BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

diumenge, 8 d’agost de 2010

Resum del III Camp de Treball a Rep. Dominicana. Part 2ª, Arroyo Cano i vacances.

La segona part del nostre camp de treball, l'hem realitzat a la comunitat de Arroyo Cano, una població que comença a patir els efectes de la "modernització" i el creixement econòmic: sorolls, contaminació, violència de gènere, drogadicció, alcoholisme, pèrdua de valors i falta d'ssociacionisme i cooperació comunitària....
A aquesta comunitat, ens varen hospedar a una mena d'hotel, que no era res més que una "casa de citas"... habitacions amb llits i un sol bany comunitari... No obstant, la part d'acollida familiar i de calor familiar i culinari, la varen posar el matrimoni format per Meraris i els seu home, Mimi, junt als seus fills. 
En aquesta casa és on passàvem tot el temps en el què no estàvem treballant amb xiquets o amb els adults d'aquesta comunitat.

Moments a l'escoleta d'estiu en Arroyo Cano.


Diversos moments als tallers per adults: Tallers de gènere, Enfermetats, Presupost Participatiu, etc...


Moments de l'escoleta d'estiu a l'aire lliure.


Durant la nostra estança en Arroyo Cano, varem disfrutar de la visita de Liván, un amic cubà amb el què ens ho varen passar molt be, i amb el què, gràcies als seus coneixements en l'art escènic i teatral, aconseguirem interpretar una obra clown per als xiquets. Ací, el video:



A continuació, unes quantes fotografies de la feina de Júlia i Marta, als Centres de Salut.


I com ja va passar a Montasitos, de nou, una nova despedida.. pot ser, encara més trista... Comencen les nostres vacances i no volem deixar enrere a tanta i tanta gent necesitada, amb la què hem establert uns llaços tan propers i forts...

Vos deixe amb imatges de la despedida i altres més divertides.
Ens vegem prompte!


I ara uns somriures! 

 
 


Publica un comentari a l'entrada