BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 3 d’agost de 2009

XVII dia (2 part), 02/08/09, Bylakuppe, Sera Jey Monastery

A vore... no se per on comensar. Vos escric desde el refugi de tibetans Sera Jey, a 30 km de Bylakuppe.

Ahir, a l'autobus, no vaig coincidir amb Yame, el monje budista al que vaig coneixer per el mati. No obstant, hi havia un altre monje viatjant, aixi que me vaig fer el despistat i li vaig caure en gracia... Gracies a ell, no vaig baixar en Bylakuppe, ja que el Monestir, no esta alla, si no molt mes endavant...

Vam arribar a un altre boblat, i esta vegada si que vaig baixar, ja colce amb colce amb el meu nou amic. El vaig seguir, i en girar un canto, hi havia un altre monje esperant-lo, que d'una sarpada, em va agafar una de les dos motxilles per ajudar-me, sense donar-me opcio a res mes... Em feia gracia el monje amb la meua motxilla de fotografia.

Vam entrar a un bar i es van fer el dinar-sopar. Jo no vaig menjar amb ells perque ja m'havia comprat arros i un tupper i me'l havia menjat al bus. Em vaig fer sols un 7up, que va pagar el monje. Jo estava un poc com en trance... pensant, estic dinant amb dos tibetans amb sotana, que no conec de res...
Eixim del bar i ens clavem en un rickshaw, els tres en la part de darrere, jo en mig dels dos... tinc un somriure en la cara que no se m'ha esborrat fins ara... Comence a pensar que tindre sort i que els del hotel em deixaran quedar-me malgrat que no duga cap permis.

Arribe al hotel, el monje paga el rickshaw i l'altre m'acompanya a recepcio... ninguna objeccio, pero extranyament no em demanen cap identificacio tal i com solen fer, ni pasaport ni res... pague (300 rupies) i puje a l'habitacio. A tot aso, el hotel de 5 estreles... que 5! estrellat!! comparat amb lo que he tastat fins ara, aso es un luxe! i a mes amb unes vistes espectaculars a les muntanyes i les grans extensions de canya de sucre, cocoters, chili, cacauet i panis. I que son eixes muntanyes de terra?? Buah, termiters de mes d'un metro d'alsada!...

Toquen a la porta, es un hindu. M'explica el que ja m'havien avisat. Hem diu que procure mourem en rickshaw per la zona, no caminant, que si hem para la policia, diga que estic sols de visita, i hem dona la seua targeta per si tinc algun problema. Tambe em diu que si vullc quedar-me algun dia mes que puc fer-ho i que no camine sol per la nit. Li done les gracies i s'acomiada.

No perc el temps, deixe els trastos i ixc a pasetjar per ahi, ja que amb el trajecte i tot, s'ha fet molt tard i vullc vore algo, i sobre tot vullc que la gent em veja, per a que dema no s'estranyen de vorem per alli fent fotos.

Hem clave en el primer carrer que veig, costera amunt, i quan estic pujant, comencen a sengirse sorolls... Una marabunta de monjes, tots en el cap rapadet i vestits de roig i taronja, comencen a baixar en direccio cap a mi. 50, 100... 500... jo que se! Son xiquets. Em fique molt nervios, no se que fer... trac la camera? No, canvie el objectiu i fique el tele. Faig algunes fotos desde lluny. Fins que abans d'arribar a mi, es claven tots en un altre lloc.
Ufff...

Seguixc caminant, el lloc es ben diferent a tot el que he vist fins ara, l'escriptura, les cases, no hi ha ni un sol paperet a terra, i hi han inscripcions a les pareds de l'estil: No et portes mal, Respecta al teus companys, Contaminar i embrutar esta mal... m'agrada. A mes, aso es grandissim! Mire a vore el numero de les cases i fica: House n 545, House n 546...

De repent, un altre soroll com el de abans. Estic en un encreuament de carrers, i de cadascun d'ells, comencen a sortir monjes, esta vegada adolescents, tots caminant depresa i amb un plat d'arros i verduretes a les mans. Menjen, conversen i caminen... no se on van. Aci si que no m'atreveixc a fer fotos. Els mire, salude amb el cap, sonrisc i res mes...

Continue caminant... aso es massa per a mi... Arribe a un punt sense sortida i torne sobre els meus passos. Fins que torne a creuar-me amb els mateixos d'abans, pero esta vegada van amb coixins quadrats i en solt mes, molts mes.... Decideixc seguir-los i arribem a al Monestir de Sera Jey, a la plasa central, que ja esta plena de monjes, uns sentats i altres de peu... Comence a sentir palmades.

(aso que ve a continuacio, va ser lo mes extrany que he precenciat en ma vida...)

Imagineu-vos. 1500 monjes sentats de dos en dos. Un sentat en terra i l'altre de peu davant d'ell. Comencen a dialogar entre ells dos. Es riuen, discuteixen, gesticulen, i cada X segons, el que esta de peu, fa una palmada en forma de Kameh Kameh contra el que esta en terra sentat. I tornen a conversar. Doncs aixi fins a esgotar-se...

El cas es que me vaig esgotar jo de mirar-los i m'en vaig anar al hotel abans de que acabaren, tenia que digerir tot el que havia vist... ademes, als pocs minuts d'estar ahi, me van dir que en eixos moments, no fera fotos (molt educadament)

I res mes... vaig sopar un gran plat d'arros en verduretes i pollastre i aigua (40 rupies... 30 centims d'euro) i li vaig trucar a mon pare.

Fins dema
NAMASTE!
Publica un comentari a l'entrada