A l’acte han acudit 3.000 persones (el dia de la seua mort varen ser 300.000) i ha estat ple d’anecdotes, alabances, cants i com no, plors.
Ha sigut quasi integrament en hindi, la llengua de Fundacio.
La Fundacio Vicent Ferrer, va ser fundada fa ja 40 anys.
La seua actuacio es centra al territori d’Anantapur, una regio durament afectada per la sequia, a nivell economic i per el inquebrantable sistema de castes, a nivell social.
Actualment, dels 4 millions d’habitants d’Anantapur, quasi 2.5 millions reben ajuda directa o indirectament gracies a esta Fundacio.
El sistema mes efectiu que te la Fundacio d’ajudar a la gent, es mitjansant l’apadrinament, els diners del qual no va integrament al subjecte en questio, si no a ell i al seu voltant mes inmediat.
Poc a poc, la Fundacio a anant buscar col.laboradors i socis, aixi com voluntaris per dur a terme altres proyectes, com son la creacio de tallers d’artesania, de dona a dona, educacio i educacio de discapacitats, hospitals per tot arreu, efectius d’emergencia, i un llarg etcétera... La veritat es que es sorprenent el que han aconseguit...
Per la vesprada poc mes... M’he tallat el monyo amb una maquineta d’afeitar ¡! i tambe li l’he tallat a Andres, el Litua, amb unes tisores... Despres he asistit a un taller improvisat de fotografia organitzat per els voluntaris, on tambe he acabat col.laborant i aportant el meu granet de coneixement.
Casualitats de la vida, ja coneixia a un dels voluntaris, una xica de Valencia.
Tambe he fet amistat amb tres visitants d’Alacant.
Unes dones ploren la mort de Vicente Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada