Desafiament

Quan arribem a vells
-si és que arribem-
i ens mirem a l'espill
i ens contem les arrugues
com una delicada orografia
de fluixa pell.
Quan puguem contar les marques
que han deixat les llàgrimes
i les preocupacions,
i ja el nostres cossos responguen a poc a poc
als nostres desitjos,
quan veiem la nostra vida embolicada
en venes blaves,
en esfonçades ulleres,
i pentinem blancs els nostres cabells
quan anem a dormir prompte
-com correspon-
quan vinguen els nostres néts
a asseure's sobre els nostres genolls
rovellats pel pas de molts hiverns,
sé que encara el nostres cors
estaràn -rebels- tictaguejant,
i els dubtes i els amples horitzons
també saludaran
els nostres matins.

Gioconda Belli

(Desafío a la vejez -adaptació lliure-) 

Foto: Vallada, camí al cementiri. Gener 2011