Es diu apresa pero m'he tirant 11 hores sentat en un bus... 2 de Ooty fins a Coilambarore i 9 mes fins a Kochi.
No consegueixc acostumbrar-me a la forma de conduir dels hindus... Es de locos. En Espanya, si la gent conduira aixi, hi haurien milers d'accidents diaris, pero no s'ho apanyen aci per a no matar-se... Aci adelanten adelanten quan algu molesta davant, pero ho fan sense importar-los si ve algu de cara (moto, motocarro, coche, camio, autobus...), simplement toquen el pito repetides vegades per advertir al que adelanten i al que ve de cara, i d'aquesta manera arriben a un pacte en el que un frena, l'altre se tira al arcen, i el adelantaor, pasa per el mig dels dos... aixi de simple.
No estic exagerant per a res. Ho fan continuament. Avui, hem atravesat ports de muntanya, on sobretot circulaven camions i autobusos... ja pugueu imaginar-se com a estat de divertit el viatge...
El principi del viatge ha estat molt bonic, ja que hem estat baixant poc a poc, atravesant les famoses muntanyes blaves de Ooty.
Lo del menjar m'esta afectant ja seriament... Avui m'he posat a imaginar-me menjars... llonganises amb ou fregit... mullaor de tomaqueta... truita de creilles... arros al forn... Em pasava com al lleo de la pelicula de Madagascar... des de l'autobus, veia a persones caminant i no eren persones, eren llonganises calentetes, i les vaques eren cuixes de corder amb guarnicio... Ho he pasat molt mal...
En fi, que he arribat a les 21 a Kochi, i m'he dit, despres d'un viatge tan pesat (on per suposat que no he menjat res de profit, llevat de creilles Lais tomato tango, dos platans, cacauets en mel i aigua), em mereixc una recompensa. M'he anat a buscar un hotel de luxe, i n'he trobat un novet novet, amb tele de plasma, AA, netet... per 750 rupies, uns 11.5 euros (en estos moments, esto per a mi es moltissim!).
Bueno, ja vos conte que tal dema.
NAMASTE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada