Anar en un cotxe compartit, té els seus "pros i els ses contras".
Entre els inconvenients, destacar el que per a mí, pot ser siga el pitjor de tots: El veure MOMENTS contínuament i no poder parar per inmortalitzar-los amb la càmera...
El camí a Petrer, és com el camí que el curs passat, vaig estar realitzant cap a Ayora: Un camí sovint ple de boira.
L'altre dia, vaig anar asoles a treballar i vaig aprofitar per eixir un poc abans per fer aquestes dues fotografies (ni més, ni menys, sols aquestes dues). Tot ho tenia planificat des de fa temps.
Ambdúes m'agraden, encara que el resultat no era l'esperat en un principi:
A la foto del camió abandonat, mai me l'havia imatginat amb boira. De fet, mai m'havia imatginat aquesta instantània (amb un 20 mm, centrat, i creat a partir de dos fotografies horitzontals disparades en vertical a mode de panoràmica). Però el resultat m'agrada, perquè em recorda a una foto feta amb una càmera de gran format, i també a les fotografies de Friederike Brandenburg.
La fotografia de la parada d'autobús, era la que més desitjava fer. La primera complicació va ser la de aparcar el cotxe a una banda de la carretera (Font la Figuera-Autovia d'Alacant) i tindre que creuar-la en hora punta. El més curiós d'aquesta foto va ser que sempre me l'havia imatginat amb un amanéixer ple de núvols, la parada a l'esquerra, i el Sol omplint el buit de la dreta, però una vegada allí, vaig veure que de nuvols, zero, i que els rajos de Sol, filtrats pel metracrilat de la parada i difuminats encara més per la boira del fons, li donàven una nova dimensió a l'escena.
La gelor de la nit que acabava, i la calidesa del Sol que s'assomava poc a poc, va fer que no m'importar centrar la foto, allunyar-me tot el que vaig poder, i disparar (20 mm), perquè la parada d'autobús, seguiria tenint un gran pes en la composició final. Per a no pedre els blaus marins de la nit, vaig gastar un filtre degradat neutre cookin amb portafiltres.
________________Best in: www.hein-rich.com
 |
| Font la Figuera, eixint del poble. |
 |
| Autovia Madrid-Alacant, a la altura de Sax |
1 comentari:
M'ha agradat sobre tot la de la parada d'autobús, molt.
La del camió hem transmet un poquet de por.... dóna la sensació que un pallaso loco va a traure el cap en qualsevol moment per la finestra...
Publica un comentari a l'entrada