BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimecres, 21 de desembre de 2016

L'escoleta Baixauli-Llisterri 2015/2016

* Última actualització (23/12/2016): Als dos dies de publicar aquesta entrada, ens han citat als pares per a una reunió informativa. A més a més, en aquesta reunió, ens han informat que "fa dos dies que s'ha firmat el contracte amb la constructora". És a dir, que al dia següent de publicar aquest escrit, es va firmar el contracte amb la constructura.
La vida té aquestes increïbles casualitats! En fi. Benvinguda siga la notícia. Si no passa res, com el contracte aquest és "a complir en un temps prefixat" en febrer tindrem escoleta nova, encara que després han dit en abril... Això ja està ahí!










Cada vegada, les mares i pares de l'escoleta del poble, estem més segurs de que els nostres fills no coneixeran l'escoleta nova que en juliol de 2015 anaven a començar a fer.
Actualment, els nostres fills, estan en una escoleta provisional ubicada en l'antic centre de salut. El lloc, la veritat és que s'ha equipat prou bè, però així i tot tenia els seus "peros". No obstant, com que anava a ser per a uns mesets, a cap pare ens va importar.
Actualment, estem en desembre i al lloc on anirà l'escoleta nova, no hi ha cap moviment. Tampoc hi ha cap moviment a l'Ajuntament, el qual crec jo (i no crec que estiga demanant massa), ens deuria d'haver reunit i informat del per què del retràs, de com estan els tràmits, i també estaria bé que havera demanat disculpes per les falses espectatives donades en juny de 2015.
Segurament no és culpa seua aquest retràs (o sí, no ho se, perquè com no informen...) però què menys que informar-nos d'alguna cosa. No? Perquè de moment, tot són rumors, que si diuen açò, que si a esta li han dit que allò...
Mentrestant, poc a poc al recinte provisional van eixint problemetes, que als pares no ens agraden i que vegem que van a estar ahí durant tot el curs escolar.

Aquestos problemes són:
  • Falta una impresora a l'escoleta.
  • El pati, en hivern, resulta ser molt gelat i humit (no dóna el sol). Si plou, el pis del pati tarda en secar-se.
  • Durant les pluges de fa dos setmanes, va entrar aigua en una de les habitacions que estava plena de matalassos de segona mà procedents d'un hotel (no em pregunteu què fan ahí...). Els matalassos s'han traslladat a una altra habitació. Algú tindria en sa casa una habitació, plena de matalassos de segona mà, alguns d'ells banyats? JO NO.
  • Durant aquest últim temporal de llevant, les goteres han fet que caiga part de la talla del sostre a terra.
Vull insistir en que ací el problema no és que que es tarde més o menys en fer la nova escoleta. Jo, en un principi puc veure que "l'escoleta provisional" té mancances i problemes, però em calle perquè sé que és "només per a uns mesos". Ara bé, quan me n'adone de què no, de que el meu fill va a passar tot el curs escolar allí, que a més a més van eixint altres problemes amb els que no contavem, i sobre tot, que des de l'Ajuntament s'estan fent "els longuis", que no es fa cap reunió oficial, i que tot són "rumors", doncs aleshores em queixe i m'exprese públicament.

Una persona X de l'Ajuntament, m'ha enviat un privat per a dir-me que aquest mitjà de comunicació, no és el més apropiat per a fer una queixa, però jo pense tot el contrari: és el mitjà més indicat, perquè és on més oïts pot arribar la meua queixa. Jo no sóc d'anar a mendigar explicacions al Palacio Real. Jo visc en el segle de les xarxes socials i simplement he dit el que pensen tots els pares de l'escoleta que conec. No ha sigut "un pronto" ni una rabieta, he donat un temps prudencial i després m'he expresat.

Sóc molt concient de que l'equip de govern anterior, ni de lluny ho haguera pogut fer millor, però això no vol dir que les coses no es puguen millorar, o de què perquè siga d'esquerres, no em puga queixar.

Bon dia i bones festes de Nadal!

PD: Som conscients de l'importància d'una escoleta per al nostre fill. No com a guarderia, sinó com a lloc on adquirir habilitats socials i cognitives durant els primers anys. Per això, malgrat tindre ueles i ties i temps lliure, el portem (inclús quan encara no caminava!). Per això i també perquè Mari, la seua mestra, és una gràcia de persona!

dijous, 22 de setembre de 2016

Un dia al metge de Vallada.



(Aquest post no pretén anar en contra de ningú en particular, sinó contar com ha sigut la nostra visita mèdica i quines coses no ens han agradat).


Després de 12 setmanes d'embaràs (84 dies), per fi podem ser atesos per primera vegada per la matrona de Vallada. (Fins aleshores, no hi havia matrona al centre). Urra!

9:39. Entrem en el centre.

Bon dia - "Buenos dias" (des de recepció).

Passem al corredor de pediatria, tenim la visita a les 9:40, són les 9:40. Perfecte.
Els dos hem demanat permís als nostres treballs, assegurant que a les 10:30 ja haurem acabat.

9:40... 9:50... 10 ... 10:15 ... Com que a la porta especifica que - POR FAVOR NO "TOCAR" A LA PUERTA, ESPERAR A QUE OS LLAMEN - esperem.

10:20 ens criden amb 40 minuts de retard.

