BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 31 d’agost del 2009

Ultim dia viatge India-Nepal. 31/08/09. Kathmandu-Delhi-Moscu-Madrid-Xativa-Vallada

Ja estem en Madrid!
Ha anat tot mes o menys be... 35 hores en territori internacional, terra de ningu, d'aeroport en aeroport, sense poder eixir, pero be...
Lo pitjor ha sigut el no poder dormir, i sobretot, tindre que explicar-los a tots els que hem demanaven el pasaport, la historia, una i altra vegada.

Recapitulant, i fent un recompte de despesses, en aquestos 46 dies m´he gastat el següent (per al qui tinga en el cap fer aquest viatge):

- Mitjana d'euros al dia: En India, 15 E/dia, en Nepal 10 E/dia, lo que dona un total de 650 euros, que han cobert totes les despeses de menjar, hotels i desplaçaments de tot tipus excepte d'avio, i altres imprevistos.
- Desplaçaments en avio interns: 180 euros (tres desplaçaments interns)
- Vol Madrid-Delhi, anada i tornada: 666 euros.
-Anar i tornar a Madrid: 50 euros.
- Asegurança medica: 75 euros.
- Vacunes: 10 euros
- Regals i compres personals: ... molt euros...

Pugueu vore el recorregut total del viatge aci.


Ver Els meus viatges en un mapa más grande

Jo he anat en plan normalet... sense excedir-me massa en menjars, estança ni transports. 650 euros per a 46 dies, pot resultar barat, pero es poden gastar molts menys, si es viatja en plan mes humil, menjant en llocs menys occidentals i dormint en guest houses mes barates. Tambe desplaçant-se en clases de tren mes economiques...

Be, aixo es tot... Namaste!

divendres, 28 d’agost del 2009

dia XLVII-XLIX, 27/08/09-28/08/09, Bhaktapur-Nagarkot-Boudahnath

Hola a tots!
Aquesta pot ser que siga l'ultima entrada d'aquest viatge, ja que dema comensa la nostra aventura d'aeroports (Katmandu, Delhi, Moscu...) i no se si pudre escriure.
Ara estem en Bodhnath, han sigut tres dies molt mogudets, ja que cadacun l'hem passat a un lloc.
Despres d'arreglar els papers per al meu retorn a Espanya, varem agafar un bus directe a Bhaktapur i despres, al dia seguent, varem visitar el poble tambe per el mati, per visitar els carrerets que no haviem pogut el dia anterior, ens varem fer uns yougurts artesans de llet de bufala amb galletes, i varem agafar un bus ca a Nagarkot, un altre poble de la vall de Kathmandu, famos per els trekkings, i les seues magnifiques vistes sobre la cordillera del Himalaya del costat mes Oriental (encara que alguns dirien que per les inmenses plantacions de marihuana, que creix per tot arreu de manera salvatge...).
Estavem a 1960 metres, i desde l'hotel, que ens va costar 400 rup nep (4 euros), teniem unes vistes magnifiques.
No haviem anat al poble per fer cap trekking, de totes formes no hagueren pogut, ya que tot el dia havia estat ploguent, si no per vore l'eixida del Sol desde la part mes alta el poble. Yo vaig aprofitar per tallarme el pel (pel i massatge d'esquena, cap i cara 100 rup nep (1 euro) i comprar algon de menjar, ja que amb l'accident que vam patir, apenes tenim 14 euros per al que queda de viatge.
La posta de Sol no ens va defraudar. Vam eixir a les 5 del mati de l'habitacio, sense cap esperansa de vore res, ja que havia estat ploguent tambe per la nit, i desde la finestra, podia vores encara molta boira, pero al mirar cap a l'Est... mare meua... quin espectacle...
Aixo ja ha sigut avui. Despres de la posta, hem tornat a l'hotel per dormir un poc mes, i a les 12 hem agafat un bus 4x4 que ens ha dut per uns camins intransitables, serra avall, cap al nostre ultim desti: Bodhnath.
Bothnath, a mes d'un poble prou gran, es per damunt de tot, un gran centre de refugiats tibetans amb un gran Stupa del s V, patrimoni de la humanitat per la Unesco. Ara mateix, mentre vos escric, estic sentint les enormes trompetes que toquen per la nit desde lo alt de tots els temples d'aquest poble... Es magic...

I res mes, dema esmorsarem en casa d'una molt humilde familia que hem conegut per accident. El menu: pa fet amb creilla, i tomaca, cebeta i creilles bollides. Mmmmm...

Ens vegem el 31.
Dessitgeu-me sort als aeroports...
NAMASTE!

Vos fique unes fotos de les vistes que teniem als tres ultims hotels i algunes mes. La de la marihuana teniu que trobar-la vosaltres...








dimecres, 26 d’agost del 2009

dia XLVII, 26/08/09, Kathmandu-Bakhtapur

Avui ens hem alsat prompte per a estar a primera hora en la porta de l'oficina d'inmigracio de Kathmandu.
Resumint prou, ha sigut un proces molt llarg per a la tonteria que solicitavem. 4 Homens mirant-me i escoltant-me, sense fer res, fulletjant una i altra vegada els papers que els havia dut i fent-me mil preguntes, cadascuna mes estupida que l'anterior... Despres de tres hores, i pagar-los 500 rupies aixina per la cara, perque si no, despres de tot el papeleo, es quedaven amb els papers (lo que aci en Espanya es diu Xantatge o Corrupcio), hem eixit escopetats d'alli en busca d'un autobus que ens duguera a Bakhtapur, i poder disfrutar del que ens quedava de dia, en aquest poblet que semblava, segons la guia, tan interessant.
Per fi el mal somni s'havia acabat.. vorem...

Bakhtapur ha resultat ser un poblet encantador. Per entrar al casc antic hi ha que pagar 750 rupies, que et serveixen per a 7 dies. Pero val la pena. Esta ple de temples, en cada raco, en cada placeta... I la gent fa vida alli mateix, lo que li dona encara mes encant.
Estarem aci fins dema, en una Guest Haouse que ens ha costat 500 rupies, amb vistes a la plasa principal del casc antic.
Dema volem anar a Nagarkot, un poble tambe de la Vall de Kathamandu. Sera la vegada que mes aprop estiguem de l'EVEREST!

Be, vos deixe amb algunes fotos del lloc.

NAMASTE!





dia LXV-LXVI, 24/08/09-25/08/09, Bandipur-Damouli-Kathmandu


salvoconducto
- m. Documento expedido por una autoridad para que el que lo lleva pueda transitar sin riesgo por donde aquella es reconocida.
- fig.Libertad para hacer algo sin temor de castigo.

Aquesta es la definicio segons la RAE de "salvoconducto". Jo ho he apres d'un altra forma...
La nostra visita a Bandipur va ser mes curta del que lo previst. La nit que varem arribar, vam visitar a dures penes el poble, ja que amb tot el viatge, varem arribar quasi de nit.
El cas es que per el mati, el bolset que duc sempre pegat a mi, amb el pasaport, els diners, el visat, la targeta de credit i el DNI, no apareixia per cap lloc...
Misteriosament havia desaparegut...
Aquest bolset, el duc sempre lligat a la meua pantxa, inclus algunes nits he dormit amb ell. El cas es que sols m'el lleve per a dutxar-me o per a dormir.
Jo recordava que per la nit, al sopar, encara el duia, pero d'ahi al mati, ja no recorde que va passar amb ell... Se va trencar la corretja i me va caure per el cami? Van entrar a l'habitacio mentre ens dutxavem i el van agafar? Ningu ho sap.
Lo que si que se es que ens hem tirat dos dies de puto cul, perque pedre el pasaport es algo molt serios, mes que tot lo altre que vaig pedre....

Despres de rebuscar per tots els llocs de l'habitacio i motxilles, vam buscar per el cami, per el bar, preguntant a tothom i res.
Acudirem a la policia de Bandipur i res... Aleshores varem tocar a la embaixada d'Espanya i al Consulat en Nepal i ens varen dir el que tenien que fer: primer de tot, conseguir un informe policial dels fets, i despres acudir a Kathmandu amb l'informe i tres fotografies. Semblava facil, pero res mes lluny de la realitat.

