BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dijous, 28 de juliol del 2011

Gabino i l'home de la capital.



Un home de negocis procedent de la capital, va anar de viatge a un xicotet poblet valencià per a visitar l'alcalde. L'home, de casualitat, va entrar a una xicoteta botiga que estava plena de clients.
L'home de negocis, quan li va tocar el torn, va felicitar Gabino, el propietari de la tenda per la qualitat del servici i l'èxit de clients que el visitaven.
Gabino va replicar:
- Gràcies home! Sí, és molta feina, per això faig un horari prou reduït.
Llavors l'home de negocis, li va preguntar que per què no feia més hores? Gabino li va dir que ja tenia suficient per a les necessitats de la seua família.
L'home de negocis va tornar a preguntar:
- I què fa vostè llavors amb la resta del seu temps?
Gabino va contestar:
- Dorm fins a tard, m'entretinc al camp una mica, jugue amb els meus fills, dorm la migdiada amb la meua dona, vaig cada vesprada al bar a prendre unes copes i jugar al truc amb els amics. Tinc una vida plena i ocupada, senyor.
L'home de negocis va dir amb to burleta:
- Sóc un graduat de la Politècnica de València i li podria tirar una mà. Hauria de dedicar
més temps al negoci i amb els guanys comprar-se un local més gran.
Amb els beneficis que li reportaria aquest local, podria comprar-ne d'altres i obrir més tendes com aquesta per La Costera. Amb el temps, inclús podria obrir una cadena pròpia de tendes. En comptes de comprar a majoristes, podria inclús ser vosté qui fabricara part d'allò que ven. Controlaria el producte, el procés industrial i la comercialització. Hauria d'anar-se'n d'aquest poblet i mudar-se a Xàtiva, després a València i finalment a Madrid, on dirigiria la seua pròpia empresa en expansió.
- Però senyor. - Va dir Gabino. - Quant temps tardaria tot açò?
- De quinze a vint anys.
- I després què? - va preguntar el botiguer.
L'home de negocis va soltar una riallada i va dir que açò era la millor part:
- Quan arribe el moment oportú, pot vendre l'empresa en borsa i
fer-se molt ric. Guanyaria milions!
- Milions, senyor? I després que?
- Després es podria retirar. Anar-se'n a un petit poble com aquest on podria
dormir fins a tard, practicar algun hobbie, jugar amb els seus néts, fer la migdiada
amb la seua dona i anar-se de passeig pel terme. A les vesprades, tindria temps per prendre unes copes i parlar amb els seus amics que encara hi visqueren...
- Bé, però açò és el que faig ara senyor. - Va dir Gabino. - Per què he d'esperar vint anys?



(adaptació d'un conte Mexicà)

dimarts, 19 de juliol del 2011

La revolució ciclista ha aplegat?



L'altre dia vaig anar al pavelló esportiu del meu poble, inaugurat fa un parell d'anys si no recorde be. Aquell dia (he anat sols un parell de vegades) em va sorprendre molt observar una curiosa situació: Fora hi havien uns 40-50 cotxes, però sols 3 bicicletes aparcades (una d'elles, meua, i l'altra de la meua germana).
Personalment crec que caldria replantejar-se el terme ESPORT i la seua relació amb la vida sana i amb el medi ambient, i no sols amb la vida competitiva, d'oci o de estètica corporal.

Sempre he defés l'ús de la bici, i avui he trobat aquest útil guia per a iniciar la revolució ciclista de la que tots parlen, però que sembla que no ha arribat a tots els llocs.
No te cap desperdici. Utilitzeu-la!

                                              (--------------------------)


"La revolución ciclista ha comenzado. En la portada de hoy de El País Semanal, un reportaje de Borja Echevarría describe cómo muchas ciudades están apostando por los pedales. Una serie de consejos y direcciones útiles por si, después de leerlo, te apetece empezar con los pedales. 
1. Tener una bici acorde con la ciudad en la que te vas a mover y con tus necesidades. Antes de comprarla, montarla con restos o buscar una de segunda mano, piensa para qué vas a usar la bicicleta.
2. Si nunca has salido por la ciudad igual te impresionan los coches. Para no pedalear sol@ te puedes unir a algún grupo ya sea una masa crítica o una biciescuela que recorre en petit comitè la ciudad y con monitores. La de Barcelona es muy conocida, en Madrid están los bicifindes y varias tiendas o asociaciones las organizan.   
3. Asociaciones: 

4. Algunos links interesantes, curiosos o divertidos: 
Y esto es solo el principio. Hay centenares de asociaciones, webs o bicicleteros por el mundo. Como concluye el artículo de El País Semanal: "Ya no hay marcha atrás en la revolución ciclista""

divendres, 8 de juliol del 2011

Gent del meu poble

Feia temps que, durant les meues pasejades amb ma uelo, veia a aquesta dona sentada en aquest extrany balcó (mig balcó, mig finestra), mirant la tele a través de la cortina, amb aquest gran ventilador d'aire acondicionat al seu costat, fent de contrapunt.
Sentada la fresca, però amb un gran catxarro de fred-calor a quasi un pam d'ella... l'escena era graciosa, com en una fotografia de John Gutman, de gent vivint l'estiu a la ciutat...
Per fi varem coincidir els dos (la meua càmera i ella) i vaig fer la fotografia.
Ens van mirar les cares i vaig analitzar el seu gest. Primer sense càmera, li vaig dir:
- Vosté és de Vallada?. I ella em va dir que no.
I jo, mig en broma, vaig traure la càmera i li vaig dir: - Doncs aleshores no li faig cap foto...
Ella, enfadada, va dir: - No soc d'ací, però fa més de trenta anys que visc al poble!.


-----


La foto la vaig decidir fer des de el parc de l'Era, a certa altura, i d'aquesta forma evitar la deformació de perspectiva que havera creat fer la foto des de baix del carrer.



Paco... Paco passava per allí i vaig matar dos pardals d'un tir...


(Piqueu sobre les fotografies per veure-les més grans)

Calblanque

La platja més verge que he visitat a Espanya.


dilluns, 4 de juliol del 2011

Històries d'amor

La d'aquestos dos turistes...
La d'aquest director de cinema amb el seu treball...
La meua amb aquest vídeo... una obra d'art.

Deuriem enamorar-nos tots els dies... tres o quatre vegades...

Que el disfruteu.


Splitscreen: A Love Story from JW Griffiths on Vimeo.


Gravat amb un Nokia N8

Director: JW Griffiths
Producer: Kurban Kassam
Director of Photography: Christopher Moon
Editor: Marianne Kuopanportti 
Sound Design: Mauricio d'Orey
Music composed by: Lennert Busch

Get the music on iTunes: tinyurl.com/​6acl6yp



(Gràcies Ginés pel link)