Quan la ignorància i la falta de sensibilitat ens fan actuar sense pensar...

Avuí és un dia trist per a algun gos què podria haver sigut adoptat però que serà segurament sacrificat per culpa meua, al menys, indirectament... (en realitat, si ho pense be... tots els dies són dies tristos per a gossos que esperen algú què els adopte... o que no els abandone... o simplement no els tinga com objectes sense sentiments...)

En fi... el cas és que avuí he vist com un pare ha volgut satisfer els desitjos del seu fill, un fill enamorat de Perolo, el meu gos... O tal vegada he vist com un pare ha volgut satisfer les seues necesitats de pare, fart de veure com el seu fill disfruta tant amb mi quan junts eixim a jugar amb Perolo...

Això és una cosa que mai sabré amb seguretat...

El cas és que aquesta persona adulta ha volgut donar-li al seu fill un gos com el meu, oblidant que l'única premisa necessària per a que un gos siga com el meu, és que haja sigut rescatat de la mort.

Una pastoreta alemana de "400 nanos" i "pelegrí" com m'ha dit aquest home (referint-se al pedigree, o com es diga aquest fastigós invent), se suma al nombre d'animals utilitzats com a matèria de canvi, explotació i d'omplir butjaques, i engrossa de nou la llista d'animals comprats per capritxo sense tindre en compte la responsabilitat que la seua adquisició comporta.

Esperem que li vaja be a aquesta preciosa goseta.

______________________________________

• Si voleu conèixer la història de Perolet feu click ací: http://www.flickr.com/photos/orero/3517325522/ i ací http://www.facebook.com/perolo.vallada
• Si voleu conèixer la història d'altres Perolets que no han sigut rescatats, feu click ací: http://www.youtube.com/watch?v=c80ZJnH2eGA
• Si voleu adoptar un Perolet, feu click ací: http://www.svpap.com/