BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 20 de desembre de 2010

La caixa boba

No deuria fer-me cap vergonya contar açò, al contrari, però així són les coses quan li contes al món algo tan "extrany" com que fa anys que no veus la televisió... És cert que, després de tant de temps siguent una persona “rara”, a la que no li agrada el futbol, els grups “de moda”, ni beure, ni jugar al truc (etc...), deuria d'haver-me acostumat ja a contar aquest tipus de coses (que no venen a ser més que tonteries) sense sentir-me extraterrestre, però la societat és així de cruel i privadora de llibertats... Supose que igual que passa amb la Natura, si pertanys al rebany, sempre eixiràs menys perjudicat... L'individualisme, els autònoms, i els solitaris, sempre tenen les de perdre, o, al menys, les de passar-ho pitjor... Així i tot, sentir-se diferent no deixa de ser extranyament reconfortant... sobre tot quan hi trobes algú que també ho és tant o més que tu ;-)

Una de les moltes coses roïnes que te la televisió, és la publicitat. La publicitat paga, i sense ella no podríem gaudir de les pel·lícules, sèries, documentals i altres coses què podem veure a la televisió (la qualitat d'aquestes coses entraria dins d'un altre debat). Però la publicitat també enganya. De fet, la finalitat última és enganyar i fer "creure". Per aconseguir-ho, la majoria de vegades, allò què ens mostra, dista moltíssim de la realitat existent.

Podria mostrar-vos molts exemples. Uns ridículs, altres encara més, uns més subtils que altres, però tots amb la mateixa finalitat: convèncer al possible consumidor.

L'exemple que he elegit no l'he elegit perquè jo siga defensor del veganisme, (encara que al pas que anem, i tota la merda i sofriment que porta endins la carn què mengem, no ho descarte en un futur) Aquest exemple l'he elegit perquè és una clara mostra del que ens fan creure els publicistes (o el que li han dit als publicistes que ens fagen creure): Una realitat que res te a veure amb la REALITAT, però a més, una realitat que és un insult a la vida mateixa. Una vergonya d'allò què passa al món real.

Ací el vídeo de al realitat què ens volen fer creure:


Ací el vídeo de la REALITAT que es viu a milers de granges de tota Espanya (Païs on es suposa que tot açò està regularitzat i controlat):

Documental Granjas de Cerdos: una investigación de Igualdad Animal from Igualdad Animal on Vimeo.


Jutgeu per vosaltres mateix...
Publica un comentari a l'entrada