Resulta que al hotel no em deixen entrar fins les 12h aixi que me n'he anat a donar una volta, i ja he patit varios accidents de turista...
Primer, un home amb un motoricksaw s'ha ficat pesat amb dur-me a algun lloc i jo he tingut la idea de que me duguera al verteder de Delhi (com si on estiguera no fora ja prou verteder...)ja que en Santo Domingo, em vaig quedar amb les ganes de fer fotos a la gent que viu de les deixalles dels demes. Bueno, li ho he explicat amb el meu millor angles i m'ha dit que si, que m'entenia, que pujara i me duia, que sols eren dos km...
Abans he intentat acordar un preu, tal i com diuen les guies que es te que fer, i m'ha dit que 10. M'ha paregut superbarat, aixina que no m'ho he pensat: El meu primer viatge en motoricksaw!
Despres de sortejar vaques, bicicletes, gent, camions i de tot comensa (tampoc tinc ce trencada...) a dir-me si me du a comprar mapes, li dic que no insistentment fins a que se cansa de dir-m'ho.
Finalment diu, ja em arribat: i senyala un tenda de souvenirs... total que no havia entes res... volia dur-me a un lloc on ell cobrava comisio per dur turistes...
Al final m'he cabrejat i li he dit que me tornara al hotel, que li pagaria en lloc de 10 rupies, 20. I ell ha dit: Rupies??? Dolars, dolars!!! I jo, eeeeh? Tu m'has dit que 10 Rupies, i no, la veritat es que m'ha dit 10, sols el numero... total que ens em ficat a discutir, diguent-li que el dolar no era cap moneda oficial alli, i en el meu pais. Despres m'ha dit que 1000 rupies, anar i tornar... jo flipava...
Total, que li he dit que 150 rupies i prou, i li he donat 1000 pa que me canviara, i me tornava 500... que morro!!!
He decidit tornar caminant, i bueno... m'ha engantxat per davant un altre xuplasangs, que volia dur-me a la mateixa tenda a comprar... Li he dit que m'acompanyara a una tenda de menjar, que volia algo que no picara, i me l'han tornat a clavar, he comprat com dos curasans rellenos de algo verd que picava un collo, encara que li he insistit al venedor de que no volia res picant... Total, que el que m'acompanyava, s'ha guanyat dos curasans per a ell, ja que jo no m'els anava a menjar...
Al final me comprat dos platans... crec que la fruita sera una salvacio aci per a mi... i res... despres de pegar mil voltes, soportar a mes i mes gent que t'intenta traure diners i fer unes poques fotos, m'he tornat al hotel fins a que siguen les 12 i em deixen entrar a l'habitacio... Aci internet es gratis.
Crec que fare una siesta amb el ventilador ences... no vaig ni a dinar...
BENVINGUTS
Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich).
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest.
Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!
Busca en aquest bloc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
enri!! q no et fies, que no et fies!! i menja algo, encara que siga fruita a vore si mos caus per alli...la mama diu: ay mare, mare,mare...jajaja!!1besito
Fruta però sense pelar no?? Bueno pues el que t'ha passat una vegada ja no et tornarà a passar, que estos més listos que la fam, o millor dit són tan listos com la fam perque ells mateixa són la propia fam personifica!
Hola Enri.
Por tercera vez voy a intentar mandar un comentario, las otras dos veces, no han salido,¿porque sera?.
Estoy con Pablo en la nave, terminamos de comernos un arroz al horno de muerte, sandia, cerezas,uva, y flan de huevo.
Al hablar ayer por tlno. me quede más tranquila, pues fui todo el dia con el movil encima, por si llamabas, he leido tu primer dia en la India, y desde luego que habra sido un cambio brutal el que habras vivido en tan solo 24 horas,espero ir leyendo tu diario de viaje, ves escribiendo y luego junto con las fotos se puede publicar un buen libro.
Pablo me esta controlando para ver si lo hago bien,ahora le dejo el teclado para que te diga algo.
Eiiii!! que fas? no te fies per allí ni de la teua sombra... XD. Espere que hagues aprés la lliço (mira que engañarte dos vegades seguides...) y que no tingues mes percanços. Be... dew.
Besos de todos Pablo y Anita.
jejejeje...açò no ho havia llegit encara...jo allí a soles no durava ni un dia.jajajaja!! me deixarien peladeta....
anim, que crec que te farà falta tota la paciencia del món...
Su...ja saps, tú a fer-te també la dura...que vos vullc vore tornar com als campions que sou de no deixar-se enxampar...jejeje
titooos
Publica un comentari a l'entrada