Si no m'equivoque, alli ja esteu en festes... jo no pudre anar a vore els bous al carrer, pero aci tenim vaques sagrades per aborrir...Anit varem tindre un conflicte amb el tren nocturn. A mes de retrasar-se un hora, i estar esperant fins la 1:30 de la nit, resulta que el ticket el teniem mal, i l'haviem comprat per al 17 i no per al 18 (el 17 a les 00:30 ja es dia 18...). Vam decidir fer-nos els despistats i el revisor, per un modic preu de 600 rupies (per a ell, clar) ens va deixar dormir al tren...).
Al arrivar a Gorakpur a les 7, varem agafar un autobus a Sounali i alli, un Ciclorickshaw (bicicleta-taxi), que ens va dur fins a la frontera de Nepal per arreglar el visat (25 dolars) i cambiar la divisa (10 rupies indies son unes 16 rupies nepalis- 1 euro, 106 rupies nepalis). Va ser tot un lio, plovia i estavem un poc perduts. El que ens va cambiar la moneda, o va fer per lo baix (1 euro a 92 rupies...) pero en fi... finalment varem creuar la frontera i varem agafar un bus fins a Lumbini, el poble on va naixer Budha...
Fins arribar alli, varem agafar dos busos. Anavem com sardinetes, tots apretats, fins al punt que vaig decidir pujar al techo del bus, amb les maletes. Alli s'estava millor...
Nepal es un altre mon a mes d'un altre pais. Estavem rodetjat de muntanyes que es veien a lo llarg, i tot era verd i net... A mes, havia estat ploguent molt els dies abans i tot estava inundat d'aigua, camps d'arros, rius per tot arreu, i gent asomada als ponts preocupada per el nivell del aigua.
Hi havia gent que ja comensava a retirar les canyes i troncs que baixaven per el riu, per tal de que no taponaren els ponts...
Als camps d'arros, es veien pastar bufales, i altres animals... tambe varem vore el pardal mes alt del mon, que ara no recorde el nom...
I que hi ha en Lumbini? Lumbini es un centre de peregrinacio budista. Aci es on, segons les escriptures, va naixer Budha, i es aci on es concentren molts temples i monestirs de tot arreu del mon (Alemania, Japo, Korea, Francia...).
La nostra intencio era dormir a un d'aquestos monestirs, i varem trobar lloc al Monestir de Korea.
Dormir a un monestir sona interesant, pero te les seues restriccions... Per primera no pots dormir amb la teua parella. Xiques a un lloc i xics a un altre lloc. Les habitacions son molt austeres (els llitx, per exemple son de pedra i gastes una manta de matalas), l'alimentacio es sempre a base d'arros i verdures, tan per a dinar com per a sopar. L'esmorsar es a les 6, el dinar a les 11:30 i el sopar a les 18... No obstant, no es paga res, sols la voluntat.
Per la nit, tot es silenci... feia 34 dies que no dormia un lloc on no es sentira res mes que la natura, grills, ranes, xitxarres i... xakals!! Grans manades de Xakals es fiquen a cridar tots a l'hora a determinades hores de la nit i sembla que els tingues dins de l'habitacio...
Tambe, a la terraceta del monestir, els sapos et fan companyia i caminen entre els teus peus, menjant-se els bitxets que cauen a terra...
Vos envie fotos de l'habitacio del Monestir i de la oficina d'inmigracio de Nepal, per on tenies que entrar en barca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada