BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

divendres, 10 de desembre de 2010

Persones com aquestes, que no falten en ma vida.


Primer camí. Agost de 2005. Amb Karl Nusser, un dels primers hòmes en donar la volta al món amb bicicleta.
 Al camí de Sant Jaume, realitzat durant 43 dies als estius de 2005-2006, vaig descobrir un nou món de vivències, de il·lusions, de propòsits, de formes de viure, de principis, de sensacions... Sense dubte, és una de les experiències més gratificants i enriquidores que he fet mai, i com no, la recomane a tots i a totes.

Els primers rajos de Sol, es filtren entre les rames i la boira galega

Ara no vaig a fer un extens llistat de totes les bones raons per les què tothom deuria de fer-lo alguna vegada, però sí vos donaré alguns grans consells:

1. Allò que més costa de fer del Camí, és donar el primer pas.
2. Recordeu: Primers 5 dies, cansament físic; darrers 5 dies, cançament espiritual; dies restants, els millors dies de la vostra vida. (Per lo tant, si el feu, feu més de 10 dies).

La Creu de Ferro, després de pujar els Monts de Lleó
  
3. Tothom està preparat per fer-lo sempre que cuide dels seus peus i el seu calçat.
4. Si el feu acompanyat, feu-ho en grup reduït de dos o tres persones. Sobre tot persones de molta confiança. Recordeu que aneu a estar vivint situacions "al límit" durant 24h, prenent decisions que tenen que agradar a tots. (Jo el vaig fer sol el primer any i acompanyat de la meua ex-parella el segon). Si aneu sols, recordeu que no aneu a estar-ho mai: Sempre hi ha algu fent el camí, a més, estareu més oberts al món per conéixer més gent interessant...

Un matí de boira, per la Galícia de bruixes i donyets
L'altre dia vaig rebre a casa, la visita de dos peregrins procedents de Bèlgica: Jaques i Cristina, de 63 i 61 anys respectivament, amb els quals vaig passar la vesprada i vaig acollir al meu Alberg particular.

Jaques, separat i a punt de jubilar-se, em contava com havia canviat València des de que va vindre fa més de 40 anys...

Cristina em contava, baix la meua mirada incrédula i atònita, com havia recorregut ja tots els camins de Sant Jaume existents i per haver a Espanya (des de Andalusia, Alacant, Portugal, Catalunya, Camí de la Llana, etc...).


Jaques era fotògraf d'arquitectura a més d'artista pintor.

Cristina treballava com a reportera de viatges per a una revista belga de ciclisme i senderisme.

Jaques acompanyava a Cristina, la qual estava documentant en aquesta ocasió, el Camí de Llevant cap a Santiago.

Jaques i Cristina s'havien conegut uns anys abans... se'ls veia molt enamorats i sobre tot, plens de força i ilussió. Una força i una il·lusió a les que no estic habituat en persones d'aquesta edad o, al menys, a la que m'havia deshabituat, perquè persones com Jaques i Cristina, he conegut ja unes quantes (i no vull deixar de fer-ho... ni oblidar que jo també puc ser una d'elles).
Tots dos carregàven a les seues esquenes, sendes històries plenes de dolor i tristesa (com quasi tots nosaltres), però tots dos éren, a la vegada, un exemple a seguir de superació i ganes de viure els quatre dies que ací ens queden.

Em varen convidar a sopar a los Tres Reyes i al sendemà varen continuar el camí per a fer nit a La Font de la Figuera.

Aquestos són Jaques, Cristina i el seu bon humor, de camí a Conca, després de més de 200 km de trajecte:


El Camí de Sant Jaume és una d'eixes coses que tot el món te en ment fer algun dia però que més gent guarda al calaix dels quefers... No sigues tu una d'eixes persones.
Publica un comentari a l'entrada