Avui m'he alsat prompte. El tren eixia a les 11, pero com que no sabia com anar ni com funcionava lo del booking, doncs he pensat que millor matinar...
Amb les preses m'he deixat la meua pulsera marroqui en l'habitacio...
He esmorsat, com no, en el Sam's Bar, i m'he despedit del menjar no picant. He anat a vore si trobaba al que me va vendre la camiseta blanca per vore si me la canviava, pero no l'he trobat...
He pillat un ricksaw per 70 rp, que al final s'han convertit en 80 perque a mitan cami ens hem topat amb una manifestacio de musulmans escoltats per milicians, que ens ha fet perdre molt de temps...
Una vegada en la estacio... caos total. Uns em diuen que en el Gate 1, altres que en el 5... i jo en el paperet en la ma... Menys mal que un alma piadosa s'ha fixat en mi: Un matrimoni musulma, home i dona, em pregunten per el meu problema, i intente explicar-los que al meu billet conste en llista d'espera n1, i no se si tinc puesto en el tren o no... Ells molt amables pregunten, i com no els aclaren res (menos mal, perque creia que es que em tenien mania a mi...), doncs l'home es trau el mobil i truca directament a la Rail Way Station... jo flipant... Total que la cosa es tan simple com enviar un SMS al 139 amb el teu No de pasager i te reenvien un SMS amb el Gate, el No de tren, vago i seient... El home envia el SMS i tot llest... No sabeu com li alegren el dia a uno amb estes xicotetes coses, quan estas tan perdut i lluny de casa...
Una cosa que me va fer molta gracia de l'home, es un "accesori" que duia en la cara per a dur la barba arreplegada. Ja sabeu, els musulmans, la barba tan llarga que tenen alguns, no?, doncs ara s'estila com una redecilla que va de orella a orella per durla arreplegadeta... molt cutre, pero efectiu...
Doncs be, pase el escaner (pita pero no fan cas els guardies), pase un altre escaner (la mateix...) i arribe a l'anden. M'entre una parella de xiquetes de no mes de 8 anys, es fiquen a fer malabars i exercicis de circ davant de nosaltres per a que li donarem diners (molts xiquets viuen a l'estacio, amagats entre les teulades de metall de l'andana). Jo no puc resistir-me i li done una bolseta d'anacardos que duia damunt...
En fi, el tren arriba, puje en el vago que em toca (2a clase turista, amb lliteres i AA) i em despedeixc de la parella de musulmans (que al final viatja en el mateix tren que jo). Tot correcte, no esta net, pero sembla comode. No hi han cuques (ostres una!), no hi han ratolins (ostres uno!)... Bueno, va, en Espanya una vegada vaig vore una rata dins del tren...
El tren arranca... alla vaig! 1750 km, al costat d'un matrimoni que sembla molt serios... Ja vorem...
Ja vorem? Me van adoptar! Jo no se si em van vore la cara, quan van dur el dinar al tren (el billet inclueix els menjars a mes, tot per 34 euros) o que, pero se van preocupar molt per mi... Estaven superpendents de tot el feia, de com me sentia, de donar-me les sobres de menjar NO picant... en fi, com els meus uelos (perque tindrien uns 60-70 anys cadascu...)
El paisatge comensa a canviar i va fent-se cada vegada mes i mes verd. Kilometres i kilometres de selva tropical, cada vegada mes impenetrable... cocoters, llacs, rius, monos als arbres i... plutja.
Dine (aci es on m'arrepentixc d'haver-li donat els anacardos a la xiqueta...) i faig la siesta... m'adorc com un tronc. La vesprada... prou aborrida, la veritat, pensant, pensant i recordant... I a poqueta nit igual...
Lo millor es que al tren este es dorm superbe!
1 comentari:
q xaxi!m'agradaria dormir en un tren en lliteres...a la teua habitació fa una calor de por...estic pensant en anar demà a ca l'auelo i dir-li que em quede a dormir allí, almenys a provar que segur que s'està millor 1 tito
Publica un comentari a l'entrada