Lo del fill drogadicte ja no es porta... ara és pitjor: El fill vol ser fotògraf!
M'agradaria transmetre a la gent que m'envolta, la importància que té per a mi la fotografia. És realment difícil quan ni tan sols els amics i familiars, que fa anys i anys que em veuen càmera en mà, amb la ment contínuament maquinant, enquadrant i processant, poden adonar-se'n del que suposa per a mi i ho veuen com una simple distracció que no va més enllà de captar records per a la posteritat, passar l'estona o guanyar diners.
Sóc incapaç de trobar una situació semblant a la sensació de satisfacció personal, de plenitud que em proporciona captar una gran imatge. L'instant preparació, l'instant de la toma, l'instant de visualització prèvia, d'imaginació prèvia al processament, del processament en sí, de visualització de l'art final a la pantalla de l'ordinador, i després impresa al paper... Són moments màgics que m'omplin i em fan sentir més realitzat que cap altra cosa.
2 comentaris:
Com espectadora i lectora voraç crec que puc intuir l'enorme satisfacció de la que parles. Mirant fotos teues i d'altres persones, he sentit una certa enveja de qui pot fixar l'instant de llum i les formes i, fins i tot, plasmar el que l'ull no veu.
Enhorabona pel talent i gràcies pel treball, que hi ho molt d'esforç i de voluntat. (el vídeo, boníssim!!)
Moltes gràcies Marina
Publica un comentari a l'entrada