BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimecres, 24 de novembre de 2010

Tres fotos

La veritat és que no duc molt be això de que a les 18h., quan vinc de treballar, ja siga de nit... 
M'agradaria agafar la bici de trial i tornar a practicar allò que vaig aprendre aquest estiu, abans de la lessió.
M'agradaria agafar la càmera i adelantar el projecte que duc entre mans sobre Vallada, perquè els caps de setmana no donen per a tant...
En fi... diuen que a "Nadal allarga un pas de pardal"... a veure si poc a poc allarga el dia i puguem fer alguna cosa més que no siga anar a comprar i passejar al gos.

Ací vos deixe unes quantes instantànies... tirant d'arxiu, com diuen els fotògrafs, i una del Bosquet d'aquest últim cap de setmana.

"La Casa Nova" a Llutxent.


Si les parets parlaren...
Ací han malviscut durant anys conills i altres animals de granja
apilotonats en gàbies de reduïdes dimensions.
Del part a la caçola...
A Llutxent i altres poblacions de la Vall d'Albaida, hi han per tot arreu
granges i granges d'explotació d'animals de granja com ara porcs i altres aus.
Més informació sobre aquesta modalitat d'explotació animal fent clic ací




Vicent Micó, una de les persones que van dur avant "l'experiment" de Turballos,
la comuna espiritual per la no-volència.
Més informació ací


La pedania de Turballos és molt singular pel seu aspecte, ja que sembla que els anys no hi hagen passat. Els seus carrers i les seues cases conserven un estil particular i tradicional, i sens dubte és visita obligada per a tot aquell que visita aquesta zona. La pedania de Turballos als anys 70 es trobava abandonada fins que va arribar Vicente Micó, capellà de la diòcesi de València. Ell junt amb altres van començar a edificar-lo de nou, constituint-se com "Comunitat Ecumènica i No-Violenta". En la actualitat és una comunitat autosuficient i centre religiós.



El Bosquet, Moixent
(Reflexe)
Tardor de 2010

dimarts, 23 de novembre de 2010

Ramón Navarro Juan: Obrint vies

 El dia a dia, i en general, la vida mateixa, seria molt insípida si no fora per tot allò que ens va ocorrent, que anem vegent i coneguent pel camí.
No se on vaig sentir que, "si no et mous, et rovelles", i és d'allò més cert. Si no et mous, si no et mou la curiositat, si no proves a fer allò que t'agrada o resoldre allò que et preocupa, t'oxides.
La frase "Què havera sigut si..." és una frase què tot el món deuria emprar el menys possible... ens evitariem moltes cares llargues i molts pensaments que s'alimenten únicament del passat.
El temps passa com una fona i, quant menys te n'adones pots estar de camí el cementiri (la vida ens ho demostra continuament... de vegades d'una forma molt amarga...).
D'entre eixes coses que fan que la vida mereixca la pena, estan, al meu parer, aquestes persones que es creuen pel nostre camí, de vegades com un estel, com un "xip-xep", però que et deixen a la ment, una agradable sensació de pau i esperança, un somriure que renaix contínuament al recordar-los, un lloc on acudir en cas de necessitat... en cas de buscar un "pensament feliç", com a la novel·la de Peter Pan.
Em considere afortunat quan faig memòria i veig que, la meua ment, està plena de persones d'aquest tipus. Persones que, sense buscar-ho, són per a mí un exemple a seguir... admirables.
Allò que es fa admirables als meus ulls, és que fan el que els agrada, "sense mirar pel" i sempre des del respecte pels demés i per la Natura. I no sols que fan allò que els agrada, si no que la passió els fa dur-ho fins a límits insospitats. Te les pots trobar als llocs més llunyans... o ací mateix, al poble de Vallada.
Fa un temps que conec a Ramón. L'he vist i hem parlat en comptades ocasions, però des de la primera paraula vaig saber que Ramonet (com tots el coneixen), és una d'aquestes persones.

