BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 28 de febrer de 2011

Imatges del meu poble

Instantànies què vaig prenent aprofitant les eixides amb ma uelo Uardo.

"El tio Cambra"

Arribant a la Era

Entrada al cementiri


Vista del poble des de l'hort de mon tio

"La Varista"

... i Juan "el coixo", el seu home
Mon tio Agapito, a la plaça del poble durant la celebració de Sant Antoni del Porquet.
Tradicions que mai entendré...

divendres, 25 de febrer de 2011

Gran incendi en Vallés

El divendres passat, tornàvem de la manifestació celebrada a Xàtiva en contra del tancament definitiu de la senyal de TV3 al País Valencià, quan des de l'autovia varem veure un núvol roig de fum que s'assomava més enllà de Roglà i Corberà, en direcció sud-oest.
Tot feia pensar que es tractava d'un gran incendi, així que, aprofitant que dúiem la càmera (Susanna i jo), vaig pegar volantada i ens varem desviar en direcció Roglà i Corberà.
En un principi, sembla que l'incendi fora en La Granja, però una vegada allí, varem tindre que anar serpentejant per camins rurals fins arribar a Vallés.
En un barranc prop d'aquesta població, un gran canyar s'havia pres foc. El soroll de les canyes seques al esclatar era espectacular entre la foscor, el cel roig i la llum de les sirenes dels bombers i guàrdia civil.

Varem arribar a Vallada amb l'olor del fum impregnat en la nostra roba.
Afortunadament no era olor de tabac...











dijous, 24 de febrer de 2011

Presos de la tercera edat

Ma uelo Uardo: sense fills, sense dona, sord, depenent total, espera durant 3 anys l'ajuda per a persones dependents.

Què gran idea!

Col·locar a les persones de la tercera edat a les presons i els delinqüents en les residències d'ancians.

· D'aquesta manera, els nostres ancians tindrien accés a una dutxa tots els dies, a l'oci, passejades, medicaments, exàmens dentals i metges regularment.

· Rebrien diners en comptes de pagar pel seu allotjament.

· Tindrien dret a vigilància contínua per vídeo, per la qual cosa immediatament rebrien l'assistència després d'una caiguda o una altra emergència.

· Els seus llits es rentarien dues vegades a la setmana, rentada i planxada la roba amb regularitat.

· Un guàrdia els vigilaria cada 20 minuts i els duria els seus menjars i els seus entrepans directament a la seva habitació.

· Tindrien un lloc especial per rebre a la seva família.

· Tindrien accés a una biblioteca, sala d'exercicis, teràpia física i espiritual, així com la piscina i fins i tot l'ensenyament gratuït, i fins i tot universitat a distància.

· Pijames, sabates, sabatilles i assistència jurídica gratuïta sota petició.

· Habitació, privada i segura per a tots, amb un pati d'exercicis, envoltat per un bell jardí.

· Cada vell tindria dret a un ordinador, televisió, ràdio i trucades il·limitades.

· Tindrien una "junta directiva" per escoltar les queixes.

· Els delinqüents, per altra banda, tindrien plats freds, es quedarien sols i sense vigilància. S'avorririen molt i perdrien les il·lusió de viure.

· Les llums s'apagarien a les 20: 00 hrs.

· Tindrien dret a un bany a la setmana i viurien en una petita habitació per la qual haurien de pagar uns 1.500 euros al mes.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Bon Nadal Anita! (més val tard que mai...)

Finalment, els planetes es varen alinear i tots els cosins varem aconseguir estar junts per a l'entrega de l'esperat regal de Nadal de la nostra tia... en Febrer...
Més val tard que mai. La sorpresa segueix sent la mateixa, no?
Tots els anys ens demanaves el mateix: una foto dels cosins junts.
Doncs ahí la tens, pesà!

Felicitats Anita!
Gràcies per ser com eres.
T'estimem!






diumenge, 20 de febrer de 2011

Resultats eixida CEADC Maravillosa-Tarrassos 2011.


L'eixida nocturna de 18 km., organitzada pel Centre excursionista de Vallada aquest divendres 18, va ser tot un èxit.
Èxit de participació, amb quasi 40 excursionistes procedents tant de Vallada, com d'altres localitats. I èxit d'organització, ja que a la casa de la Maravillosa, es va muntar un avituallament amb begudes isotòniques, café i llet calentets, galetes, fruits secs, etc, tot sobre una gran taula que el president del centre Rafa, ajudat per Manolo Cano, Quino i altra gent, es van encarregar de muntar abans de l'inici de la marxa.


El recorregut es va realitzar en unes quatre hores i mitja, i no va tindre camp contratemps destacable, llevat d'algun esvaró, algun excursionista ressagat i algun ensopec que quasi li costa les dents a més d'un.
En definitiva, un recorregut agradable, en una nit de divendres diferent, on varem riure, contar anècdotes i endevinalles, acompanyants en tot moment per la nostra companya: La lluna plena. Personalment crec que varem anar massa depresa, massa accelerats, però entenc que hi havia gent que volia arrivar prompte a casa.


El millor de tot va ser aplegar "al triàngul" i veure la cara dels que estaven al Glaçó de festa, com dient: d'on ha eixit aquesta rècua de pirats?

Vos deixe amb algunes fotos que vaig poder fer, a presses i corregudes.
Estan realitzades a 30 f/2,8, utilitzant uns valors ISOS relativament alts, és a dir, tot el contrari del que es requereix per a la tècnica de llarga exposició. El trípode utilitzat ha sigut un "gorilla", de ahí el punt de vista tant baix de totes les tomes.
Per a qui no conega aquesta tècnica, es tracta de realitzar la foto mantenint l'obturador de la càmera obert durant segons, inclús minuts o hores, tot depenent del que volem realitzar.
La finalitat d'aquesta tècnica és substituir la llum del Sol, per la llum de la Lluna. La llum de la lluna plena passa a ser la que dibuixa l'escena, el nostre flaix, obtenint-se d'aquesta manera fotografies nocturnes on sembla ser de dia (que no vos enganyen les imatges: estan realitzades totes a partir de les deu de la nit).
Jutgeu per vosaltres mateix el resultat:






dilluns, 14 de febrer de 2011

Gent de Vallada



Arribava de treballar amb el cotxe, i quan entrava a la placeta "dels columpios" de reüll vaig veure a aquest home, el pare de "Pepe Parri", parlant amb una dona. Amb el mur de la nau de Piter al fons, va ser una escena que em va atraure. Vaig accelerar per aplegar prompte a casa. Vaig agafar la càmera i vaig eixir per la porta de darrere, desitjant que encara estigués l'home allí. 
Perolo, el meu gos, em seguia tot encuriosit sense anar a pisar, malgrat que feia més de 9 hores que estava tancat sense eixir.
Quan vaig girar el cantó, allí estava l'home, venint cap a mi. Em va veure amb la càmera, jo encara no havia fet cap acció "sospitosa" però va somriure i em va dir: - "Trau-me uapo!". Aleshores vaig saber que tenia el seu permís...
Vaig realitzar 4 fotografies. Aquesta és la única en la que l'home mira endavant. En les altres, m'està mirant a mi i gesticulant. Un dels inconvenients de no fer "robats" pel carrer.
Amb les preses, vaig oblidar mirar si tot estava correcte, i malgrat que l'exposició va ser la idònia per a traure-li tota la textura possible al mur, vaig disparar en JPEG en compte de amb RAW...
Sempre ho dic, però aquesta és la última vegada que gaste aquest format!


El tio Terol, prenent el Sol en front de sa casa i molt prop del que va ser fa molt de temps, el Cinema del poble de Vallada.

dissabte, 12 de febrer de 2011

Marathon des Sables

Fa uns mesos, em vaig assabentar mitjançant facebook, i després a través del bloc del meu poble (www.valladacity.com) del repte de Víctor Cerdà, un veí del meu poble: Realitzar la mundialment coneguda Marató des Sables, al desert del Sàhara.
Víctor, que treballa de forestal, però que viu entregat a l'atletisme des de fa 5 anys, dedica de 3 a 4 hores diàries a entrenar-se per a aquesta cursa, què es realitzarà de l'u a l'onze d'abril de 2011.
La finalitat és doble: superar la marató i recaptar diners per ajudar a l'investigació d'una enfermetat "rara": El Síndrome de Rett.
El meu interés va créixer encara més, quan vaig saber que aquesta marató la va realitzar per primera vegada un fotògraf Francés, Patrick Bauer, què ara és el director d'aquesta marató mundialment coneguda.

No m'enrotlles més: Doneu-li una ullada a aquestos enllaços i aporteu el vostre granet d'arena a aquesta lloable causa:

Ací podeu podeu trobar informació sobre aquesta enfermetat.
Ací podeu veure un vídeo sobre aquesta enfermetat.
Ací podeu fer una donació i aportar el vostre granet d'arena.
Ací podeu llegir l'entrevista a Víctor en un periòdic local.
Ací podeu accedir a la web oficial de la marató. (en Francés)

I a més:

Escolteu una entrevista que li han fet a la ràdio recentment:

Ir a descargar
Ir a descargar


Visualitzeu aquest vídeo sobre la marató (perquè una imatge sempre val més que mil paraules)



Visualitzeu també aquest vídeo sobre el Síndrome de Rett.


Jo, per la meua banda, m'he oferit a fer-li un reportatge gràfic per a promocionar-lo i a més, m'agradaria ficar a la venda aquesta fotografia a la què li tinc molta estima. Els diners seran destinats íntegrament a la causa:


Preu: 20 euros
Muntada sobre passepartout d'ànima blanca
Mesures totals: 20x24 cms.
Revelat professional inject sobre paper Canson Photosatin 270 gr
utilitzant tintes certificades resistents a l'aigua.
+ 80 anys de garantia




Egipte 11 F: Quan tots els braços varen apuntar cap a la mateixa direcció.


Avuí és un dia gran per a Egipte, però també un dia gran per a la resta del món.
Per a nosaltres ho és per a recordar el que varem ser i la situació en la què ens trobem ara, i per tant, per apreciar el que tenim, i que sembla que hem oblidat.

Per a aquells Estats que segueixen governats per mans de ferro, aquest dia pot suposar també un abans i un després en tant en quant s'ha demostrat que la lluita pacífica i multitudinària pot donar els seus fruits (altres Nobels de la pau, com Gandhi, Luther King, etc... ja ho varen demostrar). Marroc, Xina, preneu nota.

Desitge a Egipte sort i prosperitat. Que vaja amb peus de plom perquè la democràcia és un ganivet de doble tall. Que es fixe en les errades de la resta de països que varen aconseguir un dia la democràcia, i que no torne a cometre les mateixes errades.
___________________
Fotografia: Arenals Elx-Santa Pola
Febrer 2011


Arenal Elx-Santa Pola

Camí a Petrer


Anar en un cotxe compartit, té els seus "pros i els ses contras".
Entre els inconvenients, destacar el que per a mí, pot ser siga el pitjor de tots: El veure MOMENTS contínuament i no poder parar per inmortalitzar-los amb la càmera...

El camí a Petrer, és com el camí que el curs passat, vaig estar realitzant cap a Ayora: Un camí sovint ple de boira.

L'altre dia, vaig anar asoles a treballar i vaig aprofitar per eixir un poc abans per fer aquestes dues fotografies (ni més, ni menys, sols aquestes dues). Tot ho tenia planificat des de fa temps.

Ambdúes m'agraden, encara que el resultat no era l'esperat en un principi:

A la foto del camió abandonat, mai me l'havia imatginat amb boira. De fet, mai m'havia imatginat aquesta instantània (amb un 20 mm, centrat, i creat a partir de dos fotografies horitzontals disparades en vertical a mode de panoràmica). Però el resultat m'agrada, perquè em recorda a una foto feta amb una càmera de gran format, i també a les fotografies de Friederike Brandenburg.

La fotografia de la parada d'autobús, era la que més desitjava fer. La primera complicació va ser la de aparcar el cotxe a una banda de la carretera (Font la Figuera-Autovia d'Alacant) i tindre que creuar-la en hora punta. El més curiós d'aquesta foto va ser que sempre me l'havia imatginat amb un amanéixer ple de núvols, la parada a l'esquerra, i el Sol omplint el buit de la dreta, però una vegada allí, vaig veure que de nuvols, zero, i que els rajos de Sol, filtrats pel metracrilat de la parada i difuminats encara més per la boira del fons, li donàven una nova dimensió a l'escena. 
La gelor de la nit que acabava, i la calidesa del Sol que s'assomava poc a poc, va fer que no m'importar centrar la foto, allunyar-me tot el que vaig poder, i disparar (20 mm), perquè la parada d'autobús, seguiria tenint un gran pes en la composició final. Per a no pedre els blaus marins de la nit, vaig gastar un filtre degradat neutre cookin amb portafiltres.
________________
Best in: www.hein-rich.com

Font la Figuera, eixint del poble.

Autovia Madrid-Alacant, a la altura de Sax



divendres, 11 de febrer de 2011

Coses pendents

Algun dia faré un Timelapse com aquest, però a xicoteta escala.
En Vallada,  el meu poble, com no.
Que passeu un bon cap de setmana.

dijous, 3 de febrer de 2011

Kdd flickr a Montesa.

Aquestes fotos són les que més m'agraden de les que vaig fer a la kdd.
Li les dedique a Voro Vitoria, fotògraf què admire molt i al que se que li agradaran.

De fet no vaig fer moltes més... amb el temps m'he tornat molt selecte amb la càmera i les imatges que vullc fer.


Dos d'elles (supose que sabreu quines), formen una dualitat que a mi em sembla genial. La composició de les dues juntes encara ajuda més a reforçar aquesta dualitat d'idees i colors. Recorde que quan vaig veure aproximarse el xiquet, caminant cap arrere, de seguida vaig pensar en la primera que hi havia fet minuts abans en un altre carrer diferent, i vaig pensar: Aquesta és la meua, preparat.

La foto del gos cagant davant l'esglèsia, pertany a una sèrie. Aquesta és de les últimes... ací sí que vaig tindre molta sort. Quan es va aproximar el gos vaig pensar... m'agrada, però quan va alçar la pata pa soltar-la, vaig pensar: Instant decisiu... una foto autèntica a l'estil de Rene Maltete... D'aquesta també veig molt encertat l'enquadre, fet amb un 20 mm per agafar tota l'escena, i moguent-me per centrar el tronc principal de la foguera, amb la porta de l'església. Els rajos de Sol filtrant-se a través del fum l'acaben de rematar.

Totes les fotos estan fetes amb un 20 mm


dimecres, 2 de febrer de 2011

Alumnes

Imatges d'alguns alumnes del col·legi Rambla dels Molins, en Petrer, on estic treballant aquest any:


dimarts, 1 de febrer de 2011

Ivan Ferreiro

Ivan Ferreiro és, si no el que més de tots, el cantant de l'escena nacional que més m'agrada.
El divendres passat Susanna va voler donar-me una sorpresa i va comprar dues entrades per a vore'l en directe a la sala Eclipse de Gandia.
Mai vaig poder disfrutar del directe de la seua anterior formació, Los Piratas, però ara, en solitari, Ivan segueix sent un mestre de les lletres i la música, carregades de sentiments, al·lusions que et fan aborronar-te de dalt a baix i sobre tot, amb una veu imitada per tots, però mai aconseguida per ningú.

Ivan, eres únic, i tu, Susanna un tresor.
T'estime.

Vos deixe amb una playlist per a que el conegueu, i també amb algunes fotografies del concert: