dia XLVII-XLIX, 27/08/09-28/08/09, Bhaktapur-Nagarkot-Boudahnath

Hola a tots!
Aquesta pot ser que siga l'ultima entrada d'aquest viatge, ja que dema comensa la nostra aventura d'aeroports (Katmandu, Delhi, Moscu...) i no se si pudre escriure.
Ara estem en Bodhnath, han sigut tres dies molt mogudets, ja que cadacun l'hem passat a un lloc.
Despres d'arreglar els papers per al meu retorn a Espanya, varem agafar un bus directe a Bhaktapur i despres, al dia seguent, varem visitar el poble tambe per el mati, per visitar els carrerets que no haviem pogut el dia anterior, ens varem fer uns yougurts artesans de llet de bufala amb galletes, i varem agafar un bus ca a Nagarkot, un altre poble de la vall de Kathmandu, famos per els trekkings, i les seues magnifiques vistes sobre la cordillera del Himalaya del costat mes Oriental (encara que alguns dirien que per les inmenses plantacions de marihuana, que creix per tot arreu de manera salvatge...).
Estavem a 1960 metres, i desde l'hotel, que ens va costar 400 rup nep (4 euros), teniem unes vistes magnifiques.
No haviem anat al poble per fer cap trekking, de totes formes no hagueren pogut, ya que tot el dia havia estat ploguent, si no per vore l'eixida del Sol desde la part mes alta el poble. Yo vaig aprofitar per tallarme el pel (pel i massatge d'esquena, cap i cara 100 rup nep (1 euro) i comprar algon de menjar, ja que amb l'accident que vam patir, apenes tenim 14 euros per al que queda de viatge.
La posta de Sol no ens va defraudar. Vam eixir a les 5 del mati de l'habitacio, sense cap esperansa de vore res, ja que havia estat ploguent tambe per la nit, i desde la finestra, podia vores encara molta boira, pero al mirar cap a l'Est... mare meua... quin espectacle...
Aixo ja ha sigut avui. Despres de la posta, hem tornat a l'hotel per dormir un poc mes, i a les 12 hem agafat un bus 4x4 que ens ha dut per uns camins intransitables, serra avall, cap al nostre ultim desti: Bodhnath.
Bothnath, a mes d'un poble prou gran, es per damunt de tot, un gran centre de refugiats tibetans amb un gran Stupa del s V, patrimoni de la humanitat per la Unesco. Ara mateix, mentre vos escric, estic sentint les enormes trompetes que toquen per la nit desde lo alt de tots els temples d'aquest poble... Es magic...

I res mes, dema esmorsarem en casa d'una molt humilde familia que hem conegut per accident. El menu: pa fet amb creilla, i tomaca, cebeta i creilles bollides. Mmmmm...

Ens vegem el 31.
Dessitgeu-me sort als aeroports...
NAMASTE!

Vos fique unes fotos de les vistes que teniem als tres ultims hotels i algunes mes. La de la marihuana teniu que trobar-la vosaltres...