(aquest teclat no te accents...)
Tot ha anat be durant el vol, bueno, durant els vols.
Ja al aeroport de Madrid he conegut a una xica que anava a recorrer Urbekistan (o algo aixina) amb el seu xic, que l'esperava alli.
Ella ja havia estat a la India i m'ha parlat molt be del pais.
Una vegada a l'avio, m'he sentat amb una parella de la meua edad que tambe anaven a visitar India durant tres setmanes.
Trobar a gent que va a fer el malteix que tu, ajuda un poc a digerir la situacio...
He dormit poc a l'avio, pero he dormit... El vol de Moscu a Delhi s'ha fet molt llarg i quan per fi m'he dormit, una azafata m'ha despertat amb una trompada per dir-me que em ficara el cinturo perque ja arribavem...
Han sigut 11 hores de vol.
Al aeroport de Delhi he tingut alguns problemes omplint papers sobre la gripe A i el pasaport, i he comprovat que alguns funcionaris son igual de desagradables a tots els llocs del mon...
He canviat diners, i he anat a la cabina de prepago de taxis quan m'he adonat de que als papers de la reserva del hotel, no hi anava la direccio... Menos mal que esta vegada han sigut mes amables i han trucat per mi per averiguar-la.
L'eixida fora de l'aeroport ha sigut emocionant... he agafat aire, i cap a fora... Ja a les 6 del mati, als carrers ja hi havia un anar i vindre de gent i cotxes que no era normal. La humitat aci es altisima i ja fa calor. He anat cap al primer taxi que he vist i he entrat dins.
Suponc que tots els diaris de viatge de la India comencen igual, pero es que hi ha que contarho: Com condueixen aci!!!
Jo ja havia llegit varies coses al respecte pero es que fins a que no ho vius, no ho pots entendre... El tio conduia com en un rally, a les carreteres de dos carrils, sempre es clavaba per el mig dels dos, sempre... En una ocasio, ha pegat volantada i s'ha clavat per un cami que jo he pensat, ja esta, aci m'atraquen i m'ho furten tot, pero no, anava a unflar les rodes amb un compresor que tenia amagat per ahi...
Pitar??? Si no ha pitat 500 vegades, no ha pitat cap... De vegades pitava per pitar, jo no ho entenia perque pitava... i em feia molta gracia la cosa. Jo crec que aci la gent no gasta els retrovisors, si no el claxon per avisar que van per un costat o per l'altre...
El taxi ha costat 250 rupies, 4 euros.
En fi, que despres de 15 minuts he arribat al meu desti. Ara ja entenc perque no ficava una direccio concreta... aci es imposible guiar-se per numeros o carrers... M'han deixat segons ells, prop del hotel, m'han indicat la direccio i a buscar-lo mentre varies persones m'asediaven amb preguntes i oferiments... Jo no se com l'he pogut trobar...
En fi, que son les 7:30 i fins les 12h no em deixen quedar-me aixi que pegare unes voltetes sense allunyar-me molt.
El barri on estic es brutalment impactant, bruticia, vaques, gosos, xarcos, mils cables de llum i cartells per tot arreu, xiquets que van al cole en carrets tirats per bicicletes, sorolls i milers de ulls inspeccionan-te. Aixi i tot, hi ha prou de turista...
Internet costa 20 rp/h, uns 12 centims d'euro.
Vaig a vore que em trobe per ahi.
Pugueu vore on esti punxant aci
BENVINGUTS
Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich).
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest.
Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!
Busca en aquest bloc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bé m'alegre de que el viatge haja anat bé... Jo ja vaig ficant-me en situació, no pare de llegir coses de la India i Nepal, anit vaig vore el programa de Callejeros en Bombay i buff.... tinc asumit que serà molt dur i xocant però no crec que ningú puga estar preparat per això.
En fi, segueix contant quan tingues ratets, espere que tot segueixca bé.
Un besot molt fort!
ay mareeeeee!!! que bé que guay...quina aventuraaaaa....málegre tant de tot el que vas a viure, a vore i sentir....
gràcies per compartir-ho...gràcies!
málegra saber que està bé...sempre que passe per ta casa, dos voltes cada dia pense..on estrà? que estrà fent!?
jijiji...quina envejeta sana me crees amic...
molts titos i tota la sort del món.
Publica un comentari a l'entrada