BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 3 d’agost de 2009

XVIII dia, 03/08/09, Bylakuppe-Sera Jey Monastery-Camp 1

Anit, quan em vaig gitar, no eren ni les 22h pero estava cansat de tant de bac per ahi...
M'he alsat a les 8 i he dit: a vore quina roba em fique avui? la camisa gris o la camisa blanca? jajaja. Sols tinc dos camises, i una estava banyada. Dos camises, dos pantalons, un forro polar, una casadora, unes sandalies i unes deportives de treking, es el meu equipatge per a estos 45 dies concretament...
He baixat i he anat a canviar diners (per ara, duc gastats quasi 200 euros (que en 18 dies no esta mal, no?). He canviat 300 euros a rupies, i m'ho han donat tot en billets de 100 rupies... 19.800 rupies... s'imagineu el fajo de billets? Semble el tio Gilito...
Mentre esperava en recepcio, he notat molt de rebombori per el hotel. M'han contat que avui, el Dalai Lama feia una visita inesperada al lloc... jo ho he entes, pero com si no m'haguera enterat... queeee!? No m'ho podia creure... Estic dos dies en eixe lloc perdut de la ma de Deu, i justetament el Dalai Lama, maxim representat del budisme mundial, ens fa una visita... No, no podia ser... I no, ho havia entes una mica mal... Pero no per aixo la visita deixava de ser important.
El que venia era un tal Sakya Trizin Rinpoche, el segon per baix del Dalai Lama, i clar, la seua visita s'havia escampat com la polvora...
M'he quedat un rato parant amb els monjes que duen esta especie d'hotel. I m'han explicat que tot aso, es va fundar en 1960, o siga, que te uns 50 anys. En realitat, on estic jo, diguem que es com el lloc on van a estudiar budisme els tibetans que estan aci refugiats. Aci en concret hi han dos monestir (jo estic al de Sera Jey) i al voltant dels monestir doncs hi han escoles budistes, instituts budistes, universitats budistes, biblioteques budistes, centres culturals budistes, i com no, recidencies (les cases de les que vos parlava ahir). A mes, fora d'aci, hi han dos monestirs mes amb les seues instalacions. I vosaltres vos preguntareu, I la gent tibetana que no estudia budisme? Doncs eixos estan en els anomenats, campaments. Xicotets poblats formats poc a poc a partir del 1960. Hi han 4 campaments, i el anira concretament al numero 1.
Amb l'asumpte rondant-me per el cap, pensant si podria anar o no, he eixit al carrer i, igual que ahir m'he posat a pasetjar o vore que es el que em trobaba. M'he comprat una especi de barretes integrals de cereals i mel (1 rupia cada una) i un yogur budista artesa (15 rupies). Tot molt bo.
Menter pasetjava per el carrer, podia sentir com desde dins de les aules, xiquets i majors recitaven i repetien continuaments textos en sanscrit, creant una melodia repetitiva que semblava no acabar. He arribat de nou al monestir de ahir, i esta vegada m'han convidat a entrar dins. No hi havia ningu, dins. He estat observant tot, les pintures, les escultures... es tan diferent a lo nostre!
Tota la decoracio es molt recargada, colorida i detallista, i gasten molt el pa de or per a pintar.
Quan m'he cansat, he agafat un rickshaw i me n'he anat al monestir del que tots parlen aci: El Golden Temple, el qual m'ha agradat molt. Alli m'he comprat un altra pulsera...

La gent aci tambe estava revolucionada amb l'arribada del Lama, tot eren monjes correguents d'un lloc a un altre, fent els preparatius, aixi que he decidit preguntar mes sobre el tema i vore si podia clavar el cap. I aixi ha sigut. M'he fet amic d'un xic jove i junts hem agafat un rickshaw per anar al Camp 1.

M'he trobat amb un poblet molt xicotet amb un gran monestir en lo alt d'una muntanya. La gent estava pintant els carrers per on anava a pasar el Lama i decorant-ho tot amb banderetes. Els escolars estaven tots per el carrer, dia de festa... Tambe i havien persones vestides amb trajes tradicionals.

Hem dinat al restaurant del monestir, 40 rupies, i ens em ficat junt a la gent d'alli, a esperar al Lama vindre. S'ha ficat a ploure i no ha parat durant tota l'hora que em estat esperant... De nou la camera ha acabat mullada de dalt a baix...
Finalment, i amb un hora de retras, arriba la comitiva. Un cotxe, dos, tres... 45 cotxes oficials! I al final, el del Lama. El cotxe para, es baixa la ventanilla fins a la mitad, i trau la ma per a mullar-la en una taceta d'or.. I aixo es el que he fet, la foto del Lama Sakya Trizin Rinpoche!!!

Tant de rato per a res... Menos mal que he fet altres fotos... De totes formes, la gent pensava que treballava per a la prensa o algo, i m'han deixat fer i anar per on he vullgut...
Despres de tot el girigall, he estat pasetjant per el camp 1, i he agafat un rickshaw fins al hotel. On he tornat a fer una passeig per els carrers, ja que encara eren les 17 de la vesprada. Un monje auelet ha vullgut ensenyar-me com ensenyaven a cantar a uns xiquets en el pati d'escola i m'han eixit unes fotos molt xules.

Dema agafe un bus o un tren, encara no ho se, per anar a Ooty, frontera amb l'estat de Kerala.

Fins dema.
NAMASTE!

Vos deixe amb unes fotos per a que vos feu una idea de com es aso:







1- Granotes de les quals vos parlava fa 15 dies durant la meua arribada a Ratnagiri.
2- Sera Jay temple, al costat, tinc el hotel (300 rupies, 4.5 euros)
3- Golden Temple
4- Temple on ha anat del Lama
5- Ma del Lama
6- Xiquets aprent a cantar/recitar textos del sanscrit
Publica un comentari a l'entrada