Ramón Navarro Juan és de Canals, te 40 anys i des de fa 20 (mitja vida, que es diu prompte), practica l'escalada esportiva.
Ara, amb moltes competicions guanyades i desenes de vies obertes per tot el territori nacional, Ramón, entre via i via, baix el castell de Vallada, em conta:

"Tot va començar com un joc"- Em diu rient... _ "Recorde que al principi, acompanyava als meus amics i ho feia tot amb material deixat i amb les esportives calçades!... Poc a poc ja em vaig anar comprant material...".

Ramón treballa per a una empresa de "treballs verticals". Comparteix afició i treball, res més gratificant.

- "De vegades"- diu Ramonet. -"Ja no se quan estic treballant i quant no".

I es que Ramonet, fa un parell d'anys que dedica tot el seu temps lliure al nostre poble. Sí, sí, AL NOSTRE POBLE.


Gràcies a ell, Vallada està sent reconeguda a tot el món de l'escalada, apareguent en articles a nombroses revistes, webs i blocs especialitzats. Són incontables les hores que Ramón ha dedicat (i està dedicant) a "equipar" per a l'escalada esportiva la pared Sud-Est del Castell de Vallada, obrint sendes per accedir fàcilment, desbroçant, netejant, perforant, atornillant, encordant... instal·lant tot el material necessari per a garantir la seguretat de tots aquells que vullguen escalar les vies que, de manera totalment altruïsta i desinteressada, Ramón va obrint poc a poc mogut per aquesta passió de la qual vos parlava abans.
A més, com a tot bon escalador, Ramón respecta fauna i flora. Tot el fem produït durant les llargues jornades va cap a la bossa i després cap al contenidor corresponent; tots els cigarrets fumats, a la butxaqueta de la motxilla... Les sendes i els llocs de descans de l'escalador són fàcils de reconèixer si Ramón ha estat ahí, perquè veurem que les plantes protegides ho estan encara meś, ja que Ramón s'ha preocupat per senyalitzar-les i aïllar-les de tot perill o lloc de pas. El mateix passa amb nius i altres caus d'animals... "Si hi ha vida no hi ha via".

I quina és la finalitat de tots aquestos esforços (i diners) gastats?
No hi ha finalitat alguna, eixa és la veritat, més que la satisfacció de fer les coses ben fetes sense importar el que suposen per a un mateix o per als demés, sense buscar cap reconeixement, sense buscar cap benefici, sense buscar cap vot.
Aquest treball parla de satisfaccions personals. No te res a veure amb el que treballa per obtindre un jornal, o amb el caçador que construeix conilleres, planta blat o instal.la menjadors per tot arreu, per a després obtindre "beneficis"... L'amor i la dedicació és totalment desinteressada, i això, avui en dia, costa de trobar...

Com ja he dit abans, gràcies a Ramonet, Vallada és reconeguda al món de l'escalada. No hi ha cap cap de setmana que no es vegen al poble, a l'ermita, escaladors que venen de totes parts del territori a pujar per les vies que Ramonet ha obert, a "aprofitar-se" (en el bon sentit de la paraula) de tot el treball que Ramonet està realitzant ací (qui sàpiga un poc d'escalada ho entendrà). I el que és més important, a veure com es fa una feina ben feta que a més, respecta el seu entorn...

És per tot açò i més, que Ramonet es mereix un article com aquest, on tots els valladins sàpiguen el que està fent aquest xic de Canals pel nostre poble: accions desinteressades que fan que directa o indirectament, Vallada i els seus habitants es vegen enriquits.

PD: Durant els més de dos anys que Ramón du equipant vies a Vallada, ha rebut un xicotet donatiu del centre excursionista de Vallada, cosa què vol agraïr-los des d'ací.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Venc Olympus E3

Venc càmera Olympus E3. La càmera amb la que a data d'avuí he estat realitzant totes les meues fotografies (què pugueu veure ací www.hein-rich.com). Comprada als nadals de 2007, te 55.000 fotografies realitzades i està ben cuidada, amb les reparacions i neteges de sensor realitzades al servei oficial de Portugal (amb garantia).

Cos de magnesi, sellat contra pols i plutja.
10 megapíxels reals.
Estabilitzador integrat al cos.
Sistema de neteja de sensor per vibracions.
Pantalla abatible.
(inclou embalatge original, factura de compra i regale tres bateries i un cable disparador clònic)



Podeu veure més fotos d'ella ací: http://www.flickr.com/photos/hrfotoshow/sets/72157625264040681/show/

Preu original: 1750 euros (sols el cos)
Venc per 575 euros.
Podeu veure el seu preu amb un 12-60mm a Pixmania, tenda que sol ser barata http://www.pixmania.com/es/es/rf/olympus-e-3/1663_35_1

(es poden trobar molt fàcilment objectius de segona mà a molt bon preu)

Interessats, envieu-me un mail o passeu "pels columpios" a partir de les 18:30.

Educació compensatòria


Comunitat d'Arroyocano, República Dominicana.
________________________________________________
Un dia, fa ja molts anys, vaig decidir ser mestre.
Si faig memòria i mire cap enrere, intentant pensar quines persones han tingut més pes a la meua vida en quant a creixement personal, llevat de certs membres de la família, els altres, śon mestres.
Jo vullc ser mestre, vaig pensar...
Vullc agafar un xiquet i omplir-li el cap de bells moments, de valuoses lliçons... i de somriures. Vullc dur-lo pel bon camí, ser tutor i també ser amic, vullc mostrar-me proper i donar-li allò que tal vegada no li donen a sa casa.
Pot ser pensava per mi mateix... creguent que tots els xiquets serien com jo i tindrien les meus necessitats... ja sabeu... l'egocentrisme d'un xiquet a certes edats és quasi sempre, desmesurat...
Ara, ja major, i a dues setmanes de complir els trenta, amb moltes vivències vixcudes (i moltes més al calaix dels quefers), puc dir que vaig prendre la decisió correcta, i que sí, sí que em vaig equivocar al pensar que tots els xiquets tindrien les mateixes necessitats que tenia jo per aquells temps... sí, em vaig equivocar... perquè hi han de sutuacions pitjors, molt pitjors.
Per sort o per desgràcia, l'experiència m'ha fet conèixer de primera mà aquestes situacions i aixó sempre serveix d'eina per formar-se i per treballar en conseqüència, enfrontant millor la dura tasca d'educar en aquestos temps, en els que la responsabilitat, recau tan pesadament (e injustament) sobre les esquenes dels mestres.
_________________________________________________

diumenge, 14 de novembre de 2010

Un poble sense "ells", no seria poble. Pt II




A tots els pobles hi han persones que són úniques.
El ser únic no respon a una definició completa, o digam que, el ser únic no és una cosa que vinga de la mà amb adjectius com inteligent, valent, fort, amb do de gents, etc...
Ser únic és ser especial i el ser especial, pot ser d'allò més subjectiu...
A tots els pobles hi han de persones que són entranyables i volgudes per aquest tipus de diferència. El seu somriure és sempre sincer i les seues accions, siguen bones o siguen males, sempre són inocents.
Persones amb discapacitat de qualsevol tipus que, amb el pas dels anys, s'han guanyat l'estima dels veïns i un lloc al nostre cor de vegades, tan poc solidari i egoista.
Aquesta fotografia, va dedicada a totes eixes persones.
________________________
Carrers de Xàtiva.
Nikon d700 20mm
________________________
Best in:
www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com

Campionat d'escalada en bloc a Xàtiva 2010.


 Fotografies a la venda per correu electrònic. Transferència bancària. 6 euros.

dijous, 11 de novembre de 2010

Mirar sense veure (per Pep Farras)

Article extret del bloc de Pep, un amic català, fotògraf i molt sensibilitzat per la causa Sahraui.

