BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar. Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a la meua web (hhttps://www.behance.net/hein-rich). Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies és il·legal i molest. Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dilluns, 16 d’agost del 2010

MISERIA, una paraula inventada


Carlitos
Los Montasitos
República Dominicana



La gent i familiars em pregunten quan em veuen:

- Què, com t'ho has passat per allí?

I jo els dic que molt be i tal, i els conte coses que hem fet amb la gent, sensacions que he sentit, etc...
I quasi sempre, la següent pregunta què em fan és:

- Molta misèria per allí, no?

Jo aleshores no se què contestar...
Si vullc acabar prompte, dic que sí, i la conversa s'acaba allí, però... Què és la misèria?

Misèria és veure un xiquet descalç amb els pantalons esgarrats? Montasitos és un poble d'alta muntanya on quasi sempre plou. Calçar allí un calçat tancat, diguem-ne... unes esportives de treking, per experiència, vos dic, què és molt engorros... Calor, fang i tindre després que netetjar-les, dona moolta feina i maldecaps... Si jo tinguera la planta de peu que tenen aquestos xiquets, jo també aniria descalç per allí... (Bueno... prevenint abans la leptoespirosi...)
En quant a la roba... què voleu què vos diga? Els xiquets juguen en la natura, en llibertat, i no els importa embrutar-se (és inevitable), ni a les mares els importa que ho fagen.... la veritat és que la roba és roba, i en tant que abrigue un poc i protegeixca... Tampoc estan les pobres com per a llavar roba totes les dies a totes hores... (això no lleva que tingues mancances nutricionals, necesitat d'un aigua més potable, etc...)

L'altre dia pensava, mentre estava en la meua caseta de camp que, si apareguera de colp de repent un Bill Gates ací, i em vegera a una caseta a mig fer, rodetjat de trastos vells o arreplegats del fem, nadant en una bassa de regar... Ell també pensaria:

- Ostres! Quina misèria més gran... què pena de gent...

I segurament no veuria al meu somriure, que soc el més feliç del món...
_______________________________________________________

Best in:


www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com