Resum del III Camp de Treball a Rep. Dominicana. Part 1ª, Los Montasitos.

Ja se que és el penúltim dia del viatge, però com que no vos he contat res de res a ningú i ara, a l'hotel, tinc tot el temps del món, he pensat de publicar algunes fotografies per a que es feu una idea de com he passat aquestos dies de treball i oci per aquesta part del món que ara, després de quasi dos mesos, ja em resulta tan familiar...

Vos presente primer a la gent que hem format l'equip de professionals, voluntaris, cooperants, i sobre tot, gent genial i meravellosa, els quals hem fet una bona pinya i sobre tot, una gran amistat...

Aquesta és una de les poques fotos que vaig poder fer dins l'Aeroport de València (als aeorports no es poden fer fotografies...). L'he ficada per a que es feu una idea de la quantitat de material que duiem amb nosaltres (apart de les motxilles personals) caixes de medicaments, roba i material escolar per a realitzar les escoletes d'estiu. El primer problema que varem tindre va ser al mateix aeroport. La normativa havia canviat aquest any, i sols es permetia un bulto per persona de no més de 23 kg.... La solució va ser embalar amb film i precinte les caixes a les motxilles personals, formant un únic paquet... Tot en un temps rècord de sols un hora! El primer treball cooperatiu en equip, realitzat amb èxit, amb la ajuda desinteressada d'alguns pares que havien acompanyat als fills, a despedir-se a l'aeroport...

Aquestos són els membres de l'equip de cooperants d'aquest any, alguns, com jo, repetidors. Són tretze:

- Gabi: Ingenier especialitzat en hidràulica, però amb un do especial per a l'animació i l'educació.

- Alex: de sols 20 anyets, però tot un crack què ens ha sorprés a tots. "La gran aposta de Inés". Estudiant de Historia i Educació Social.

- Susanna, a qui alguns ja conegueu. Estudiant d'Historia de l'Art. Master en gestió cultural, i futura clown.

- Josep. Repetidor de fa dos anys, amb mí. Enginyer de Forests . Una de les persones que més admire.. .estaria hores i hores sentint-lo parlar...

- Carol: Mestra d'Infantil, amb unes qualitats innates per a educar i entretindre que ja m'agradaria tenir a mi...

- Meraris: Integrant de la Fundació FECADESJ (contrapart de la Rep. Dominicana) la qual ens va acollir en sa casa durant la segona setmana en Arroyo Cano).

- Sonia. Educadora Social. Dona gust sentir parlar a aquesta xica sobre la problemàtica dels inmigrants i les persones excluides a la nostra terreta...

- Un altre membre de FECADESJ, que va vindre a rebre'ns.

- Julia. Llicenciada en Farmàcia. Un altre gran descobriment d'aquest camp de treball. Sempre somrient i sorprenent...

- Marta: Metgesa, divertida, apasionada i compulsiva... Molt compromesa amb la causa pel tercer món i treballadora amb paísos com Etiopia. Ens ha cuidat a tots els que hem caigut malalts al llarg d'aquestes tres setmanes, a més de atendre als pacients (junt a Julia) als centres de salut de les poblacions visitades.

- Sole: Educadora Social, amb una gran alegria i força d'espèrit.

- Juan: Tècnic Agrícola, amb mols anys d'experiència en l'ambit de la cooperació ambientals i la agricultura ecològica. Ens ha proporcionat llargues hores de conversa i també d'escolta de poesia i percussió flamenca...

- Jaime: Ciències Ambientals i Tècnic Forestal. Tot un cabet pensant i sempre disposat a ajudar a tothom. Un xic molt agradable.

Aquesta foto és del segon dia de viatge. El dia després d'arribar, i presentar-nos a la fundació FECADESJ, varen viatjar a la part de darrere d'una jeepeta, carregats amb tot el material, cap a Montasitos, una població de 600 families distribuides per les impresionants munanyes que rodetjen el mont més alt de Rep. Dominicana, el Pico duarte, de 3.350 metros. Començava l'aventura.

Aquest lloc, és "l'habitació" on varem dormir durant els 7 primers dies de camp de treball a Montasitos. En realitat, era un zulo o refugi anti-huracans, construit baix terra al que s'accedia mitjançant una porta situada al terra. Aquest lloc, formava part de la casa de Santa i "Grabiel" el matrimoni que ens va acollir com si forem els seus fills (o millor encara!). En aquest reduït espai, varem dormir 13 persones, en armonia, ronquits, olors a tigre i humitat i moolta, moolta alegria i "bon rotllu"... tots a terra, sobre matalassos vells, sense llums i amb molts insectes i visitants nocturs que van amenitzar la vetlada nocturna...

Casa de Santa i "Grabiel". Natura i verdor per tot arreu. Els sorolls d'animals i insectes que s'escoltàven per la nit, eren màgics...

Esmorçant a la fresqueta (si es pot dir fresqueta...) dominicana... 30ºC a la sombreta... Agafant forces per començar el dia.

Realitzant una de les rutes, pel riu de la Verge d'Alta Gracia, en Montasitos, per explorar i determinar el seu potencial i interés ecoturístic.

Comença l'escoleta d'estiu a Montasitos. Sole i el taller de pintures facials.

Ací ens on ens dutxavem... (mireu al fons...) ;-)

Al poc de començar a treballar en Montacitos, va a ploure... La plutja ens va acompanyar quasi tots els dies i no ens va permetre treballar com a nosaltres ens haguera agradat...

Realitzant un tallers d'autoestima de la comunitat, amb els adults de Montasitos.

L'escoleta d'estiu a Montasitos, malgrat les plutjes continuades, va ser tot un èxit.

Participant de la cultura i les costum dominicanes... Possant-se els "rolos" al cap, per allisar els cabells.

Taller d'enfermetats i sexualitat a l'església evangelical de Montasitos.

Visitant la zona de "Los frios", en Montasitos.

La despedida de Montasitos... esperança, il·lusió, impotència... però sobre tot, tristesa...

"Grabiel", Santa, i tota la comunitat de  Montasitos, volcats amb nosaltres, i desitjant-nos el millor del món per a la nostra tornada...