bananers fins arribar a un lloc sense eixida.
Aixo m'ha dut varies hores, aixi que al tornar he dinat de nou al Mango Tree, acompanyat per quatre francesos que parlaven algo de castella, i que treballaven de becaris a Bangalore.
Per la vesprada he anat a arreplegar el billet de tren (Hospet-Anantapur 120 rupies, 5 hores en 1 sleeper class), i he estat buscant sense exit un llibre en castella per llegir al tren. Tambe he sustituit la meua pulsera marroqui perduda en Delhi.
He anat en bus a Hospe, i he tingut que aguantar mentre l'esperva els milers d'ofertes dels conductors de rickshaws...
El tren ha eixit puntual i he aribat a la 1 de la nit, algo preocupat per com anar a la Fundacio de Vicent Ferrer.
Pero no... varios motorickshaws m'estaven esperant. Primer he intentat que la poli me diguera quan costava un trajecte fins a la Fundacio, pero entre tres, no entenien el nom de Vicente Ferrer, fins que uno ha esclamat: Es que ho dius malament! No es Vicente, es Vincente!... m'ha fet molta gracia...
M'han dit que el trajecte eren unes 80-90 rupies, i es el que li he demanat als del motorickshaw, pero s'ha quedat en 100... A la 1 del mati, no estava jo com per a negociar molt amb desconeguts... Pero tenia un problema, no tenia canvi, sols un billet de 1000. Li ho he explicat al conductor i m'ha dit que No problem... Una vegada iniciat el trajecte, m'ha dit que li donara ja els diners... lo que m'ha asustat i mosquetjat a l'hora... Jo li he dit que al arribar, perque sabia que a la porta de la Fundacio hi havia un guardia esperant-me, pero ell ha insistit.
Li he donat els diners, han parat el motorickshaw (jo cagaet de por ja...) han comprovat que era bo, i m'han donat el canvi: 800 rupies (faltaven 100). Han tornat a arrancar, i he comensat a discutir en ells, durant el viatge i m'entre me deixaven amb el guardia (que no entenia les meues explicacions). Al final han arrncat i s'han pirat...
Una lliso mes... canviar abans de pagar i demanar abans el canvi...

Finalment el guardia m'ha acompanyat fins a la meua habitacio (una sala gran plena de llits on ja hi havien persones). Ha ences les llums i els que dormien s'han cagat en mi i en el guardia. M'he gitat vestit, procurant no fer soroll, i a forsa d'intentar-ho, m'he dormit...

Fotos: Detall de l'esmorsar al Mango Tree, Accident amb el Mono i Bus de tornada a Hospe (sense portes, sense vidres....)


Publica un comentari a l'entrada