En Bandipur no va haber forma de que ens feren l'informe. Segons ells, no tenien el paper que feia falta omplir. Vam tindre que anar a Damoli, a 25 km cap a Pokkara, en contradireccio a Kathmandu. Alli van tardar 2 hores en fer-nos un informe en Nepali, on previament nosaltres van tindre que redactar-lo en angles (encara no se perque).

Be, ja teniem el informe, ara cap a Katmandu... Arribavem a les 23h de la nit, ja mitgdormint en l'autobus, atravessant mil i un atascs... Van tindre sort en la busqueda d'hotel, 300 rupies, 3 euros habitacio doble... una alegria per al dia que duiem...

Al sandema, cap al consulat espanyol, on NO PARLEN ESPANYOL... despres de pegar mil bacs, el trobem... mai m'alegrat tant de vore la bandera d'Espanya...
Entrem en un hotel de magaluxe, de hipermegaluxe. Ens quedem de pedra. Els porters i els cambrers, ens saluden com si forem politics o embaixadors, fent-nos reverencies...
Al consulat ens diuen que el nostre informe no serveix perque esta en Nepali, i que el volen en angles. Se'ns cau el mon als peus pensant que deguem tornar a Damoli... pero no, tenim que anar a la Tourist Office de Kathmandu on ens faran el informe en angles. Agafem un taxi i anem cap alla.
Ens fan el informe, dos hores mes, i agafem un taxi de nou cap al consulat, on despres de dos hores mes, i mil i una pregunta estupida i aclaracio, em fan el valuos SALVOCONDUCTE, el paper que em permitira tornar de nou a Espanya.
Pero no, aci no s'acaba tot...
Esta el tema de l'avio. Ja que no viatgem directes a Espanya, si no que fem parada en Delhi (India) i Moscu (Rusia)... Toquem a l'embaixada i desde alli ells toquen a les dos companyies aeries per informar-los de qui soc i el meu problema... Al final sembla que tot es soluciona... Pero no! Hem fa falta tambe un visat nou per a poder eixir de Nepal. Tenim que anar a l'oficina d'inmigracio per a que me'l fagen, suposadament gratis, ja que ja ho he pagat amb el que vaig pedre. Lamentablement es massa tard i tenim que tornar al dia seguent...
Dos dies perduts, i encara aso no s'ha acabat...

Com encara teniem algo de llum, vam anar, despres de dinar a les 18h, a visitar el centre de Kathmandu i Tamel, putjats en un Tuk Tuk, que es com un rickshaw pero mes gran... Ens va agradar molt el que vam vore, encara que fora ja de nit. Ens havien dit que Kathmandu era igual que Delhi, pero res a vore, o al menys, el que nosaltres hem vist de Delhi...

Vos deixe amb una foto de l'embaixada i dels nostres reixos macs...

diumenge, 23 d’agost del 2009

XLIII-XLIV dia, 22/08/09-23/08/09, Pokhara-Dumre-Bandipur


Hola familia;
Perdoneu la falta de comunicacio pero al Himalaya tant Internet com el telefon es molt car...
Ja hem abandonat Pokhara, una de les dos principals ciutats de Nepal.
Alli hem visitat temples, coves, hem caminat per els volants, rodetjats de les muntanyes mes altes del mon y tambe hem anat de compres... No obstant, Pokhara segueix siguent, dins del que cap, una ciutat i ens abellia mes algo mes rural i apartat, aixina que este mati hem agafat un bus fins a Dumre i despres un jeep fins a Bandipur.El que no sabiem era que per arribar aci, a Bandipur, no hi havia bus, si no jeeps-taxi, perque el cami per arribar aci, a 1300 metres d'altitud, es prou dificultos...
No hem creureu, pero anavem 46 persones en un jeep pick-up, i a nosaltres, ens ha tocat anar damunt del sostre, perque a dins i als costats ja no podia ser. Aixi i tot, el viatge ha estat molt emocionant, amb tanta corva i no saber on agafar-se. Ademes, en tot moment teniem un precipici al nostre costat que ho feia mes emocionant...
Bandipur ja es una aldea on la majoria de gent son Nepalesos o Tibetans, no com Pokhara on hi havia una barreja de varies etnies. La veritat es que pinta molt be la cosa.
Ens hem hospedat en una Guest House algo cara (500 rp n) pero no hi ha molt on elegir...
Dema vorem de fer un xicotet trekking per el mati.
Estarem aci fins el 25, despres anirem a pasar els ultims dies a Kathmandu i els poblats que rodetgen la seua vall.

