Els diumenges, a la biblioteca.

Un monaguillo mira el cel mentre el retor predica... mirada perduda... el cap en altre lloc... motivació cero.
La religió juga brut, en diferents bandes i amb un armament potent... a un altre nivell.
Pares que segueixen tradicions per por al què diran.
Adults que ni tan sols es plantegen un simple PER QUÈ...? PER A QUÈ...? ÉS NECESSARI DESPRÉS DE TOT?
Decisions preses sobre xiquets que no raonen ni pensen, que no tenen edat per a fer-ho... que sols veuen caramels i joguets si diuen que sí. Però L'Església (mesquita, temple, etc...) veu molt més... i sobre tot, rep molt més...
La religió és un càncer que s'alimenta d'humans contaminats.
Un càncer protagonista, des de fa milers d'anys fins a l'actualitat, de guerres, odis i sobretot de morts.
És un càncer poderós i misteriós: està en tots els llocs, però no és detecta.

Curiós no?

Així i tot, com a càncer que és, sempre tindrà una difícil prevenció, encara que mai de la vida serà maligne, ja que amb un simple NO, NO VULL PARTICIPAR-HI, serà suficient per erradicar-lo. Quí vol negar-se?

De xicotet m'obligaven a anar a missa tots els diumenges... I jo em pregunte: per què no em van obligar a anar a la biblioteca i traure un llibre totes les setmanes?. Haguera sigut més profitós... total, l'esglèsia al meu poble està al costat de la biblioteca, i els cinc durets que em donaven per a la llimosna, me'ls havera gastat en ca la Ballaora.