Arribava de treballar amb el cotxe, i quan entrava a la placeta "dels columpios" de reüll vaig veure a aquest home, el pare de "Pepe Parri", parlant amb una dona. Amb el mur de la nau de Piter al fons, va ser una escena que em va atraure. Vaig accelerar per aplegar prompte a casa. Vaig agafar la càmera i vaig eixir per la porta de darrere, desitjant que encara estigués l'home allí.
Perolo, el meu gos, em seguia tot encuriosit sense anar a pisar, malgrat que feia més de 9 hores que estava tancat sense eixir.
Quan vaig girar el cantó, allí estava l'home, venint cap a mi. Em va veure amb la càmera, jo encara no havia fet cap acció "sospitosa" però va somriure i em va dir: - "Trau-me uapo!". Aleshores vaig saber que tenia el seu permís...
Vaig realitzar 4 fotografies. Aquesta és la única en la que l'home mira endavant. En les altres, m'està mirant a mi i gesticulant. Un dels inconvenients de no fer "robats" pel carrer.
Amb les preses, vaig oblidar mirar si tot estava correcte, i malgrat que l'exposició va ser la idònia per a traure-li tota la textura possible al mur, vaig disparar en JPEG en compte de amb RAW...
Sempre ho dic, però aquesta és la última vegada que gaste aquest format!
|
El tio Terol, prenent el Sol en front de sa casa i molt prop del que va ser fa molt de temps, el Cinema del poble de Vallada.
2 comentaris:
Els has fet immortals. Jo si tinguera més temps lliure també immortalitzaria algunes persones, però de forma literària, és clar.
Me encanta esto. Quiero más.
Publica un comentari a l'entrada