BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dijous, 28 de juliol de 2011

Gabino i l'home de la capital.



Un home de negocis procedent de la capital, va anar de viatge a un xicotet poblet valencià per a visitar l'alcalde. L'home, de casualitat, va entrar a una xicoteta botiga que estava plena de clients.
L'home de negocis, quan li va tocar el torn, va felicitar Gabino, el propietari de la tenda per la qualitat del servici i l'èxit de clients que el visitaven.
Gabino va replicar:
- Gràcies home! Sí, és molta feina, per això faig un horari prou reduït.
Llavors l'home de negocis, li va preguntar que per què no feia més hores? Gabino li va dir que ja tenia suficient per a les necessitats de la seua família.
L'home de negocis va tornar a preguntar:
- I què fa vostè llavors amb la resta del seu temps?
Gabino va contestar:
- Dorm fins a tard, m'entretinc al camp una mica, jugue amb els meus fills, dorm la migdiada amb la meua dona, vaig cada vesprada al bar a prendre unes copes i jugar al truc amb els amics. Tinc una vida plena i ocupada, senyor.
L'home de negocis va dir amb to burleta:
- Sóc un graduat de la Politècnica de València i li podria tirar una mà. Hauria de dedicar
més temps al negoci i amb els guanys comprar-se un local més gran.
Amb els beneficis que li reportaria aquest local, podria comprar-ne d'altres i obrir més tendes com aquesta per La Costera. Amb el temps, inclús podria obrir una cadena pròpia de tendes. En comptes de comprar a majoristes, podria inclús ser vosté qui fabricara part d'allò que ven. Controlaria el producte, el procés industrial i la comercialització. Hauria d'anar-se'n d'aquest poblet i mudar-se a Xàtiva, després a València i finalment a Madrid, on dirigiria la seua pròpia empresa en expansió.
- Però senyor. - Va dir Gabino. - Quant temps tardaria tot açò?
- De quinze a vint anys.
- I després què? - va preguntar el botiguer.
L'home de negocis va soltar una riallada i va dir que açò era la millor part:
- Quan arribe el moment oportú, pot vendre l'empresa en borsa i
fer-se molt ric. Guanyaria milions!
- Milions, senyor? I després que?
- Després es podria retirar. Anar-se'n a un petit poble com aquest on podria
dormir fins a tard, practicar algun hobbie, jugar amb els seus néts, fer la migdiada
amb la seua dona i anar-se de passeig pel terme. A les vesprades, tindria temps per prendre unes copes i parlar amb els seus amics que encara hi visqueren...
- Bé, però açò és el que faig ara senyor. - Va dir Gabino. - Per què he d'esperar vint anys?



(adaptació d'un conte Mexicà)
Publica un comentari a l'entrada