En vida

Revisant fotografies de gent del meu poble m'he topat amb aquesta del "tio Kik", processada en el seu moment en color i ara post-processada en blanc i negre.
Li tinc molta estima a aquesta foto, per la persona, per la mirada captada i perquè va ser si no la primera, de les primeres fotografies que vaig començar a fer als veïns de Vallada quan vaig tornar a viure al poble.

Hi ha una extranya conexió en aquesta fotografia... entre el subjecte i el fotògraf, una mirada de complicitat no buscada, quasi regalada... una cara que somriu, uns ulls sincers i un gest que sembla descansar resignat.

De vegades, com aquesta, pense que certes fotografies poden mantenir en vida a una persona per sempre més.