Podeu accedir al seu bloc fent click ací.
Per enviar la petició al parlament Europeu feu click ací:

Dunes d'Erg Chebbi. Pascua de 2008. On va començar tot...
El dia deu d'octubre va començar una gran protesta pacífica, en la qual més de 20.000 sahrauís reivindicaven el seu dret al treball, a la no discriminació i a l'usdefruit dels seus recursos naturals, establint un campament de 7000 haimas a 15 quilòmetres de la ciutat de l'Aaiún. 30 dies després el govern del Marroc va ordenar al seu exèrcit l'assalt i la destrucció del campament sahrauí de Agdaym Iziken. Hi ha hagut 28 persones mortes, 723 ferides i 159 desaparegudes, sense comptar els qui es troben en les casernes militars o la presó, ni als hospitals.
Al mateix temps, les forces d'ocupació han instigat i armat a colones de la ciutat de l'Aaiún que, al costat de policies de paisà, assalten domicilis, negocis i cremen vehicles de propietat sahrauí. L'exèrcit marroquí ha declarat l'Estat de setge als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.
No existeix l'opció del silenci com no existeix la possibilitat d'aturar les justes demandes del poble sahrauí. El que sí existeix és la possibilitat de protegir a els qui estan patint la repressió. Per això hem creat aquesta eina, per transmetre per tots els canals possibles la demanda universal de justícia, dignitat i respecte per la vida d'els qui avui són perseguides per militars professionals i quadrilles paramilitars a través dels carrers de l'Aaiún. Entre totes les que fem servir aquesta eina podem col·laborar per exigir al Europarlament que es pronunciï.
Propostes a tenir en compte en la redacció del teu missatge:
    * Explica'ls breument amb les teves pròpies paraules el que està succeint, explica'ls com et sents i que haurien de fer en el teu nom.

    * Demana'ls que li exigeixin al govern marroquí el cessament de la violència que està exercint contra la població sahrauí als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

    * Explica'ls amb les teves pròpies paraules que l'ONU deu prendre cartes en l'assumpte fent complir l'article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, així com les resolucions adoptades per als Territoris No Autònoms.

    * Explica'ls que han de demanar a l'ONU que el Consell de Seguretat atorgui a la MINURSO la capacitat de supervisar els Drets Humans, informant directament al Consell de Seguretat.

    * Recorda'ls que l'ONU té l'obligació de protegir a la població d'un Territori No Autònom, mentre romanen a l'espera de la celebració del Referèndum d'Autodeterminació, de conformitat amb les Resolucions de l'Assemblea General, del Consell de Seguretat i de la Unió Africana.

    * Reclama al Govern de Zapatero que aturi immediatament la venda d'armes al govern alauita, amb les quals l'exèrcit d'ocupació assassina, tortura i reprimeix al poble sahrauí.

    * Demana'ls que alcin la veu per permetre l'entrada de civils que puguin fer la labor d'observació internacional, igual que lliure accés a la premsa.

    * Exigeix-los que es pronunciïn davant el Parlament Europeu, demandant la intervenció d'aquest i de la resta de la comunitat internacional.

    * Demana'ls que exigeixin l'alliberament immediat de les sahrauís detingudes il·legalment, hi ha centenars de persones desaparegudes-detingudes.

      Un reconeixement al treball, res més.

      Aquest mes passat he tingut l'honor de ser reconegut, per la prestigiosa marca de fotografia Olympus com a embaixador d'Olympus en España, o com ells diuen també, com un dels "Top Photographers" que fan ús de la seua marca per fer els seus treballs.
      No vaig a dir que no m'he alegrat, clar que sí, el meu treball m'ha costat arribar a ser-ho, però ara que? Quin és els següent pas? Jo els omplic la web de bones fotografies, faig promoció de lo suposadament bons que són els seus productes (tot mentida, Olympus a hores d'ara, dins dels sector fotogràfic, està de capa caiguda) i què? Van a renovar el meu equip amb material de primera? Van a reposar la meua càmera per un altre model millor?.
      Sí, me'n alegre d'haver tingut el reconeixement, però també me'n alegre més de que aquestes coses no em ceguen com ja ho han fet en altres ocasions.