Dins ens atén una matrona que no coneguem, però no ens estranya, ja que des del 2015 han passat ja unes quantes pel centre. De nou, tenim que contestar a les mateixes preguntes per enèsima vegada i fer tot el protocòleg corresponent quan es tracta d'algú que no et coneix de res... Un rollo que no et dóna gens de confiança i que ve a ser una pèrdua de temps, vamos (fa 1 any que varem ser pares). A més, la majoria d'aquestes preguntes ja les varem contestar i estan escrites, al primer llibre de maternitat que tenim.

Dins sembla el Pol Nord. Comença a caurem la moquita. Em pose la jaqueta i pense: Mira, he vingut al metge a posar-me malalt...

Comença la introducció de dades en l'ordinador.
- Uy! En el ordinador me sale que todavia estas embarazada del primero. Estas de 95 semanas... jijiji Se ve que "alguien" no cerró tu expediente. No puedo introducir esto... No puedo consultar aquello... Espera un momento, ahora vengo...

Són les 10:40, ens mirem als ulls amb cara de desesperació. Açò va per a rato...

Tal volta qui s'ha deixat l'expedient obert, és el mateix que ens va demanar una analítica de segon trimestre d'embaràs, quan encara estàvem de 8 setmanes (pense jo en silenci)... En fi, paciència.

Bé, ja està tot solucionat, tot està introduït, les analítiques han eixit correctes, tenim data per a la següent cita, tenim sol·licitada la primera Eco, dubtes resolts... Són les 11:05. Ens anem pitant!

Espera! Ens fa falta un justificant.

Anem a recepció però no hi ha ningú. Està desert.
- Estan esmorzant. Diu una veu entre els pacients que esperen.
Ah, d'acord... estan esmorçant... (M'imagine els nostres llocs de treball oberts, sense cap treballador en recepció... No ho veig gens normal.)

Esperem 5 minuts i decidisc cridar per telèfon a recepció:
- Centro de Salud de Vallada, dígame?
- Sí, hola, és recepció?
- Sí, que quieres?
- Quiero que me recepcionen (pense jo dins de mi). Mira que estoy en recepción y no hay nadie, podéis salir un momento? (parle en castellano, a vore si aixina em prenen més seriosament, com tristment sol passar...).
- Sí, espera y ahora saldremos, vale? Adios.

Esperem 5 minuts més. 11:10.

Finalment ix la recepcionista o com es diga, torcant-se les molles de pà.
- Sí, que quieres?
- Un justificant per favor.
- Ahora enseguida, dame el SIP.. bla... bla ...bla... Toma.

Finalment i després de tot el romanç, ens fa un justificant on consta que en han atés de 9:40 a 10:26.
Per no posar-me discutir i sobre tot, perquè arribem tard a la feina, passem del tema i ens anem corrent.

(-------------------)

Qui té la culpa de tot aquest cúmul de circumstàncies desagradables?
Qui té la culpa de què no hi haja una matrona fixa?
Qui té la culpa del gran retràs en l'atenció? (sí, a tots ens agrada que ens atenguen sense presses però...)
Qui té la culpa de què el metge que ens va atendre al ppi, no entenguera el que li explicarem i ens demanara una analítica incorrecta? (ell entenía el meu valencià tant com jo el seu sudamericà...).
Qui té la culpa de què la matrona que teníem al primer embaràs s'agafara la baixa i ningú tancara el nostre expedient?
Qui té la culpa del baix coneixement informàtic d'alguns professionals?
Qui té la culpa de que el display de l'aire acondicionat estiga a 15ºC?
Qui té la culpa de què no hi haja prou professionals al centre?
Perquè el coneixement del valencià està tan sol·licitat i és obligatori a molts llocs de treball públics i ací sembla que estigues en Madrid?

Possiblement ningú té la culpa de res, perquè estariem tirant-se les culpes d'uns a altres i finalment aplegariem a conclusions del tipus: "Calla, que en altres llocs estan pitjor..", "la sanitat pública és el que té...", "Tu no tens res més important del que queixar-te...", "La culpa és de tots...", "Tu no te quejes que también tienes faltas escribiendo valenciano...", etc, etc, etc...

Be. I fins ací, la meua queixa d'avui.
Demà més i esperem que millor.

diumenge, 4 de setembre de 2016

Un segon al dia, durant el primer anyet de Góan.

Teniem moltes ganes de que aplegara aquest dia, entre altres coses, per a poder processar el 1SE de Góan.
La cosa ha quedat aixina, i no podem dir altra cosa que el que ja ens deien tots:

"El temps passa volant, gaudiu-lo perquè en quatre díes es fan majors!"


dimarts, 26 de juliol de 2016

Historia de la parella que es besava en una estació de trens en Londres.

Un fotògraf valencià, +Alfonso Calza fotografia a una parella besant-se en una estació de trens... Una instantània magnífica: http://www.alfonsocalza.com/portfolio/urban-love/
Amb la fotografia decideix omplir de color el carrer on té ubicat el seu estudi, encarregant un dibuix en una de les parets: http://www.lacalledecolores.com/
Prompte naix una iniciativa, amb la qual es pretén trobar a la parella de desconeguts que estan besant-se: https://youtu.be/gRhmJCD3XE8
Mentrestant, altres fotògrafs com +Manuel Orero aprofiten aquest sugerent fons per a fotografiar altres parelles de novios que també es besen: https://500px.com/photo/153144151/kiss-me-valencia-by-manuel-orero?ctx_page=1&from=gallery&galleryPath=20982365&user_id=291986



dimecres, 3 de febrer de 2016

NOVES FOTOS A LA MEUA WEB!

Per fi he tingut un ratet per revelar algunes fotos personals.
Podeu vore-les en la meua web, en l'àlbum: Vallada i la seua gent.
Espere que vos agraden.