BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimecres, 26 d’agost de 2009

dia LXV-LXVI, 24/08/09-25/08/09, Bandipur-Damouli-Kathmandu


salvoconducto
- m. Documento expedido por una autoridad para que el que lo lleva pueda transitar sin riesgo por donde aquella es reconocida.
- fig.Libertad para hacer algo sin temor de castigo.

Aquesta es la definicio segons la RAE de "salvoconducto". Jo ho he apres d'un altra forma...
La nostra visita a Bandipur va ser mes curta del que lo previst. La nit que varem arribar, vam visitar a dures penes el poble, ja que amb tot el viatge, varem arribar quasi de nit.
El cas es que per el mati, el bolset que duc sempre pegat a mi, amb el pasaport, els diners, el visat, la targeta de credit i el DNI, no apareixia per cap lloc...
Misteriosament havia desaparegut...
Aquest bolset, el duc sempre lligat a la meua pantxa, inclus algunes nits he dormit amb ell. El cas es que sols m'el lleve per a dutxar-me o per a dormir.
Jo recordava que per la nit, al sopar, encara el duia, pero d'ahi al mati, ja no recorde que va passar amb ell... Se va trencar la corretja i me va caure per el cami? Van entrar a l'habitacio mentre ens dutxavem i el van agafar? Ningu ho sap.
Lo que si que se es que ens hem tirat dos dies de puto cul, perque pedre el pasaport es algo molt serios, mes que tot lo altre que vaig pedre....

Despres de rebuscar per tots els llocs de l'habitacio i motxilles, vam buscar per el cami, per el bar, preguntant a tothom i res.
Acudirem a la policia de Bandipur i res... Aleshores varem tocar a la embaixada d'Espanya i al Consulat en Nepal i ens varen dir el que tenien que fer: primer de tot, conseguir un informe policial dels fets, i despres acudir a Kathmandu amb l'informe i tres fotografies. Semblava facil, pero res mes lluny de la realitat.

En Bandipur no va haber forma de que ens feren l'informe. Segons ells, no tenien el paper que feia falta omplir. Vam tindre que anar a Damoli, a 25 km cap a Pokkara, en contradireccio a Kathmandu. Alli van tardar 2 hores en fer-nos un informe en Nepali, on previament nosaltres van tindre que redactar-lo en angles (encara no se perque).

Be, ja teniem el informe, ara cap a Katmandu... Arribavem a les 23h de la nit, ja mitgdormint en l'autobus, atravessant mil i un atascs... Van tindre sort en la busqueda d'hotel, 300 rupies, 3 euros habitacio doble... una alegria per al dia que duiem...

Al sandema, cap al consulat espanyol, on NO PARLEN ESPANYOL... despres de pegar mil bacs, el trobem... mai m'alegrat tant de vore la bandera d'Espanya...
Entrem en un hotel de magaluxe, de hipermegaluxe. Ens quedem de pedra. Els porters i els cambrers, ens saluden com si forem politics o embaixadors, fent-nos reverencies...
Al consulat ens diuen que el nostre informe no serveix perque esta en Nepali, i que el volen en angles. Se'ns cau el mon als peus pensant que deguem tornar a Damoli... pero no, tenim que anar a la Tourist Office de Kathmandu on ens faran el informe en angles. Agafem un taxi i anem cap alla.
Ens fan el informe, dos hores mes, i agafem un taxi de nou cap al consulat, on despres de dos hores mes, i mil i una pregunta estupida i aclaracio, em fan el valuos SALVOCONDUCTE, el paper que em permitira tornar de nou a Espanya.
Pero no, aci no s'acaba tot...
Esta el tema de l'avio. Ja que no viatgem directes a Espanya, si no que fem parada en Delhi (India) i Moscu (Rusia)... Toquem a l'embaixada i desde alli ells toquen a les dos companyies aeries per informar-los de qui soc i el meu problema... Al final sembla que tot es soluciona... Pero no! Hem fa falta tambe un visat nou per a poder eixir de Nepal. Tenim que anar a l'oficina d'inmigracio per a que me'l fagen, suposadament gratis, ja que ja ho he pagat amb el que vaig pedre. Lamentablement es massa tard i tenim que tornar al dia seguent...
Dos dies perduts, i encara aso no s'ha acabat...

Com encara teniem algo de llum, vam anar, despres de dinar a les 18h, a visitar el centre de Kathmandu i Tamel, putjats en un Tuk Tuk, que es com un rickshaw pero mes gran... Ens va agradar molt el que vam vore, encara que fora ja de nit. Ens havien dit que Kathmandu era igual que Delhi, pero res a vore, o al menys, el que nosaltres hem vist de Delhi...

Vos deixe amb una foto de l'embaixada i dels nostres reixos macs...

Publica un comentari a l'entrada