      Podeu accedir a l'article i veure també el treball d'altres fotògrafs, fent click ací.
      Lamentablement l'article està en anglés, però els que em conegueu, ja sabreu més o menys per on van els tirs ;-)

      dilluns, 8 de novembre de 2010

      No hi ha mal què per be no vinga...


      feu click al damun per vore-la més gran o visiteu www.hein-rich.com



      El vent pot ser un impediment per a desplaçar-se, però per a aquesta dona del meu poble, no era aixina, ja que bufava al seu favor i l'espentava costera amunt, cap a la "placeta dels columpios".

      Best in:
      www.hein-rich.com
      www.hein-rich.blogspot.com

      divendres, 5 de novembre de 2010

      Winds of change

      Llutxent, València

      Fa uns dies, vaig llegir el "manifest incomplet de Bruce Mau" (un talentós dissenyador canadenc del què vaig sentir per primera vegada a www.espaifotografic.cat,) i va ser molt gratificant per a mi llegir coses que, en certa manera, ja sabia i m'havia plantejat, i d'altres que, des de fa temps, formen part del meu dia a dia...
      Recorde veritats com a punys, i d'altres d'eixes que no eres capaç d'acceptar i et tiren cap enrere... Però d'entre totes, aquella que més recorde, és la que ens recorda que, els canvis, siguen mals o bons, hi ha que acceptar-los (i quasi buscar-los i enfrontar-se a ells) ja que són els canvis, els que ens fan evolucionar i eviten que ens oxidem.

      El manifest incomplet de Bruce Mau diu així:

      1. Permite que los acontecimientos te cambien.
      Tienes que estar deseando crecer. El crecimiento no es algo que te ocurre. Tú lo produces. Tú lo vives. Los requisitos del crecimiento son: que estés abierto a experimentar nuevos acontecimientos y dispuesto a ser cambiado por ellos.

      2. Olvídate de lo bueno.
      Lo bueno es una medida conocida; es aquello en lo que todos estamos de acuerdo. Crecer no es algo necesariamente bueno. El crecimiento es una exploración intermitente que no necesariamente nos llevará a lo que estamos buscando. Mientras te apegues a lo bueno, nunca alcanzarás el verdadero crecimiento.

      3. El proceso es más importante que el resultado.
      Cuando el resultado conduce al proceso, sólo llegaremos a donde ya hemos estado. Si el proceso conduce al resultado, quizás no sabremos a dónde vamos, pero sabremos que queremos estar ahí.

      4. Ama tus experimentos (como amarías a un hijo feo).
      La emoción es el motor del crecimiento. Goza la libertad de considerar tu trabajo como maravillosos experimentos, intentos, ensayos y errores. Adopta un enfoque de largo plazo y permítete todos los días la diversión de fracasar.

      5. Profundiza.
      Entre mayor profundidad alcances, más probable será que encuentres algo valioso.

      6. Captura los accidentes.
      La respuesta incorrecta es la respuesta acertada en busca de una pregunta diferente. Acumula respuestas equivocadas como parte del proceso. Plantéate diferentes preguntas.

      7. Estudia.
      Un estudio es un lugar para estudiar. Utiliza la necesidad de producir como una excusa para estudiar. Todos se beneficiarán.

      8. Divaga.
      Permítete divagar sin propósito. Explora lo colindante. Evita los juicios. Deja la crítica para después.

      9. Comienza donde sea.
      John Cage nos dice que el no saber dónde comenzar es una forma común de parálisis. Su consejo: comienza donde sea.

      10. Todos somos líderes.
      El crecimiento ocurre. En el momento en que se dé, déjalo surgir. Aprende a seguir a otros cuando tenga sentido. Permite que cualquiera dirija.

      11. Cosecha ideas.
      Limita las aplicaciones. Las ideas necesitan de una dinámica, de un flujo, de un ambiente generoso para sobrevivir.

      12. No dejes de moverte.
      El mercado y su dinámica tienen la tendencia a reforzar el éxito. Resístelo. Permite que el fracaso y la capacidad de cambio sean parte de tu práctica.

      13. Desacelérate.
      Apártate de la sincronía de los marcos de tiempo establecidos y te sorprenderán las oportunidades que se presentarán.

      14. No seas ?cool?.
      ?Cool? es el temor conservador vestido de negro. Libérate de los límites de esta naturaleza.

      15. Haz preguntas tontas.
      El crecimiento se alimenta del deseo y de la inocencia. Valora la respuesta, no la pregunta. Imagínate aprendiendo a lo largo de tu vida al ritmo de un niño.

      16. Colabora.
      El ambiente que prevalece entre la gente que trabaja en equipo está lleno de conflictos, fricciones, discordias, gozos y un vasto potencial creativo.

      17. _____________.
      Intencionalmente conservado en blanco. Deja espacio para las ideas que aún no has tenido y para las ideas de otros.

      18. Desvélate.
      Cosas extrañas ocurren cuando has ido muy lejos, cuando llevas mucho tiempo despierto, has trabajado demasiado y estás aislado del resto del mundo.

      19. Trabaja la metáfora.
      Cada objeto tiene la capacidad de representar algo distinto de lo que aparentemente es. Trabaja en lo que representa.

      20. Asegúrate de correr riesgos.
      El tiempo es algo genético. El hoy es hijo del ayer y padre del mañana. El trabajo que haces hoy creará tu futuro.

      21. Repítete.
      Si te gusta, hazlo otra vez. Si no te gusta, hazlo otra vez.

      22. Inventa tus propias herramientas.
      Haz híbridos con tus propias herramientas para construir cosas únicas. Aun las herramientas más sencillas pueden construir avenidas completamente nuevas para la exploración. Recuerda que las herramientas amplifican nuestras capacidades, y que la más pequeña de éstas puede hacer una gran diferencia.

      23. Súbete a los hombros de los demás.
      Puedes viajar más lejos montado en los logros de quienes te han precedido. Y desde ahí, la vista es mucho mejor.

      24. Evita el software.
      El problema con el software es que todo el mundo lo tiene.

      25. No limpies tu escritorio.
      Podrías encontrar por la mañana algo que no pudiste ver esta noche.

      26. No participes en concursos en busca de reconocimiento.
      Simplemente no lo hagas. No es bueno para ti.

      27. Sólo lee las páginas del lado izquierdo.
      Marshall McLuhan lo hacía. Si disminuimos la cantidad de información, dejamos espacio para lo que puede ser nuestra ?ronchita?.

      28. Crea nuevas palabras.
      Expande el léxico. Las nuevas condiciones demandan nuevas formas de expresión. La expresión genera nuevas condiciones.

      29. Piensa con la mente.
      Olvida la tecnología. La creatividad no es un objeto-dependiente.

      30. Organización = Libertad.
      La verdadera innovación en diseño, o en cualquier otro ámbito, ocurre en un contexto. Ese contexto es una suerte de empresa manejada como cooperativa. Frank Gehry, por ejemplo, sólo es capaz de crear Bilbao porque su estudio lo tiene contemplado en el presupuesto. El mito de una separación entre los ?creativos? y los ?de traje? es lo que Leonard Cohen define como un ?encantador artefacto del pasado?.

      31. No pidas dinero prestado.
      Nuevamente, es un consejo de Frank Gehry. Al mantener el control financiero, mantenemos el control creativo. Esto no es exactamente ciencia espacial, pero es sorprendente lo difícil que resulta mantener esta disciplina y cuántos han fallado en ello.

      32. Escucha con atención.
      Todo colaborador que entra en nuestra órbita trae consigo un mundo más extraño y complejo de lo que jamás hubiéramos imaginado. Al escuchar el detalle y la sutileza de sus necesidades, deseos o ambiciones, hacemos coincidir su mundo con el nuestro y ninguna de las partes volverá a ser la misma.

      33. Haz visitas de campo.
      La amplitud del mundo es mucho más grande que la de tu televisor o Internet; más profunda, interactiva, rentable y dinámica que cualquier ambiente simulado en computadora en tiempo real.

      34. Comete errores más rápido.
      Esta no es mi idea; la pedí prestada. Creo que pertenece a Andy Grove.

      35. Imita.
      No seas tímido al respecto. Intenta llegar tan cerca como puedas. Nunca recorrerás todo el camino, y la separación puede resultar realmente sorprendente. Sólo necesitamos observar a Richard Hamilton con su versión del gran vaso de Duchamp para ver lo rica, desacreditada y desaprovechada que es la imitación como técnica.

      36. Improvisa.
      Cuando se te olviden las palabras, haz lo que Ella Fitzgerald: inventa algo más ? pero no palabras.

      37. Rómpelo, estíralo, flexiónalo, estréllalo, quiébralo, dóblalo.

      38. Explora la otra orilla.
      Existe una gran libertad cuando evitamos adoptar el paquete tecnológico. No podemos encontrar la otra orilla porque estamos parados sobre ella. Intenta utilizar equipo con tecnología que se ha tornado obsoleta por un ciclo económico, pero que aún posee un rico potencial.

      39. Los descansos para tomar café, los viajes en taxi, son invernaderos.
      El verdadero crecimiento con frecuencia ocurre fuera de los espacios en los que intentamos que se dé; en espacios poco ortodoxos ? lo que el Dr. Seuss llama ?el lugar de espera?. Hans Ulrich Obrist una vez organizó una conferencia sobre ciencia y arte con toda la infraestructura de una conferencia ? recepción, pláticas, comidas, llegadas al aeropuerto ? lo único que no hubo fue conferencia. Aparentemente el experimento fue altamente exitoso y gestó un ambiente de colaboración que aún persiste.

      40. Evita marcar áreas.
      Sáltate las trancas. Las fronteras de la disciplina y los ambientes regulatorios son intentos de controlar la tormentosa vida creativa. Comúnmente son esfuerzos entendibles para ordenar los procesos evolutivos complejos. Nuestro trabajo es saltar trancas y atravesar campos.

      41. Ríete.
      La gente que visita nuestro estudio con frecuencia comenta sobre cuánto nos reímos. Desde que soy consciente de ello, lo utilizo para medir qué tan cómodamente nos estamos expresando.

      42. Recuerda.
      El crecimiento sólo es posible como producto de la historia. Sin memoria, la innovación se convierte en mera novedad. La historia da rumbo al crecimiento. Pero la historia nunca es perfecta. Cada recuerdo es una imagen degradada o recompuesta de un momento o acontecimiento previo. Esto es lo que nos hace conscientes de que se trata del pasado, y no del presente. Ello significa que cada recuerdo es nuevo, que se trata de algo diferente de su fuente y con un gran potencial de crecimiento propio.

      43. Dale el poder a la gente.
      El juego sólo puede ocurrir cuando la gente siente que tiene el control sobre su vida. No podemos ser agentes libres si no somos gente libre.

      Texto original: Bruce Mau Design
      Traducción extraida de: Sección Aurea
      Text original: http://www.brucemaudesign.com/#112942/
      _________________
      Best in:
      www.hein-rich.com
      www.hein-rich.blogspot.com

      dimarts, 2 de novembre de 2010

      Més fotos de Vallada i la seua gent

      Podeu veure l'àlbum complet a www.hein-rich.com

      Agranant el portal de casa, al carrer Santa Teresa nº18


      El Castell des de darrere de l'ermita del Divino Juez, il·luminat pels últims rajos del Sol de la tardor

      Vicent... possiblement una de les poques persones majors del poble
      què inexplicablement mai ha pujat al Penyò...
      Carrer mig. Arreglant les plantetes.