Els que dormien anit en l'habitacio, era una familia de canaries, de pare Litua i ella de Catalunya, viatjaven amb els seus tres fills de 9, 7 i 4 anys respectivament. Ell, profesional de la medicina homeopatica i ella cartera. Una familia molt agradable amb la que de seguida m'he acoplat... els he caigut molt be als xiquets... massa be... m'han estat agobiant durant tot el dia... pero no ho puc evitar...
Pel mati ens han donat la benvinguda. Estare aci 4 dies fent fotografies dels diversos projectes que hi tenen a Anantapur. A canvi, tindre lloc i menjar gratuit. Tambe les persones i socies poden disfrutar d'aquesta comoditat.
Tambe visitare a dos families que una persona de Vallada te apadrinades (a un fill de cada una).
Pel mati hem visitat l'hospital de maternitat con cada dia 35 dones son esterilitzades i hem vist tambe com llavaven als recen naixcuts. Ha estat molt be. Era una de les fotografies que he vullgut fer sempre... hi m'he fartat de donar-al al boto...
Despres hem anat a un col.legi de xiquets invidents (avui no hi havia clase, una llastima...).
La resta del dia, menjar, dormir i relax... bueno, m'ha passat d'una bona, pa variar...
Anit al tren me vaig constipar i em feia mal la gola. Li he dit a Andres, el Lituano, que si tenien medicaments (sense caure en el compte de que ell era homeopata, i no gastava medicaments), m'ha dit que si volia, podia fer-me acupuntura, i clar... Com anava a negar-me?
M'ha gitat al llit boca amunt, i m'ha punxat per mans, peus i gola, i m'ha dit que estiguera aixi mitja hora. Ha apagat el ventilador i la llum i m'ha dit que ara tornava.
I que ha passat? Doncs que he sentit: bsssssss, merda! mosquits! Soc un iman per als mosquits!! Estava fent-se de nit, i encara no m'havia ficat el repelent...
Lo demes ja pugueu imatginar-s'ho... Mitja hora despres, ha vingut Andres... i ma dit: Tienes un cuerno en la cabeza!
Que cabro...! Qui em conega, sabra que quan un mosquit em pica, se me unfla un munto... Total, 16 picades per tot el cos. Ho he passat prou mal... Era com una tortura de la Santa Inquisicio...
I bueno, res mes... anem a sopar, que ja toca... Aci el menjar esta molt bo!
Fins un altre dia.
NAMASTE!
En la foto: Tots els matins, Monica i Andres, fan estiraments i exercicis de Yoga...
5 comentaris:
Dia a dia,estic aci intriga de vore et que el pasa, ejejej estic enganxa com a un llibre. m'alegre que tot vaja be, fes moltes fotos(encara que aixo ja heu se), i despres les vore. cuidao amb els monos asesins, i una coseta, i pots i no es molt, hem pots portar una pulsereta de per alli, hem faria ilucio. Graxies. molts besitos vallains
Hola, Enri.
Aqui son las 22:00 , hace calor, anque no tanto como la semana pasada, hoy Pepe Luis, ha bajado por primera vez del piso, y hemos comido todos juntos,era mi Santo, una paellita de Toni, pero a las 4 de la tarde, la pareja de chicas estaban en Valencia y ha tenido que ir Pablo a recogerlas a Alcudia.
Ayer fuimos a Antella, Mª Angeles participó en el triatlon, (1500 metros nadando en el rio, 35 Km. en bicicleta y 8 km.corriendo, quedo 6ª de las chicas, las tuvimos que dejar en la estacion de Jativa con una compañera de MªAngeles y se fueron de fiesta a Valencia.
Me alegro de que te vaya saliendo todo bien, el abuelo ha leido hoy uno de tus diarios,y lo ha entendio, pero al final ha dicho ¿esto que esta escrito en Valenciano?, pues vaya.
Si puedes ver a los nenes que tiene apadrinados por Cristina, llevales alguna cosita, y hazles fotos, ella se alegrara.
Te dejo, que me voy a ver una peli.
Buenas noches.
Besos, Anita.
jajajaja.. pobret has reviscut de deveres una tortura de la Santa Inquisició, i per a damunt de les que tenen seqüeles. Bé així és com viuran realment els de la India, no crec que ells utilitzen repelent tots els dies... ara ja eres un autèntic hindú!!!
Kikeeeeeeeeee
Que me mor de tant de riure, per favooooor!
Si és que tot et passa! Acupuntura i mosquits... "tienes un cuerno en la cabeza"/ "la santa inquisició"... Hahahahha! Ai, pobre.
Viendo estas fotos entran ganas de apadrinarlos a todos para que puedan tener todo lo que se merecen que no tendria que ser menos que lo que tienen los niños de los paises desarrolados.
Enhorabuena.
Publica un comentari a l'entrada