BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 27 de juliol de 2009

XI dia, 27/07/09, Anantapur

La veritat es que haguera pogut disfrutar mes del dia si haguera estat en millors condicions, pero la mosquitopuntura no va funcionar i el constipat ha anat a mes i esta nit i durant tot el dia d'avui he estat amb algo de febre, mal de cap i la gola molt inflamada...
He dormit mal, molt mal...
A les 10 ens hem anat a vore el xiquet apadrinat, a un poblet de nom impronunciable, perdut en la sabana de Anantapur (un dels estats amb mes sequia de la India), a 80 km de la sede (lo que es traduiex en 2 hores de cotxe...
A tot aso, l'Organitzacio hem posa a la meua disposicio un 4 x 4, amb xofer i traductor hindi-espanyol.

Primeres sorpreses matutines: Que li has comprat al xiquet? Hem diu el traductor... Ale, vesten correguents a Anantapur a comprar coses... El protocolo diu que unes 1000 en regals per a tots. Li compre un pantalo, una camiseta a conjunt, un sari a la mare i caramels, bolis (algo molt preciat aci per els xiquets) i globus.

Comencem el viatge i el traductor me va informant del que ocorrera mes o menys: Recepcio del apadrinador per tot el poble, si tot el poble... (comence a ficar-me nervios), realitzacio de rituals de recepcio i eliminacio de mal de ull, presentacio del nen (que me besa els peus al arribar...) i de la seua familia, mentre tot el poble ens rodetja, xarrada informal, visita dels posibles temples i escola, i fotografies de grup.

Bueno, no sabeu lo que es arribar a un lloc i que et recibeixen com un Deu... Ha sigut, de nou, tota una experiencia. M'han fet moltes fotos, a vore si puc penjar-les dema, perque ara no hem trobe amb forces...

M'he pasat tota la resta del dia gitat, llegint ( Por que somos como somos?) i he comensat amb antibiotics... Tambe he estat aguantant als trex xiquets...

Dema es celebren els 40 dies de la mort de Vicente Ferrer i hi haura una gran ceremonia de 8:30 a 14h. Aprofitare que estara ple de metges, per a que me miren la gola...

M'agradaria contar-vos molt mes sobre la Fundacio. Estic molt sorpres amb el que han aconseguit fer en un lloc com aquest, pero no estic amb forces.
Un altre dia, val?

Bona nit
NAMASTE

Arribada al poblat
Publica un comentari a l'entrada