Estem be, espere que vosaltres tambe.

Vos deixe amb unes fotos de Bandipur

NAMASTE!




divendres, 21 d’agost del 2009

dia LXIII 21/08/09, Pokhara


El viatge d'ahir en bus, fa que el que hem vist avui al despertar-nos i passetjar per Pokkara, valga la pena...
Pokkara es com estar caminant per una postal... Muntanyes al fons que rasquen el cel: els quatre Anapurna, un llac inmens, camps d'arros, xiquets jugant per tot arreu, camps d'arros i gent treballant en ells, dones amb paraigues per el carrer i tot esta net i tranquil!
Avui sera un dia mes de relax que altra cosa... tendes i pasetjar per el poble, intentant planificar els 5 dies que anem a passar aci.

NAMASTE!

dia XLII, 20/08/09, Lumbini-Pokkara

Molt poc que contar d'avui...
Les 5 hores de bus s'han convertit en 12 hores.
La carretera estava plena de desprendiments, alguns ja netetjats pero amb restes, i altres no... No exagere si vos dic que hem atravessat mes de un centenar...
La marxa ha sigut molt lenta i el viatge molt pessat...
Ens hem alsat a les 6h i hem arribat a Pokkara a les 20 de la nit...
Ens hem hospedat en el Butterfly hotel, un hotel format per bungalows individuals al voltant d'un jardi. Te molt bona pinta. 500 Rp nepaleses (5 euros l'habitacio doble).

Fins dema.

NAMASTE!

dia XLI, 19/08/09, Lumbini


Avui hem esmorsat farina de fenoll amb aigua i sucre... mmmm!!! M'encanten els monestirs... Al final m'he menjat tres platans i he fet com si me menjara la farina...
Ja que estavem alsats, ens hem anat a visitar els temples mes propers, atravesant camins plens de fang, aigua i alguna que altra bufala... Hem visitat els monestirs de Xina i Alemanya, els de Vietnam i Fransa estaven tancats.
Al tornar ens hem tornat a gitar.
Per la vesprada hem alquilat unes bicis i hem visitat el lloc exacte on Budha va naixer, despres em estat visitant temples fins que els Xakals ens han advertit que ja era hora de tornar al temple...
Tambe hem anat al poble per averiguar com ho tenim dema per agafar un bus fins a Pokkara, ja que hem sentit que hi han hagut molt desprendiments i tal vegada no es puga viatjar (Per anar a Pokkara hi han dos camins, un curt, molt perillos per el terreny i per les incursions de Maoistes que asalten els vehiculs que passen per alli i el llarg, que es mes segur...).
Per la nit, he m'he atrevit a sopar la mescla de farina de Fenoll, aigua i sucre, ja que no m'agradava el arros... Al final he aconseguit pegar 4 cullerades!
Vos envie algunes fotos del dia:





dia XXXIII 18/08/09, Varanassi-Gorakpur-Sounali-Lumbini

Si no m'equivoque, alli ja esteu en festes... jo no pudre anar a vore els bous al carrer, pero aci tenim vaques sagrades per aborrir...

Anit varem tindre un conflicte amb el tren nocturn. A mes de retrasar-se un hora, i estar esperant fins la 1:30 de la nit, resulta que el ticket el teniem mal, i l'haviem comprat per al 17 i no per al 18 (el 17 a les 00:30 ja es dia 18...). Vam decidir fer-nos els despistats i el revisor, per un modic preu de 600 rupies (per a ell, clar) ens va deixar dormir al tren...).
Al arrivar a Gorakpur a les 7, varem agafar un autobus a Sounali i alli, un Ciclorickshaw (bicicleta-taxi), que ens va dur fins a la frontera de Nepal per arreglar el visat (25 dolars) i cambiar la divisa (10 rupies indies son unes 16 rupies nepalis- 1 euro, 106 rupies nepalis). Va ser tot un lio, plovia i estavem un poc perduts. El que ens va cambiar la moneda, o va fer per lo baix (1 euro a 92 rupies...) pero en fi... finalment varem creuar la frontera i varem agafar un bus fins a Lumbini, el poble on va naixer Budha...
Fins arribar alli, varem agafar dos busos. Anavem com sardinetes, tots apretats, fins al punt que vaig decidir pujar al techo del bus, amb les maletes. Alli s'estava millor...
Nepal es un altre mon a mes d'un altre pais. Estavem rodetjat de muntanyes que es veien a lo llarg, i tot era verd i net... A mes, havia estat ploguent molt els dies abans i tot estava inundat d'aigua, camps d'arros, rius per tot arreu, i gent asomada als ponts preocupada per el nivell del aigua.
Hi havia gent que ja comensava a retirar les canyes i troncs que baixaven per el riu, per tal de que no taponaren els ponts...
Als camps d'arros, es veien pastar bufales, i altres animals... tambe varem vore el pardal mes alt del mon, que ara no recorde el nom...
I que hi ha en Lumbini? Lumbini es un centre de peregrinacio budista. Aci es on, segons les escriptures, va naixer Budha, i es aci on es concentren molts temples i monestirs de tot arreu del mon (Alemania, Japo, Korea, Francia...).
La nostra intencio era dormir a un d'aquestos monestirs, i varem trobar lloc al Monestir de Korea.
Dormir a un monestir sona interesant, pero te les seues restriccions... Per primera no pots dormir amb la teua parella. Xiques a un lloc i xics a un altre lloc. Les habitacions son molt austeres (els llitx, per exemple son de pedra i gastes una manta de matalas), l'alimentacio es sempre a base d'arros i verdures, tan per a dinar com per a sopar. L'esmorsar es a les 6, el dinar a les 11:30 i el sopar a les 18... No obstant, no es paga res, sols la voluntat.
Per la nit, tot es silenci... feia 34 dies que no dormia un lloc on no es sentira res mes que la natura, grills, ranes, xitxarres i... xakals!! Grans manades de Xakals es fiquen a cridar tots a l'hora a determinades hores de la nit i sembla que els tingues dins de l'habitacio...
Tambe, a la terraceta del monestir, els sapos et fan companyia i caminen entre els teus peus, menjant-se els bitxets que cauen a terra...

Vos envie fotos de l'habitacio del Monestir i de la oficina d'inmigracio de Nepal, per on tenies que entrar en barca...





dilluns, 17 d’agost del 2009

XXXII dia, 16/08/09, Varanassi


Hola a tots;
Tal i com varem planetjar i despres de remolonetjar un poc al llit, ens hem alsat a les 5h del mati per surcar el Ganges amb barca i vore els primers rituals, banys i crematoris del dia. La barca ens ha costat 50 rupies per persona (85 centims).
Ha estat be, encara que de nou, l'eixida del Sol ha estat eclipsada per els nuvols i el fum dels cadavers cremant-se.
Despres hem esmorsat i ens hem gitat de nou, fins el check out a l'hotel, a les 12h.
Hem deixat els trastos a l'habitacio de Bea i ens hem anat ha perdre-nos per els carrers, visitar temples, tendetes, etc...
Hem dinat a les 16h per 90 rupies (1.5 euros) i hem anat a visitar un temple i a caminar per els Gates del Ganges, fins que a les 18h. hem anat a vore el concert de musica tradicional India amb una cimitara i uns timbals indigens que sonaven de meravella. Ens ha costat 100 rupies.
Hi ha coses que no vos conte, tal vegada per que ja les he interioritzat amb el temps que estic aci, pero bueno... Varanassi com altres ciutats i llocs d'India, es un "salvase quien pueda". La miseria es barretja amb la riquesa, creant uns contrastos que fan mal als ulls. Concretament Varanassi, ademes d'aquestos contrastos, sorpren per la naturalitat amb la que la gent contempla la mort i la convivencia amb animals per tot arreu: vaques, bufales, cabres, porcs, mangostes, rates, ratolins, gosos, gats, gallines, patos... tots convivient als mateixos carrers. I quins carrers... la majoria son intransitables amb rickshaw... obris els brasos i pots tocar amb la punta dels dits les dos pareds... i si et trobes una vaca al mig d'ells, doncs ja pots anar pensant com creuar-lo...
Ara estic esperant el sopar a la terraceta del nostre hotel de 5 pisos (algo inusual aci en India) des d'on es veu tota la ciutat de Varanassi (3 millions d'habitants), el Ganges, i com no, les fogueres.
Avui he preguntat per curiositat, quants morts es cremaven al dia, ja que el carrer del nostre hotel es el principal per on pasen duguent als morts en camilles improvisades de fusta i tapats amb flors i papers reflectants de colors, i m'han dit que son uns 200-250 morts diaris... no sols de Varanassi, si no de tota la India, ja que aquest lloc es el lloc sagrat per excelencia, on tot el que pot, vol anar a morir... Per voreu...
Esta nit agafem un tren a les 00:30 cap a Nepal, bueno, en direccio a Nepal, fins a Goratpur, on arribarem a les 6 del mati. Despres agafarem un autobus i creuarem la frontera cap a Pokara (tal vegada fem nit al poble on va naixer Budha, que ara no se com es diu... Likim???)
Bueno, vos deixe.

Vos fique algunes fotos de lo que ha sigut el dia caminant per els carrers i el Gaths de Varanassi, fotos dels desfiles de morts, gent dormir al carrer, musica, etc...












NAMASTE!

diumenge, 16 d’agost del 2009

dies XXX-XXXI, 14-08-09/15/08/09, Agra-Varanassi

Ahir varem estar visitant Agra.
Per el mati varem anar al Taj Mahal, ben matinet, a les 6h. perque voliem vore l'eixida de Sol, pero ens va ploure, i va estar emboirat tot el dia...
L'entrada al Taj Mahal son 750 rupies! i per als indis, sols 30... aixo si, et donen una botelleta d'aigua i uns protectors per als peus, per a qui no vullga entrar descals al temple.
El Taj Mahal val molt la pena, i tambe pagar eixos diners... Quan entres entens perque es considerat una de les meravelles del mon mundial. Al vore'l no pots evitar obrir els ulls, la boca, i alsar els brasos... just com el xiquet del llibre del pijama a ratlles...
Despres de la visita ens varem anar a dormir de nou fins a les 12h, oblidant que el check out del hotel en el que estavem, era a les 10h.... el manager ens va pegar un bon puro, i volia fer-nos pagar un dia mes...
Per la vesprada varem contractar una visita a un santuari d'osos maltractats. Rescatats dels carrers de tota India. Un total de 450 osos que son utilitzats com a espectacle de carrer, fent-los "ballar" mitjansant tecniques molt doloroses.
Ens va agradar molt la visita. Una visita poc inusual per als turistes que van a Delhi. Varem fer una donacio de 1050 Rupies, i ens varem comprar unes camisetes.
Si voleu mes info d'aquesta associassio feu click aci.
Per la nit varem estar visitant el bazar i despres de sopar, varem agafar un tren nocturn a les 23:30 cap a Varanassi, on hem arribat este mati a les 12h.
En Varanasi ens hem hospedat en un hotel per la irrisoria quantitat de 75 rupies cadascu (1 euro i un piquet), i ens han vingut a buscar en rickshaw gratuitament...
Despres de dinar, hem anat directes a vore els Gats (escales de pedra que estan distribuides per tota la vora del riu Ganges, per tal d'accedir a ell i fer els rituals i banys) i tambe hem anat on fan els funerals (crematoris), on hem conseguit apropar-nos lo suficient, sense la necesitat d'alquilar cap barca, com fan la majoria dels guiris.
Per la nit hem asistit als rituals funeraris (pujas) i hem sopat a la terraceta de l'hotel per 125 rupies, 2 euros (dos plats i beguda).
Dema tenim pensat alsar-nos pronte per alquilar una barca i vore els Gats i la seua gent desde l'aigua, per la vesprada hem reservat per vore un concert de musica hindi.
Per la nit ja ens despedim de Bea, i agafem un tren nocturn, a les 00:30 cap a Nepal (Goratpur en tren i despres en bus creuarem la frontera cap al pais dels Himalaya).
Ja vos conte.

