He dormit mal, molt mal...
A les 10 ens hem anat a vore el xiquet apadrinat, a un poblet de nom impronunciable, perdut en la sabana de Anantapur (un dels estats amb mes sequia de la India), a 80 km de la sede (lo que es traduiex en 2 hores de cotxe...
A tot aso, l'Organitzacio hem posa a la meua disposicio un 4 x 4, amb xofer i traductor hindi-espanyol.
Primeres sorpreses matutines: Que li has comprat al xiquet? Hem diu el traductor... Ale, vesten correguents a Anantapur a comprar coses... El protocolo diu que unes 1000 en regals per a tots. Li compre un pantalo, una camiseta a conjunt, un sari a la mare i caramels, bolis (algo molt preciat aci per els xiquets) i globus.
Comencem el viatge i el traductor me va informant del que ocorrera mes o menys: Recepcio del apadrinador per tot el poble, si tot el poble... (comence a ficar-me nervios), realitzacio de rituals de recepcio i eliminacio de mal de ull, presentacio del nen (que me besa els peus al arribar...) i de la seua familia, mentre tot el poble ens rodetja, xarrada informal, visita dels posibles temples i escola, i fotografies de grup.
Bueno, no sabeu lo que es arribar a un lloc i que et recibeixen com un Deu... Ha sigut, de nou, tota una experiencia. M'han fet moltes fotos, a vore si puc penjar-les dema, perque ara no hem trobe amb forces...
M'he pasat tota la resta del dia gitat, llegint ( Por que somos como somos?) i he comensat amb antibiotics... Tambe he estat aguantant als trex xiquets...
Dema es celebren els 40 dies de la mort de Vicente Ferrer i hi haura una gran ceremonia de 8:30 a 14h. Aprofitare que estara ple de metges, per a que me miren la gola...
M'agradaria contar-vos molt mes sobre la Fundacio. Estic molt sorpres amb el que han aconseguit fer en un lloc com aquest, pero no estic amb forces.
Un altre dia, val?
Bona nit
NAMASTE
Arribada al poblat
7 comentaris:
QUE ES NAMASTE??? ara ho buscaré per ahí. Que guay tot, vaig a escriure't jo un correu que crec que ja és hora 1 besito!
Hola Enri.
Gracias, por visitar al nene, ya hablaremos.
Y tu cuidate mucho, mañana que no deje de verte algun médico, aprovecha.
Besos, Anita.
Cuidat ;)
hola manitooo, acabo de empezar a leer tu blog, no he tenido tiempo de respirar entre la mudanza y los conflictos "ex-maritales", bueno q sepas q le doy de comer a tus peces y atus tortugas, aun me quedan cosas por traer a mi casa, q ya estoy viviendo en ella, y el ultimo dia te hare una limpieza cañera. Por lo poco q he leido es como me imaginaba, tienes q andar con pies de plomo y un par de collons pa q no et tomen el pel, bueno seguiré leyendo pq supongo q todo lo q estas viendo y conociendo tiene q ser cuanto menos excitante,un besazo de mi y de sarita, q pregunta por ti, jeje.muacs
Ai, que emocionant.
Dius que pujaràs fotos?? Estàs pujant-les a flickr?? Vaig a mirar, no he vist res! Com pot ser?
Gràcies per l'esforç de narrar els teus dies i recupera't!! Molta fruita i aigua. :)
Besets,
marta.
Hola Kike.
Cuida't.Aprofita que hi ha metges i que te miren.
A que està bé la Fundació???!!!
besets
Amparo.
Me gusta la foto, que agradecida se ve a esas personas.
Publica un comentari a l'entrada