BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimarts, 21 de juliol de 2009

V dia, Mapusa, 21/07/2009

(Mapusa, estic escriguent desde el comedor d'una casa que han transformat en cabina de telefons, fax, fotocopiadora i internet per al poble... cagate lorito)

La nit no l'he pasada molt be, tenia la carretera al costat i hi havia molt de soroll, a mes, unes formigues asesines han conseguit atravesar la tela mosquitera que he montat al voltant del meu llit, en forma de tenda de campanya i m'han fotut algun mos que altre...
Pel mati, he descobert que la meua motxilla, on guardava dos caramels de xocolate, estava infestada de formigues!

Avui he decidit no matinar.
Volia visitar un castell que me va dir el xiquet que hi havia prop a 10 minuts en ricksaw, pero quan he preguntat a les xiques del hotel (unes ties supersoses) m'han dit que no, que estava molt lluny, aixi que no me donava temps a anar, ja que el tren eixia a les 11:30. Aixi que sense preses he esmorsat al bar d'ahir, caldo de verduretes picants amb pa i aigua freda (25 rupies, 35 centims de euro) i amb un ricksaw, he anat a l'estacio de tren. (Fins ara m'estic gastant una mitja de 15-20 euros diaris tot inclos)
El tren ha arribat amb mitja hora de retras, que poc a poc, durant el trajecte, s'ha convertit en dos hores, i he arribat al meu desti a les 16h en lloc de a les 14h.
Com no sabia a quin vago pujar, he pujat al primer... error, era el ultim... Aixi que he anant atravesant tots els vagons, vegent aixina com anava canviant la gent i l'aspecte de cadascu dels vagons segons el tipus de billet.
Hi han 6 tipus de billet: vago amb seients durs, vago amb seients durs i ventilador, vago amb seients blanets, etc... fins arribar a la clase turista, la meua, que val el doble o mes... pero que si ho arribe a saber, em pille la mitjana ja que per a cinc horetes de viatge, no val la pena, i menys en un dia com avui en el que no feia molt de calor. De fet, he estat gran part del viatge asomat fora del tren a traves de les portes (que tenen obertes de par en par per a que entre el aire....) fent fotos i disfrutant del meravellos paisatge, on la selva anava ara alternant-se amb grans extensions de camps d'arros on, baix la plutja, estaven treballant les dones, vestides amb roba de forts colors que contrastaven amb la verdor del arrocers, i els homens, que manejaven els bous, llaurant la terra...
De casualitat, he descobert que Panaji no tenia estacio de tren, aixi que jo i un altre home (mecanic de motors de barco) em alquilat un ricksaw per anar a Panaji, pero quan he descobert que per anar a Panaji pasavem per el poble del matrimoni que vaig coneixer al tren, he decidit parar i trucar-los, per saludar-los.
Al final, han insistit en que me quedara, ja que des de el seu poble, Mapusa, es mes facil visitar la regio de Goa, ja que no es tan gran com Panaji i esta ben comunicada. Total, que m'han acompanyat a comprar-me un paraigues i menjar per a la nit, m'han convidat a sopar a sa casa (menjar NO picant fet a posta per a mi!) i m'han comprat menjar per a esmorsar dema... Que mes puc demanar?
Publica un comentari a l'entrada