BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 14 de gener de 2013

Entrega de les fotos revelades al 2on Concurs de Fotografia Vila de Vallada 2012

Amb molt de retràs però just el dia de reis, finalment s'ha realitzat l'entrega de les fotografies revelades a les guanyadores i guanyadors d'aquest segon concurs.
Les fotografies han sigut revelades per procés químic i emmarcades en pasepartout 40 x 50 cms.
Moltes felicitats als guanyadors i mil disculpes per presentar-me en casa vostra sense avisar... això pot explicar eixes cares de són, constipats i demés... disculpeu!

Recordeu que l'any que ve tornarem.
Intentarem millorar tant el lloc de l'entrega de premis, com els premis en sí, i si rebem l'ajuda econòmica necessària, s'intentarà fer un fallo de jurat públic.

Aprofitem també per anunciar que hi haurà un nou premi especial Verde Oscuro per a les fotografies relacionades directament amb el mig ambient del terme (flora, fauna, denúncia ambiental, etc...). Anirem informant al respecte i esclarint dubtes.

Ací baix, els guanyadors:

Javier García Pardo: Les seues fotos en www.verdeoscurofoto.blogspot.com

Araceli Calabuig Ortíz: Les seues fotos en http://www.flickr.com/photos/calaort/

Lidia Fito Bas (no té pàgina web, però quan llisca aquest post, li entrarà ganetes i s'obrirà una...)

dijous, 10 de gener de 2013

El millor de l'any 2012 en fotografies.

Reblogging pertanyent a la font: Espaifotografic.


Som a les acaballes de l’any, moment de mirar enrere, recordar què ha donat de sí el 2012 i fer-ne balanç. Efectivament, ha estat un any tan dolent com el pintaven (a excepció de la Diada).
El Costa Concordia, creuer només apte per a capitans amb molt coratgeAquests dies és habitual veure reculls fotogràfics per tot arreu, i com ja vam fer els anys 20092010 i 2011, a espaifotografic fem un recull de reculls. Com sempre, es tracta de fotografies del món del fotoperiodisme, testimonis dels fets més destacats de l’any que habitualment cauen en dos grans grups: les desgràcies i els esports. Com que la majoria de recopilacions les fan diaris dels Estats Units, aquests dos grans grups són desgràcies als Estats Units i esports dels Estats Units, desgràcies de fora a on han enviat tropes i esdeveniments esportius a fora a on han enviat atletes.
Però hi ha fets dels quals se’n fan ressò, en major o menor mesura, a tot arreu. Són casos com els deSíria i el seu “simpàtic” president Bashar al-Assad, els atemptats a Pakistan, els merders de sempre a Palestina i la franja de Gaza, i les revoltes a innombrables països.
Apagada a Nova York pels efectes de l'huracà SandyNo sabríem dir si ha estat un any de grans desgràcies naturals (si més no, no tant com el tsunami del Japó de 2011 o el vessament de cru al Golf de Mèxic de 2010), però sí hem tingut un huracà molt mediàtic: l’huracà Sandy. També hem patit el tifó Bopha, un terratrèmol a Itàlia,erupcions volcàniques a Guatemala, Nicaragua o Nova Zelanda i incedis forestals que han arrassat Parcs Nacionals i, sobretot, un munt d’incendis a casa nostra.
Els Jocs Olímpics de LondresEl 2012 ha estat any d’olimpiades, a Londres, amb homes molt ràpids, nedadors plusmarquistes i reines que salten en paracaigudes. Reines que han celebrat 60 anys a dalt de tot de la monarquia britànica. Menys anys, quatre més, són els que serà Obama president dels Estats Units. Vladimir Putin ha tornat al capdamunt de la política russa (si és que en algun moment l’havia deixada). I un altre que amenaça de tornar és Il Cavaliere.
El propietari del bar madrileny que va plantar cara a la policia el 25SSeguint amb la política, aquest any ha estat el del reconeixement de Palestina com a estat observador a les Nacions Unides. També ha estat l’any de les eleccions a la presidència d’Egipte i el referèndum de la seva nova Constitució (una teòrica passa endavant i, possiblement, una passa enrere a la pràctica) i les noves protestes a la plaça Tahrir. I protestes n’hi ha hagut per tot arreu: n’hem vist a Atenes, s’ha ocupat Wall Street i s’ha rodejat el Congrés dels Diputats.
Però sobretot, aquest ha estat l’any en què el món ha mirat Catalunya i s’ha adonat que un milió i mig de persones (600.000 segons la Delegació del govern) són capaces de manifestar-se pacíficament per demanar que els escoltin. 2012 ha estat l’any en què hem vist com els fantasmes del passat són més vius que mai i ens intenten escanyar amb més força que mai. Però també ha estat l’any en què hem començat a creure que els nostres somnis es poden fer realitat.
El vehicle Curiosity a la superfície de MartEl 2012 ens deixa imatges com els de l’últim vol del transbordador espacial Discovery en direcció a l’Smithsonian, les passejades de la Curiosity a Mart, el trànsit de Venus davant del Sol i el salt estratosfèric deFelix Baumgartner.
També quedaran al nostre record imatges diverses com la del creuer Costa Concordia o la de la cuixa de l’Angelina Jolie, qualsevol dels rècords pulveritzats per Messi, la mort d’aquell de “la calle es mía” (si parlem de morts no acabaríem mai, començant per Whitney Houston, un dels Bee Gees, Ray Bradbudy, Paco Morán, Neil Armstrong o Santiago Carrillo).
Sense més dilacions passem a la llista de reculls fotogràfics de 2012. Esperem que passeu una bona estona recordant moments de l’any en què algú va interpretar malament el calendari Maia i la va liar parda. Els habitants de Bugarach li estaran molt agraïts.

divendres, 4 de gener de 2013

Malagasy Gospel Choir: L'origen.

Ahir varem assistir a un concert de gospel a càrrec de la Malagasy Gospel Choir, en Vallada. Varem quedar realment sorpresos per la història dels xiquets i sobre tot per la seua qualitat artística i dedicació. Destacar sobre tot l'actuació de Harris, un xiquet de 18 anys, cec i amb la síndrome de Williams.