El meu cap és com un gran magatzem de fotogrames. Fotogrames que no se d'on han eixit, si he creat o he vist abans... però que estan ahí... tanque els ulls i recree situacions i escenes que m'agradaria fotografiar.
La majoria de vegades no tinc els mitjans o em falta el contexte per a fer-ho, i d'altres, com aquesta vegada, em trobe amb l'escena i tinc el material i l'ajuda necessària per a fer material el que tinc al cap.
____________________________________
Conduiem de nit tornant de la Bretanya Francesa, i jo, que vaig sempre amb la mirada buscant detallets del paisatge encara que fora siga de nit, vaig mirar un instant a l'esquerra i de la Nacional 247 i vaig vore aquest camí que es perdia en la foscor. Vaig seguir conduïnt mig kilòmetre més, fins que li vaig dir a Susanna: - No puc més... he de tornar a fer una foto
Susanna va somriure i va dir: - Doncs a què esperes a donar la volta.
_________________________________________
Aquesta foto és una foto de llarga exposició. 20 segons per a ser exactes. En principi no estava pensada de manera que els faros del cotxe il·luminaren el camí, però eixia l'ombra del trípode i la cámera... Vaig pensar aleshores que milllor al revés, però clar, amb 20 segons, els faros del cotxe rebentaven l'escena i es perdia l'aire de misteri.
La solució final va ser fer la foto, i encendre els faros del cotxe durant un segon únicament.
D'això es va encarregar Susanna.
___________________
A Rosana, que no és d'este tipus de llums
i a Su, que em cega amb el seu somriure.
___________________
Best in:
www.hein-rich.com
www.hein-rich.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada