BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimarts, 7 de desembre del 2010

En un lugar de la Mancha... un tresor.

Ahir vaig anar a Elche de la Sierra, en Castilla la Mancha. És el poble de Rocío, la parella del meu amic Ginés. Feia temps que els devia una visita, així que vaig aprofitar el pont per fer-la.
Com que era el cumple de Lluna, la seua filla, vaig preparar una búsqueda del tresor mitjançant el geocaching i ens ho varem passar molt be. A més, varem preparar nosaltres el nostre propi tresor, que a hores d'ara, està pendent d'aprovació per part dels voluntaris de la web www.geocaching.com

El geocaching és un esport familiar que consisteix en trobar o amagar un geocaché (geoamagatall) o tresor. El tresor es marca amb unes coordenades proporcionades per un GPS de muntaña i es dona d'altra a la web.
A la web www.geocaching.com es pot accedir a tots els tresors amagats per tot arreu del món. Es una bona forma de fer esport en la natura i passar un dia emocionant i divertit amb amics o familiars.
Trobareu tota la informació necessària accedint a la web o vengent aquest video:


Ací baix unes fotos de la creació del geocaché "Lluneta".


Comença la pujada...
L'equip de geocachers
Lluneta volia endur-se tot el fang a casa...
Buscant el primer tresor, després de 45 minuts de trajecte per camins tortuosos però amb un paisatge impressionant, ens varem topar amb un rius que travessava el camí i ens va obligar a abandonar la troballa.
De cap al fang...
De camí al poble, va ser inevitable anar fent parades contínuament. El cel amenaçava amb plutja i el dramatisme de l'escena augmentava per moments... Núvols negres, i d'altres blancs, cases enderrocades i solitàries, camins què es perden en la distància cap a un horitzó recte i indefinit.... 




L'hora i mitja que suposadament durava el viatge es va transformar en dos hores i mitja amb tanta parada pel camí... vaig arribar al destí ple de fang de dalt a baix...