Li les dedique a Voro Vitoria, fotògraf què admire molt i al que se que li agradaran.
De fet no vaig fer moltes més... amb el temps m'he tornat molt selecte amb la càmera i les imatges que vullc fer.
Dos d'elles (supose que sabreu quines), formen una dualitat que a mi em sembla genial. La composició de les dues juntes encara ajuda més a reforçar aquesta dualitat d'idees i colors. Recorde que quan vaig veure aproximarse el xiquet, caminant cap arrere, de seguida vaig pensar en la primera que hi havia fet minuts abans en un altre carrer diferent, i vaig pensar: Aquesta és la meua, preparat.
La foto del gos cagant davant l'esglèsia, pertany a una sèrie. Aquesta és de les últimes... ací sí que vaig tindre molta sort. Quan es va aproximar el gos vaig pensar... m'agrada, però quan va alçar la pata pa soltar-la, vaig pensar: Instant decisiu... una foto autèntica a l'estil de Rene Maltete... D'aquesta també veig molt encertat l'enquadre, fet amb un 20 mm per agafar tota l'escena, i moguent-me per centrar el tronc principal de la foguera, amb la porta de l'església. Els rajos de Sol filtrant-se a través del fum l'acaben de rematar.
Totes les fotos estan fetes amb un 20 mm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada