BENVINGUTS

Aquest és el blog de Kike Pérez Colomer (Vallada 1980). Ací vos mostre alguns dels meus treballs fotogràfics així com altres inquietuds relacionades amb el món de la imatge, la música i altres temes que em resulten interessants o dels que necessite parlar.
Pots veure totes les fotos que faig al meu portfoli a BEHANCE. Si busques un fotógraf documental de bodes, visita www.andeueros.com
Recorda: Compartir és genial, però un ús inapropiat de les meus fotografies, pot ser il·legal i molest.

Gràcies per respectar-me i sigues benvingut!

Busca en aquest bloc

dimecres, 12 de maig de 2010

Baix la nostra pell, tots tenim el mateix cor



LA NO-VIOLÈNCIA:

La no violència activa és una doctrina relacionada a la desobediència civil, que propugna l'assoliment d'un canvi polític, social i cultural revolucionari sense necessitat de l'ocupació de la violència. S'origina dels ensenyaments de Gandhi (que ell designava satyagraha) i que és una derivació de la línia anarcopacifista de Leo Tolstoi i Henry D. Thoreau, i bàsicament comprendria:

Negociació i arbitratge
Preparació del grup (rebel) per a la acció directa
Agitació
Emissió d'un ultimàtum (dirigit a l'oponent o opressor)
Boicoteo econòmic i mesures de vaga
No cooperació amb les autoritats
Desobediència civil
Usurpació de les funcions de govern
Govern paral·lel
Aquestes mesures Gandhi les va aplicar i va dirigir durant les accions per la independència de la Índia del poder imperial britànic.[2] Les mateixes han estat modificades per altres dirigents pacifistes que van usar la no violència activa i la desobediència civil com a mètodes per aconseguir canvis en les seves societats. Cada lluita particular, en la història, ha cobrat les seves pròpies característiques i formes, però totes segueixen en gran mesurada els ensenyaments de Gandhi sobre la no violència activa. L'aplicació d'aquest mètode implica avantatges i limitacions que requereixen un estudi profund del mateix.

En anglès aquesta doctrina de lluita revolucionària és usualment coneguda com No violència o Senar violence, no obstant això, les organitzacions pacifistes de parla hispana prefereixen usar el terme No violència activa per diferenciar-ho de la simple passivitat, com clarament Gandhi va entendre que havia de ser la lluita pacifista.

Origen i història
Si bé la no violència activa es va originar metodològicament amb Gandhi, es poden esmentar esdeveniments anteriors previs a la lluita de Gandhi. Segons la La comunitat per al desenvolupament humà de la Argentina,[6] es poden esmentar, abans i després de la lluita de Gandhi, els següents fets:

La Vaga dels Plebeus : En el 494 abans de JC, van decidir retirar-se al pujol de l'Aventín, negant-se així a assumir les tasques a les quals tenien obligació a la ciutat. Aquesta acció de no-cooperació va concloure amb un acord; La Llei de les XII Taules; que va millorar d'una manera important l'estatut de la plebe a la ciutat romana. (veure Secessio plebis)
Hongria 1867: Els hongaresos aconsegueixen arrencar la seva autonomia a Àustria per mètodes d'acció no-violenta.
Finlàndia, 1905: Els Finlandesos van aconseguir una relativa independència de la Rússia Tsarista, després d'una vaga general i d'accions no-violentes i de no-col·laboració.
Índia i Pakistan: En 1940 s'inicia la fase final de la gran acció i campanya de Gandhi en l'Índia. Amb una clara, intel·ligent i organitzada estratègia de lluita no-violenta, posa en escac a un dels grans imperis de l'època i aconsegueix l'alliberament de l'Índia i Pakistan.
El Salvador: En 1944 es va donar un fet poc conegut, el dictador Martínez va ser obligat a dimitir i a fugir a l'estranger per mitjà d'una acció organitzada totalment mitjançant la metodologia de la No-Violència Activa. Un fet extraordinari que no es tornaria a repetir en aquesta nació.
EE. UU.: En 1955, el reverend Martin Luther King inicia la campanya contra el segregacionisme racial per mitjà de la no violència activa, cridant a boicots i altres accions de no violència activa, obtenint resultats concrets en benefici de la població afroamericana d'aquest país. Posteriorment s'uniria al moviment pacifista contra la guerra de Vietnam, fins al seu assassinat. En l'actualitat, el reverend Jesse Jackson continua la lluita per una cultura de la pau i en contra de la guerra de l'Iraq i de la cultura de les armes en aquest país.

Jesse Jackson
Moviment pacifista contra la Guerra de Vietnam: Va ser el primer moviment pacifista que va aplicar reeixidament la no violència activa contra la guerra en EE. UU., després de Thoreau, en general (excepte incidents violents aïllats) el moviment va aplicar en forma massiva i reeixida la desobediència civil a través de marxes, preses d'edificis públics i manifestacions multitudinàries, principalment d'estudiants universitaris. Aquest moviment va comptar amb el suport d'afamados artistes internacionals com John Lennon entre uns altres. Malgrat el seu caràcter pacífic, el moviment va suportar repressions violentes, entre les quals es destaca la massacre de la universitat Kent.

A Polònia: En 1980, Lech Wałęsa, juntament amb el sindicat Solidaritat inicia una vaga a la qual després se sumarien tots els sindicats independents, la qual cosa va derivar en una campanya, per la no violència activa, que va posar fi al règim comunista a Polònia.
Actualment existeixen moltes organitzacions pacifistes que apliquen la no violència activa entre les quals es destaquen les organitzacions contra la Guerra de l'Iraq, el Moviment Internacional de Solidaritat; que reune a pacifistes israelians, palestins i internacionals contraris a, segons ells, l'ocupació israeliana de territoris palestins i a la barrera que construeix Israel per a la seva defensa.[9] També estan les organitzacions socials, de diferents països, que realitzen no violència activa per a l'assoliment dels seus objectius.
_____________________________________________________________________
Tornant de França... una altra foto d'eixes que, pares el cotxe i tornes enrere per poder fer-la...

Best in:

HEIN RICH Fotògraf WEB

HEIN RICH Fotògraf BLOC
Publica un comentari a l'entrada