BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

divendres, 14 de gener de 2011

Un bastó surant riu avall

Ahir em van contar una anècdota que em va "fer créixer", que em va emocionar molt... i a la vegada, que em va fer sentir una gran responsabilitat... la veritat és que no sabria com explicar-ho...
Elena, una amiga meua, professora de fotografia a la Universitat Popular de Gandia, em va escriure per contar-me que durant els inicis de classe, havia passat als seus alumnes un xicotet qüestionari per saber algunes dades sobre ells, i també per informar-se de gustos, interessos, metes, motivacions, etc...
Entre les preguntes que hi havia, estava la de: Quin fotògraf o fotògrafs admires? Per a la seua sorpresa, un dels seus alumnes va ficar: Kike Pérez Colomer.

Un honor, no ho cregueu?
M'alegra saber que algú m'admira fins el punt de dir-ho públicament a un qüestionari. M'alegra saber que el meu treball és reconegut i valorat. Però també em fa sentir una mica responsable perquè per una banda (i és una cosa que se sap, però que no s'interioritza del tot) hi ha gent que segueix el teu treball i que estan ahí per seguir el que fas, per parlar de tu a altres persones, però també per ser crítics (cosa que s'agraïx molt).
Per altra banda també, perquè... qui sap si jo he sigut el responsable de modificar la vida d'altres persones simplement amb les meues fotografies? Tal vegada aquest xic ha decidit estudiar fotografia per mi... vull dir que, sense voler, jo he pogut fer que prenga una decisió que tal vegada condicione el que li resta de vida...
No se... ja se que és molt parlar, però són coses que se'm passen pel cap quan ho pense...
Certament, pensant-ho be, tots nosaltres, a totes hores, amb les nostres paraules, accions, opinions i gestos, indirectament o volent,  estem condicionant la vida dels demés... i els demés, la nostra, com un bastó surant riu avall, colpejat per  obstacles què modifiquen la seua trajectòria contínuament...

M'agradaria ser, per al bastó, un d'eixos obstacles que et duen pel bon camí... 

M'agradaria anar a Gandia, i compartir una rato de terrasseta amb aquesta persona.... No se qui dels dos estaria més emocionat...



Publica un comentari a l'entrada