Aci, en la India, les distancies son enormes i de vegades no t'en adones si ho calcules vegent un mapa on dos centimetres equivalen a 100 km... ademes, hi ha que tindre en compte que tant els mitjans de trasnsport, com les carreteres en si, no son de lo millor. Per a que vos feu una idea, per a recorrer uns 50 km en bus, es tarda una mitja de 1 hora... Per cert, hi ha que vore els autobusos que es gasten aci... de cuan Goa era colonia Portuguesa, al menys... Alguns autobusos fan gracia, a mes de lo vells que puguen ser, van adornats amb corones de flors en el paratxocs, i tambe alguns venen adornats amb llimons xicotets i ditets (pimientos picantes) atravesats amb un fil... si, si... segons m'han dit, son ofrenes que se li fan a un dels deus que tenen hindus que tenen ells... Si ho pensem be, molts de nosaltres duguem una estampeta de San Pancracio, patro dels conductors, aixi que no som tan diferents, no?
Si, aixi i tot, els hindus son molt extranys...
En el tema del sexe, per exemple, no voras, en els 65 canals que tenen de televisio, ni un sol bes, i menys encara un pit o el que siga. No obstant, es pasen el dia anunciant per televisio, condons i pindoles anticonceptives... Lo mateix pasa en les revistes...
Ah! Una cosa que se me va oblidar dir ahir quan vaig parlar de La India autentica, es la curiosa forma que tenen ells de dir que Si (afirmar), amb el cap. Aci si que ho fan a sovint, inclus quan no ve a cuento, i jo me faig uns lios...
Voreu, per a dir que Si, en lloc de fer amb el cap amunt i avall, ho fan cap a els costats, quasi com diguent que No... i clar, estas contant-los algo i no paren de dir que Si amb el cap (pero tu inconcientment penses que estan negante o en desacord amb tu...) i en fi... que no estan be... jeje.
Tambe ho pregunten tot sobre tu i t'agafen confiansa de seguida... sobre tot pregunten si estas casat, i quan costa la camera... aixo ho pregunten molt... Jo els dic que estic de viatge de feina, fent fotos per a un llibre de turisme... ;-)
En Delhi em feia gracia perque tots em preguntaven si era musulma (MUSLIM)i em deien que semblava un actor de cine amb la barba que duc...
Bueno... que he fet avui:
Dormir, he dormit be, pero gracies als tapons per a les orelles i la red antimosquits. Anar a dormir es tot un ritual que hi ha que assajar abans...
L'hotel Mandarin no esta per a tirar flors... de fet, crec que me vaig pasar exigint l'habitacio mes barata. No se com seran les altres pero esta... Una humetat altisima, sense tele, pintura plena de moho, un calentador que no pasa ni la inspeccio de calitat de la Ciutat de les Arts i les Ciencies, sense sabo, sense toalla, sense llensols... aixo si, te la Holy Bible damunt de la mesita! 350 rp (5.25 euros).
Avui he visitat Old Goa i un temple en un poble remot de l'Este, Valpoi. Tots dos en l'estat de Goa.
Goa va ser colonia Portuguesa durant 450 anys, i Old Goa, en concret, va ser considerada com la perla d'Orient per els portuguesos. Visitar Goa, es com visitar un poble purament mediterrani, pero canviant les cases que puguen haver, per cocoters i selva tropical. Old Goa concentra el major numero de esglesies de la India, moltes de elles en molt bon estat de concervacio.
En aquest estat, la major part de la gent es cristiana, i com la majoria de la gent en esta banda del mon, el tema de la religio ho duen en la sang, i ho fan saber als demes... Totes les cases en la entrada tenen el seu cristo i la seua inscripcio ben gran (DIOS ES AMOR, EL SALVADOR A LLEGADO, etc...). De fet, la familia que vaig coneixer, eren cristians (per cert, aquest mati m'han enviat un SMS diguent-me bon dia, i m'han trucat esta nit per vore si estava be...)
Doncs be. He estat tot el mati patejant el lloc i he dinat alli, i per la vesprada he tornat a Panji i he agafat un bus a Valpoi, on he llegit que hi havia un temple hindu prou original. Despres de 6 dies en la India, ja era hora de que vejera un temple, no? Doncs be, axo estava a prendre pel cul... Una hora i pico de bus, i 150 rp de ricksaw per poblats perduts en la selva... i al final... el temple estava en obres... Pero bueno, com en realitat lo que busque es fer fotos, i les bones fotos les fas en els moments menys inesperats, doncs no m'ha importat molt.
Al tornar en ricksaw a Volpoi, li he dit que em deixara a mitat cami, perque volia tornar caminant per la selva i fer algunes fotos... i res... el monzon a fet presencia i el paraigues d'ahir m'ha salvat la vida...
A les 21h he arribat a Mapusa de nou. He fet unes trucades, he sopat tortilla de tomaca i formatge i creilles, i a dormir al Mandarin Hotel.
Dema vullc alsarme pronte per anar a fer fotos als camps d'arros. No se com anar, pero ja me les apanyare... i per la vesprada tinc que anar a Madgaon. Dormire alli, i a les 7 del mati del dia 24, agafe un tren a Hampi, el meu ultim desti abans de anar a la ONG de Vicente Ferrer, on estare 4 dies.
Bona nit!
NAMASTE!
En la foto: Recorde que quan li vaig comentar a una amiga sobre l'autopisa a Chennai, va esclatar a riure... Li vaig dir, per que rius? I em va dir: Ja ho sabras, ja...
En la foto, detall de un dels ponts de l'autopista. No es broma. Aci les autopistes sols tenen dos carrils, un en cada direccio, aixo si, algo mes amples de lo normal. Ademes, esta la diversio que donen els bufals i la gent creuant-se continuament i en cada corva. Per cert, no hi han senyals de trafic.
1 comentari:
Hola Enrique;
Tengo el corazón apretujao, ¿como estás por la selva hasta las 9 de la noche? como te salga un tigre veras tú.
Estoy haciendo el viaje contigo, me pongo el mapa de ferrocarriles de la India y voy viajando virtualmente,más comoda que tú, pero sin tanta emoción.
Bueno como siempre mucho cuidado, y buscate hoteles mejorcitos.
La proxima vez dime como se escribe "hola y adios"
Hasta mañana cocodrilo.
Anita
Publica un comentari a l'entrada