BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 17 d’agost del 2009

XXXII dia, 16/08/09, Varanassi


Hola a tots;
Tal i com varem planetjar i despres de remolonetjar un poc al llit, ens hem alsat a les 5h del mati per surcar el Ganges amb barca i vore els primers rituals, banys i crematoris del dia. La barca ens ha costat 50 rupies per persona (85 centims).
Ha estat be, encara que de nou, l'eixida del Sol ha estat eclipsada per els nuvols i el fum dels cadavers cremant-se.
Despres hem esmorsat i ens hem gitat de nou, fins el check out a l'hotel, a les 12h.
Hem deixat els trastos a l'habitacio de Bea i ens hem anat ha perdre-nos per els carrers, visitar temples, tendetes, etc...
Hem dinat a les 16h per 90 rupies (1.5 euros) i hem anat a visitar un temple i a caminar per els Gates del Ganges, fins que a les 18h. hem anat a vore el concert de musica tradicional India amb una cimitara i uns timbals indigens que sonaven de meravella. Ens ha costat 100 rupies.
Hi ha coses que no vos conte, tal vegada per que ja les he interioritzat amb el temps que estic aci, pero bueno... Varanassi com altres ciutats i llocs d'India, es un "salvase quien pueda". La miseria es barretja amb la riquesa, creant uns contrastos que fan mal als ulls. Concretament Varanassi, ademes d'aquestos contrastos, sorpren per la naturalitat amb la que la gent contempla la mort i la convivencia amb animals per tot arreu: vaques, bufales, cabres, porcs, mangostes, rates, ratolins, gosos, gats, gallines, patos... tots convivient als mateixos carrers. I quins carrers... la majoria son intransitables amb rickshaw... obris els brasos i pots tocar amb la punta dels dits les dos pareds... i si et trobes una vaca al mig d'ells, doncs ja pots anar pensant com creuar-lo...
Ara estic esperant el sopar a la terraceta del nostre hotel de 5 pisos (algo inusual aci en India) des d'on es veu tota la ciutat de Varanassi (3 millions d'habitants), el Ganges, i com no, les fogueres.
Avui he preguntat per curiositat, quants morts es cremaven al dia, ja que el carrer del nostre hotel es el principal per on pasen duguent als morts en camilles improvisades de fusta i tapats amb flors i papers reflectants de colors, i m'han dit que son uns 200-250 morts diaris... no sols de Varanassi, si no de tota la India, ja que aquest lloc es el lloc sagrat per excelencia, on tot el que pot, vol anar a morir... Per voreu...
Esta nit agafem un tren a les 00:30 cap a Nepal, bueno, en direccio a Nepal, fins a Goratpur, on arribarem a les 6 del mati. Despres agafarem un autobus i creuarem la frontera cap a Pokara (tal vegada fem nit al poble on va naixer Budha, que ara no se com es diu... Likim???)
Bueno, vos deixe.

Vos fique algunes fotos de lo que ha sigut el dia caminant per els carrers i el Gaths de Varanassi, fotos dels desfiles de morts, gent dormir al carrer, musica, etc...












NAMASTE!

2 comentaris:

Un de Flicr ha dit...

Cuidat xicon, que ja tinc ganes de veure algunes fotos deixes que fas tan bones.........

M Amparo Salvador ha dit...

KIKE, sí que tens responsabilitat al escirue les teues memòries a l'Inda i a Nepal, estem tots i totes seguint-les, i després vorem les fotos tan impressionants que hauràs fet. besets.
Amparo S.