Inesborrable

A la vida, hi han moments inesborrables:
Recorde quan em varen regalar la meu primera bicicleta: Una AKIMOTO. Recorde quan mon pare es va despullar al Zoo de València per tirar-se a l'aigua i salvar un ànec, el primer concert de Dream Theater a Barna, quan la Guàrdia Civil ens va traure d'una casa en obres al meu poble o el primer voluntariat a Hassi Labiad.
Aquest cap de setmana formarà part del llibre de moments inesborrables.

Tot va començar divendres de vesprada. Jo tornava d'un poble de Torrevella, Dehesa de Campoamor, el meu últim destí com a mestre. Havia estat tota la setmana totalment desinformat dels esdeveniments que s'estaven vivint a partir del 15-M. Al cotxe, estava sintonitzada la ràdio nacional i no donava crèdit al que escoltava. Era possible que (per fi) els ciutadans espanyols hagueren passat de l'indiferència a la indignació i d'aquesta a la reacció? El presentador ho narrava, els periodistes de carrer o comunicaven i la gent entrevistada s'expressava més clar i fort que mai. Jo conduïa amb la pell de pollastre i els ulls apunt d'esclatar en llàgrimes. L'emoció era indescriptible, prop a l'eufòria. De seguida vaig pensar en agafar el primer desviament cap a Madrid, però la realitat em va tornar al món real... València, sí, València està més a prop.

Dissabte vaig estar aportant tot el que vaig poder a l'acampada de València. Va ser curt, però intens, i em vaig sentir molt útil, molt realitzat i també com en família. Va ser així... inesborrable.

Espanya ha iniciat una revolta social que s'ha estés per tota Europa i altres parts del món. #spanishrevolution, #yeswecamp, #15M, seràn hashtags que pasaran a l'història escrita del món. N'estic segur. No espere que açò servixca per a alguna cosa, perquè n'estic segur de que servirà. A més, pense que açò sols és el principi, el principi d'un canvi a millor.

Vos deixe amb un recull de cartells què vaig poder fotografiar durant la meua estança a l'acampada. No tenen desperdici. Espere que vos agraden i que siguen el lema de moltes i moltes acampades més i de la forma de viure de molts nosaltres.

Ens vegem!