NAMASTE!

Fotos:
1- Dones secant els saris en el parking de l'estacio de tren d'Agra.
2- Vista dels Gats de Varanassi.
3- Funeral e incineracio d'un mort a un dels Gats del Ganges.
4- Amb el gos guardia del monestir d'ossos ballarins, un Dogo Alema (tinc ganes de vore al Perolo tambe...)




divendres, 14 d’agost del 2009

dies XXIIX-XXIX, 13/08/09-14/08/09, Rishikesh-Haridware-Agra

Hola familia!
Ja estic en Agra. Vos escric desde un PC amb un teclat amb les lletres escrites en tipex... jejeje... i a uns 200 metres del Taj Mahal.
Hem conseguit un bon hotel per 250 rupies per persona (4 euros), hi havien habitacions per menys, pero no es veia el Taj Mahal desde la finestra, una de les vuit meravelles del mon...
Ahir vam estar visitant Rishikesh. Tal i com ens varen dir, Rishikesh es una ciutat plena de magia i mistica, gurus, yoguis i altres persones que viuen del yoga i adorant els idols hindus. No obstant, i segons diu a les guies, aquestos gurus i yoguis viuen mes per el turisme que per dedicacio... a mi me dona igual...
Ahir em vaig alsar molt mati, a les 5 per anar a fer fotos, ja que duia dies sense disfrutar la camera asoles, sense ningu que me tinga que esperar, i va valer molt la pena.
Ja per la nit, em vaig adonar que el Ganges, donava molt bon partit per a la fotografia. Aci, al riu sagrat d'India, la gent ve a fer adoracions, rituals i banys, tant per la nit com per el dia... quasi continuament....
Quan vaig arribar a les 5:30 del mati al Ganges (Ganga en hindi) em vaig trobar amb un gran espectacle: a me de hindus banyant-se i fent rituals, el riu estava cobert d'una inmensa capa de boira o vapor d'aigua, creant un espectacle encara mes magic... Vaig estar fins les 9 disparant, parlant amb la gent i participant...
Despres d'esmorsar, varem estar fent turisme per tot el lloc, visitant temples i altres llocs.
El mes destacable d'ahir, a part de l'espectacle del mati, va ser que varem presenciar la mort d'un treballador en una obra, que va morir decapitat per unes plantxes de marbre... horroros... Vos fique la foto mes avall.
Avui per el mati (5h.) hem pillat un bus a Haridware i un tren fins a Agra, 9h. de trajecte que hem pasat la majoria dormint a les lliteres...

Espere que tot vaja be per alli. Podrieu enviar algun correu, que sols reb correus de la tia Ana...

Be vos deixe amb algunes fotos.

PD> Fa un dies hem van regalar el llibre de Paulo Coelho "El Alquimista", i avui en el tren me l'he acabat. Es un llibre que casualment li vaig regalar jo a Pablo fa uns anys, pero que no se si al final se'l va llegir o no... A mi m'ha agradat molt... I a tu, Pablo?

Fotos>
1- Interior de l'estacio de Haridware (heu vist la vaca sagrada?)
2- Rituals nocturns al Ganges
3- Mort accidental a Rishikesh
4- Vista del Ganges desde Lux Manjulah